Que el teatre surti al carrer... i que el carrer vagi al teatre

Arrenca el que hauria de ser una setmana molt important per a Igualada, la setmana de La Mostra. La vint-i-sisena edició de la fira de teatre infantil i juvenil de Catalunya arriba amb novetats en la gestió i la direcció. Un canvi que, malgrat la polèmica que va propiciar en algun aspecte, porta de ben segur aires nous i molta empenta, i per tant primer de tot cal deixar treballar. I el canvi arriba, o almenys hauria d'arribar, amb un model definit i estratègicament pensat per fer d'aquest referent, el referent. Els ingredients hi són: una seixantena d'espectacles de múltiples disciplines i per a tots els públics i amb un comú denominador, el de la qualitat, que els va portar a ser seleccionats d'entre tres-cents aspirants. A més a més, amb més propostes adreçades als espectadors juvenils, consolidant així un ventall fonamental de públic. El pilar econòmic és també una de les claus de la mostra, l'especialitza, i per això els programadors que del 16 al 19 d'abril faran cap a Igualada s'han de trobar una ciutat que es desviu pel teatre a tots els nivells.

I aquí és on, més enllà del potencial dels tres dies de festival, és clau l'aposta que es faci per la cultura des de les institucions. Una societat més culturitzada (i el teatre en això és clau) és l'únic que acabarà de donar sentit a La Mostra, a Igualada com a bressol de creació de companyies i a qualsevol iniciativa que es potenciï en favor de les indústries culturals. La Mostra, com els recitals, concerts, sales de teatre o exposicions, han de garantir una bona oferta, però els ciutadans han de tenir, també, fam d'aquests productes; i més pensant en les esquerdes que s'obren pas entre la societat i que una major sensibilitat cultural ajudaria, segur, a aprimar. El 21% d'IVA és el millor indicador del nul apreci que pot tenir un govern per uns ciutadans culturitzats; i aquí s'hi podria afegir criteris de programació, percentatges als pressupostos (que en el cas de la Mostra han anat a la baixa) o interès per fer de la cultura un bé accessible. Creure's, en definitiva, que quan es parla del nivell cultural de la societat es parla del futur d'aquesta societat.