Tradicions que no caduquen

Centenars d’igualadins -i anoiencs- han desafiat el fred aquest diumenge per veure desfilar la històrica Diligència, els portadors de les banderes, el carro amb les pubilles, el carro del Sant, el carro de palla i tot el seguici dels Tres Tombs, conegut popularment com la festa d’“els Tonis”.

L’Antic Gremi de Traginers ha reeixit un any més en l’organització d’una festa que se celebra a la capital de l’Anoia de forma ininterrompuda des de 1822 i que ha estat declarada com a Festa d’Interès Turístic.

Els carrers s’han omplert més que mai aquest diumenge. Un èxit d’assistència que desmenteix aquells apocalíptics que pronostiquen la desaparició de les tradicions i demostra que, quan són capaces d’adaptar-se als nous temps (equiparant els rols dels homes i les dones, per exemple) les tradicions tenen per davant molts anys de vida, i d’èxits.

Si bé la festa dels Tres Tombs se celebra en molts municipis d’arreu de Catalunya, Igualada és una de les ciutats on té més tradició i això li dóna una gran capacitat de convocatòria amb delegacions de carros i cavalls de diferents pobles i ciutats d’arreu del Principat tan distants com Montblanc, Llorenç del Penedès, o Esparreguera.

A Piera van recuperar aquesta tradició l’any passat, i aquest mateix diumenge han celebrat la festa organitzada pels “Amics de Sant Antoni”. Una comitiva més reduïda que la d’Igualada però amb el mateix simbolisme, ha fet els tres tombs pels carrers Piereta, Sant Cristòfol i la zona del Gall Mullat després d’haver fet un bon esmorzar de germanor. L’acte ha finalitzat, també, amb la benedicció dels animals.

I és així, amb tradicions centenàries i amb esforços de recuperació, com es manté la història i la tradició d’una societat, la catalana, la nostra.