El referèndum decisiu

Ahir es va tancar un cicle. Un cicle de consultes que va començar el 13 de setembre de 2009 a Arenys de Munt i que es va tancar ahir a la capital del país, on la consulta va registrar un exitós 21,37% de participació, molt per sobre del 13% de participació que va obtenir el referèndum de la Diagonal.

A l’Anoia les xifres de participació van ser força superiors; Calaf i El Bruc van superar el 20%, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, i Pujalt van superar el 30%, i Montbui, Bellprat i Sant Pere Sallavinera van superar el 40%.

Després d’aquest cap de setmana ja ningú pot tornar a dir que la independència no interessa a la ciutadania. Ha saltat pels aires l’argument que la gent no està mobilitzada i que en temps de crisi s’han d’aparcar les reivindicacions nacionals. Probablement cada vegada són més els que creuen que, justament perquè estem en temps de crisi, és el moment de reivindicar la capacitat de recaptar i gestionar els impostos, i la capacitat de decidir en què s’inverteixen.

El President de la Generalitat, Artur Mas, no pot seguir fent com si no passés res. Ara caldrà mullar-se. En les diferents onades de consultes els ciutadans han dit que és l’hora de decidir. De moment ho hem fet mitjançant un moviment cívic, hem votat en un acte simbòlic. Però el següent pas ha de ser el referèndum legal, vinculant i decisiu convocat pel President de la Generalitat i el Parlament del país.