On és la "responsabilitat" del PP?

Fa més de 6 anys que el Partit Popular d’Igualada encapçalat per Pere Calbó justifica políticament el vot favorable a tots els projectes de l’Entesa "per responsabilitat". Amb l’argument de la "responsabilitat" l’Entesa ha tingut un soci fidel a l’Ajuntament que li ha servit per tirar endavant projectes polèmics malgrat no tenir majoria absoluta. Però aquest tripartit encobert de PSC, ICV i PP s’ha esquerdat en un moment especialment delicat per l’equip d’Aymamí. A poc més d’un any per les eleccions el projecte estrella del govern municipal, el Pla Urbanístic (POUM), ha quedat en l’aire per la negativa del PP, a última hora i contra tot pronòstic de donar-hi suport.

Què ha passat al Partit Popular que els hagi fet canviar d’opinió de manera sobtada? Cal recordar que els dos regidors del PP van votar a favor de l’aprovació inicial del POUM el dia 30 de desembre, i sense aquests dos vots l’aprovació inicial del POUM no hauria estat possible perquè CiU i ERC s’hi van abstenir. Què ha canviat des del 30 de desembre? Per què, cinc setmanes després, demanen la retirada del Pla que ells van votar a favor?

L’únic argument que ha donat Calbó és que ara han escoltat la societat civil i que s’han adonat que ningú l’avala. Davant d’aquesta afirmació es plantegen dues noves preguntes: per què no escoltaven la societat civil abans i, sobretot, per què no s’esperen a conèixer el contingut de les al·legacions que aquests dies s’estan presentant. Perquè, al cap i a la fi, la millor manera d’escoltar la societat civil és estudiar les al·legacions i valorar-les. Pere Calbó no ha esperat ni tan sols que s’acabés el període d’exposició pública, que s’acaba el dia 9 i, per tant, tot fa pensar que darrere d’aquesta actitud del PP hi ha o bé una ordre de la cúpula del partit o bé la decisió política meditada de trencar l’aliança estable amb l’Entesa.

Més enllà de la suspensió del POUM, l’Entesa s’haurà de preguntar amb qui completarà ara el mandat si no convenç el Partit Popular i haurà de replantejar-se noves aliances amb socis que, encara que els exigeixin més a canvi, siguin més de fiar.