Quatre anys d’estabilitat a Igualada

Tots els alcaldes prefereixen les majories absolutes, que és el que els permet fer i desfer sense haver de donar gaires explicacions ni haver d’incorporar propostes de programa d’altres partits. Però si no tenen la majoria absoluta, miren de buscar aliances estables amb altres partits per garantir-se el suport a les lleis més importants com ara els pressupostos. Això és el que ha passat a l’Ajuntament d’Igualada, on CiU ha signat un pacte estable amb ERC-RCat (que d’altra banda ja feia temps que funcionava al Consell Comarcal). El nou alcalde Marc Castells, doncs, ha estat hàbil; s’assegura quatre anys d’estabilitat política i a la vegada deixa fora de joc el PP que havia condicionat la política igualadina els darrers anys amb un Aymamí en minoria. D’altra banda, però, les expectatives són molt altes, la feina per que s’haurà de fer per aturar la crisi és molta i el pressupost és minso. Castells haurà de convèncer el Govern de la Generalitat que doni una atenció prioritària a la comarca per pal·liar els efectes de la crisi i tirar endavant les infraestructures encallades, i si no ho aconsegueix de poc li servirà el pacte d’estabilitat perquè haurà guanyat la pau política a dintre l’Ajuntament però no haurà aconseguit la pau social al carrer. Té quatre anys per endavant i la confiança d’una majoria àmplia d’igualadins.