Punts negres

Dimarts passat, una topada entre un camió i un turisme a la C15, a Capellades, davant el Capelló, sumava dues víctimes mortals més -una igualadina- a la tràgica llista de víctimes, entre mortals i ferides de gravetat, que arrossega aquesta via des de la seva inauguració, ara fa 7 anys. Només, en els darrers 9 mesos, han mort 5 persones en aquest tram, que s'ha convertit en un dels punts negres de la xarxa viària del nostre país. L'any passat, l'Eix Diagonal, va concentrar més de la meitat de les víctimes mortals en accidents de trànsit a l'Anoia: de les set persones que van morir a les carreteres de la comarca, 5 ho van fer en aquest tram anoienc de l'Eix Diagonal, tant a la C15, que va del límit amb l'Alt Penedès fins a Igualada, com la C37, que va des de la capital de l'Anoia fins al Bages. En un reportatge publicat el mes de gener a l'edició en paper de l'AnoiaDiari, i que podeu recuperar en aquest enllaç, vam alertar sobre l'augment de la sinistralitat en aquesta via. Una via que, amb un únic carril per sentit, s'ha convertit en una trampa mortal.

Mentre algunes actuacions pal·liatives, que amb el temps podien haver acabat sent uns autèntics pedaços, com instal·lar separadors entre els dos carrils, no s'han arribat a executar (els ajuntaments anoiencs no trobaven interlocutors al palau a causa del 155), la Generalitat té damunt la taula, per a l'any vinent, convertir la C-15 entre Igualada i Vilafranca en un format 2+1, és a dir, amb un carril addicional que va canviant alternativament entre tots dos sentits i protegit sempre per una mitjana. Un altre pedaç. Una solució que no convenç al territori, una comarca massa oblidada i que reclama mesures urgents i fermes, com el desdoblament. Les morts sempre són tràgiques, però quan aquestes se succeeixen en carreteres mal planificades, en carreteres afectades per obres perpètues, en carreters que esperen falses promeses, aquestes morts haurien de pesar com una llosa en les consciències dels nostres gestors. El ministre d'Exteriors del nou govern de Pedro Sánchez, exministre d'Obres Públiques, Josep Borrell, arrossega un llastre de desenes de morts a les obres de l'autovia a la nostra comarca -que es van allargar vint anys- o a la N-II a terres gironines. Una vergonya. Una tràgica vergonya.

L'entrada de dues dones polítiques anoienques, les conselleres Àngels Chacón i Alba Vergés, al nou Govern de la Generalitat, i l'arribada els pròxims dies de l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, a la presidència de la Diputació de Barcelona, han de servir, evitant provincianismes, un instrument més, una porta oberta per a les exigències del nostre territori que, com Terol, també existeix. Una de les comarques catalanes més afectades per la crisi i l'atur. I una de les més desateses i ignorades per les administracions. I després hi ha la mala planificació. A tall d'exemple, la inversió més important en matèria de carreteres en territori anoienc va ser la Ronda Sud d'Igualada. 37,2 milions per una carretera incompleta d'uns sis quilòmetres i infrautilitzada. Aquests diners més els que costarà l'enllaç amb Igualada equivaldrien al que costarà el 2+1. 

En aquest sentit, el dèficit en comunicacions ha estat un dels grans handicaps de l'Anoia per al seu desenvolupament. Els agents socioeconòmics, els ajuntaments, els sindicats, la universitat, els veïns i veïnes han de reclamar i exigir solucions urgents i efectives. L'Anoia ha d'estar a l'agenda de les prioritats. Millorar les nostres xarxes, les nostres comunicacions és vital. No només per acabar amb la sinistralitat sinó també per l'establiment de noves empreses, el creixement demogràfic, per desenvolupar l'aposta pel talent i la formació, etc. Si no, l'Anoia serà, per molts anys, un punt negre.