Un robatori a la bona gent

El ja conegut com a "cas Millet" ha trasbalsat la societat catalana. I no només perquè costa d'entendre que no s'hagi descobert aquest entramat fins ara, tants anys després del primer frau de Millet, sinó sobretot perquè ha afectat el moll de l'os de la societat civil catalana i d'una institució que representava el país de manera -aparentment, és clar- exemplar.

És indignant que Millet i els seus hagin robat a la bona gent que creia i creu en el Palau de la Música, als membres de l'Orfeó Català i a tants ciutadans que van contribuir desinteressadament a les campanyes de voluntariat del Palau. Caldrà repensar moltes coses, començant pel finançament i el control de les Fundacions. I, lluny d'estendre la sospita entre tots els qui dia a dia fan créixer les institucions, caldrà posar en valor la feina del voluntariat, el gran nombre de persones que treballen sense esperar res a canvi. Arreu de Catalunya hi ha molts voluntaris de la cultura, del país i de la causa catalana i hauran de seguir fent la seva feina amb la garantia que casos com el de Millet no es poden repetir. I amb la seguretat que s'haurà ennoblit encara més la seva tasca desinteressada fent que els culpables paguin fins l'última conseqüència dels seus actes.