Sobre el 'show' del ple del Consell

Sí, el primer ple del Consell Comarcal de l'Anoia d'aquest mandat va confirmar el que era una de les notícies més inesperades dels darrers anys a la comarca. El pacte entre Junts i el PSC, segona i tercera força en vots, per donar un "nou impuls" i treballar "en temes de promoció econòmica". Segons Junts, que al cap i a la fi són els que han triat soci, això s'havia de fer amb el PSC però "no hi ha cap problema amb ERC". Segons els junters, doncs, al PSC són uns mags de la promoció econòmica i els republicans són uns malaptes. El més senzill seria dir que això és una batalla pel poder i que no es poden veure els uns als altres i que van rebre trucades de més amunt. O deixar més clar que PSC i Junts coincideixen en el tema de Can Morera. El problema és que aquest canvi d'aliances s'ha produït en un moment que els nervis estan a flor de pell per la situació política nacional... i aquí hi entra en joc el 'show' del passat divendres.

Cal lamentar i condemnar enèrgicament els insults que van rebre alguns consellers del PSC. De fet, poques coses es poden negar del comunicat que ha fet el PSC al respecte, tot i que manquen algunes apreciacions més que necessàries. En primer lloc, els insults van venir de persones aïllades. I en segona instància, que els xiulets van anar en totes direccions. A la sortida del ple, els assistents van xiular sistemàticament a tots els consellers que treien el cap: també els d'Esquerra. No es pot dir, de fet, que l'ANC, tant a nivell nacional com comarcal, no hagi focalitzat els darrers mesos les seves crítiques en JxCat, sinó que ha rebut tothom.

La reacció dels manifestants de l'ANC és la de persones que han vist com el sentit del seu vot s'utilitza en funció dels interessos de la partitocràcia (tant fa si és PDeCAT, com ERC o la CUP: ells mateixos ho van ressaltar, però aquí ha estat el PDeCAT) quan els gestors van invocar als seus electors en nom d'altres coses, en especial un discurs que invoca fer foc nou i reivindica els represaliats catalans. De la mateixa manera podrien estar enfadats els votants del PSC, i no només pel pacte amb un partit que durant la campanya electoral és anomenat "de dretes", sinó per tenir un president estatal que un cop al poder abandona les promeses de derogar les reformes laborals o la llei mordassa i s'oblida de desenterrar el dictador del Valle de los Caídos.

Protestes en plens n'hem tingut moltes a l'Anoia, a més, per diverses causes. Polítics de tot signe van rebre de valent a nivell verbal fa vuit anys, a la manifestació contra les retallades de l'Hospital d'Igualada. I encara que en una conjuntura diferent i dimensions distintes, en aquestes protestes que hi ha ara -en un moment amb representants escollits democràticament que estan a la presó- s'hi reprodueix la perplexitat d'una ciutadania que protesta davant la retòrica dels partits durant la campanya (retòrica social o nacional) i les seves actituds un cop tenen la cadira. 

Sobre la dicotomia de persones escollides democràticament que reben retrets de manifestants histèrics, recordar que la protesta va tenir moments desagradables, però no per part de tots els assistents, ni de bon tros. Que cap país o col·lectivitat té cavallers i dames als escons, per una banda, i votants  i ciutadania trinxeraires per l'altra. Més aviat, la ciutadania anoienca té una classe política que no ha canviat durant anys ni de cares ni d'actituds -i mentre, la comarca tampoc ha deixat d'estar a la cua de Catalunya en molts aspectes-, per tant, mentre demanen moderació a la població, més val que s'esmercin en demostrar que el lamentable joc de cadires que fan tots els partits val la pena per alguna cosa.