Un romà perdut a la fira medieval

Efectivament Anna! Estem d’acord. Des de petit el meu avi, que també era firaire com jo, em va ensenyar a respectar a tothom qui es guanya honradament la vida amb el seu treball.

Aquest... Llegir més respecte i consideració penso que s’hauria de fer extensiu a les institucions que promouen fires de qualsevol tipus, a les empreses organitzadores i de forma especial al públic que en gaudeix, públic que assisteix i no hem d’oblidar-ho, lliurement sense cap imposició.

Des de darrera d’un teclat és molt fàcil desprestigiar aquest tipus de fires. És cert també que tota opinió és respectable encara que sigui feta amb ironia, ironia que penso és incompatible amb assimilar als pagesos (i en el meu cas artesà alimentari) a persones incultes (pòsters de noia mamelluda) i caracteritzar-nos amb tòpics diguem poc afortunats, com el que l’Editorial expressa quan diu, en referir-se a la meva persona: “ell és solter però els seus amics de la comarca s’han anat casant”. Oi que seria lleig dir que els periodistes...? (evitaré seguir perquè no seria gens adequat). Ironia és una altra cosa!.

Records a tos des dels Hostalets d’en Bas!

M’ha arribat aquest escrit i tot i que comparteixo la idea de fons de què ”tots els mercats són força iguals”, sense entrar en valorar si és positiu o negatiu, l’escrit és totalment... Llegir més despòtic i ple de prejudicis envers l’ofici d’artesà, pagès, ramader,...
Torbar a recordar que en aquest món hi ha d’haver de tot i que cada professió té la seva importància i el seu gran vaalor, ap professió és més que una altra. I val la pena que tots fem un esforç per conèixer i valorar les altres professions deslliurant-nos de tòpics i falses veritats absolutes.
Magnífica i elgant resposta del Josep Ramon! En què demostra la ignorància de l’escriptor anònim de l’editorial quant a la figura del venedor de fires (una figura molt diversa) i el seu ofici.
M’ha indignat tant quan ha descrit l’obrador amb el pòster del barça de wembley i una tia mamelluda! Tot això sobrava, defugia de l’assertivitat i perdia tota mena d’objectivitat.

En cap moment crec que l’article menystingui a la pagesia.
L’article sols explica una realitat que poc aporta per bé de la cultura i de la historia.
Si a l’inici les Fires Medievals i... Llegir més similars tenien quelcom de cultural, ata s’han convertit en ”paradetes” d’embotits i similars.
Cap afany cultural, cap afany històric, sols afany de negoci i recaptatori.
Una llàstima, però tot té massa ràpid un preu, inclús en la cultura.
Realment un engany. ,

Doncs jo només veig ironia. No em sembla pas que es posi amb l’ofici dels pagesos, ni dels ramaders, encara que soni una mica costumista aquesta imatge que fa. Al contrari, jo diria que la posa en... Llegir més valor i que prou feina tenen els pagesos per tirar endavant. Critica que s’hagin de veure obligats a fer fires a tort i a dret en uns mercats que a vegades fan el paperina perquè són iguals a tot arreu i semblen de cartró pedra.

Primer de tot felicitat al Sr. Josep-Ramon per la seva resposta tant elegant a una editorial en la que pots estar d’acord o no, però en la que ell defensa la seva feina els caps de setmana, vestit... Llegir més de una cosa o altre, però sempre venent el mateix producte, això no pot dir-ho tothom.

En segon lloc a els Srs. Joan, Viçens (suposo que deu ser Vicenç) i Pere, comentar-li’s que si no son la mateixa persona poc els hi deu faltar. Em sorprenen aquests tres comentaris, a aquestes hores de la matinada barrejant alls i cebes.

Salut.

Em sembla una editorial molt desafortunada. Crec que era necessària una crítica cap a la fira -a les fires, en plural, si voleu-, però aquest text sembla més dirigit a devaluar l’ofici de... Llegir més pagès que les decisions del Consistori. Ser pagès no et torna automàticament inculte, igual que ser periodista no et torna automàticament savi. Aquesta editorial està escrita des de l’elitisme, i espero que es rectifiqui i es demanin disculpes als qui s’hagin pogut sentir ofesos. De ben segur que són molts.

Sóc en Josep Ramon dels Hostalets d’en Bas. Tens raó, editorial desconeguda, quan dius que la mamella ja no em dona prou. Sembla ben bé que hagis estat a casa, però no t’hi vaig fixar prou. A... Llegir més l’obrador tenim penjats de la paret alguns fragments de Tirant lo Blanc, algun article interessant de premsa i diversos poemes de Verdaguer. Potser els pòster d’alguna dona mamelluda l’hagis vist en algun altre indret més proper al teu entorn. A casa som pagesos i ramaders però no masclistes ni gent sense cultura. És cert que tenim un calendari amb les dates de les fires, a les quals també afegim d’altres de la vostra comarca i voltants, com Fira Verd a Carme, la Fira de la Vinyala o l’Ecofira d’Òdena, la Fira de l’Ou de Sant Guim, la Festa de la Cassola de la Torre, el Mercat de Calaf... Al costat hi ha el Calendari del Pagès que feia servir el meu avi que també anava a fires per tot Catalunya i on es trobava amb el Manel dels embotits de Vic, la Maria de cal Viver que portava els millor ous de la contrada, entres d’altres amics productors (per cert sempre els mateixos).

També és cert que el meu armari està ple de roba, a la qual has d’afegir una bata, una gorra de protecció i una mascareta, tot de color blanc que faig servir a l’obrador. Perquè al segle XXI els ramaders ens hem adaptat a la nova realitat, a les noves propostes i a les normatives de treball. El meu avi anava a les fires amb el ramat i munyia les cabres davant de la gent; portava els formatges (per cert excel·lents, com els d’ara) i els posava a la venda directament damunt d’un taulell després de quatre o cinc dies de llarg viatge amb el carro. Ara no puc vendre llet fresca directament i he de traslladar els meus formatges (que elaboro seguint les tècniques que m’han ensenyat els meus avantpassats) amb una furgoneta refrigerada i en un departament separat de la parada. També he de pagar els meus impostos, com tothom i complir totes les normatives sanitàries dels animals, d’elaboració i de venda ambulant.

I el proper diumenge aniré a una d’aquestes fires que vostè sr. Editorial ha menyspreuat, a una d’aquestes fires que recuperen algun fet històric o que potencien algun producte gastronòmic local, a una d’aquestes fires que no són com vostè afirma una moda, sinó una adaptació d’aquelles antigues fires que vostè qualifica com genuïnes, a una d’aquestes fires on torno a veure antics oficis (ferrers, ceramistes, filadores, bufadors de vidre...) que estaven a punt de desaparèixer i que permeten que gent jove pugui guanyar-se la vida.

Hem d’evolucionar, hem d’adaptar-nos a una societat que valora cada dia més els aspectes lúdics, hem de posar en valor els nostres productes autòctons perquè la “mamella no dona prou”, hem de crear nous conceptes com els de mercats de proximitat, el productes Km. 0, o la producció ecològica per exemple. I això no s’ha de ridiculitzar, com jo tampoc faré amb vostè que escriu en un diari digital, diferent dels tradicionals amb paper i olor a tinta. A mi també m’agradaria veure en el seu mitja de comunicació un anunci diferent al dels altres diaris o una fotografia diferent a la de la competència perquè l’ha tibada de la mateix agència, o més articles periodístics d’investigació diferents dels sorgits de les rodes de premsa, o comentaris signats per persones amb noms i cognoms, però això no hem farà desqualificar el seu treball afirmant que els diaris impresos són més autèntics i que el seu mitjà digital només és una moda.
I per cert, moltes gràcies igualadins per la vostra rebuda. Tinc molt bons clients i la fira estava molt ben organitzada. I si dissabte i diumenge teniu temps lliure, apropeu-vos a Navarcles i gaudireu de Monacàlia, una proposta firal molt interessant, en la qual participen prop d’un centenar de comerciants locals, dos-cents cinquanta actors del poble i que generà sinèrgies econòmiques a l’entorn del monestir de Sant Benet de Bages. Com algú diria: “el seu exemple sigui imitat i si pot ser igualat”.

I acabo de tenir un malson: em pensava que havia escrit aquest text amb una antiga màquina d’escriure i no amb l’ordinador.

La ironia es un art el abast solament de uns privilegiats. Felicitats

El fet es que el gobern municipal paga perque botiguers d altres comtrades vinguin a pendre el mercat els nostres botiguers ( miserachs) mentres el gobern municipal paga anuncis els diaris nacionals... Llegir més per mantindrels vius(chacon) Aquesta incompatibilitat evident es innaceptable. Com que innaceptable que l alcalde ho permet(castells) .pero ja queda menys d tanta incapacitat.

... per atontolina el personal...que les eleccions ja son aqui...”es per sentir vergonya aliena”