//Plugins sense CDN ?>
La Llei de Vegueries aprovada pel Govern deixa encara molts dubtes per resoldre, i el futur de l’Anoia és un d’ells. Queda clar que l’Anoia forma part, en aquesta divisió inicial de 7 vegueries, de la vegueria de la Catalunya Central. Però la mateixa llei també recull la possibilitat de crear una nova vegueria si dos terços dels municipis de la futura vegueria així ho desitgen de tal manera que el Penedès podria ser una realitat en el futur si es manté el consens polític i territorial actual (que supera de llarg els dos terços). Si realment fos així i, un cop desplegat el mapa de set vegueries es creés la vuitena, què passaria amb l’Anoia? En aquest cas seria evident una fragmentació que a hores d’ara ja sembla inevitable, ja que els municipis que formen part del nord de l’Anoia (Alta Segarra) també poden constituir-se en comarca dins la vegueria central.
Caldrà esperar abans de fer valoracions definitives. D’entrada la simplificació administrativa que promet la nova llei (eliminant les diputacions i reduint els consells comarcals en favor del nou Consell de Vegueria) és una bona notícia. Però caldrà que es concreti en què afectarà la quotidianitat dels ciutadans i quin serà el futur dels municipis de l’Anoia com més aviat millor.
La meva opinió (des de molt lluny estant de tota influència) és que la Vall d’Aran ha de ser una vegueria pròpia. Tè personaliat i entitat, a més d’una llengua pròpia. Allò que no... Llegir més desitgem els catalans de les imposicions de Madrid, tampoc ho hem d’imposar en un cas similar dins el nostra país. Alló que no tenen els espanyols de nosaltres, (respecte), nosaltres hem de manifestar que en tenim i donant exemple. Sabem molt bé, que després d’això, la propera fase és el descontentament... i la propera la independència...
Si la llei diu que si 2/3 del municipis hi estan d’acord es crearia una nova vegueria, llavors perquè no es crea des d’un principi la Vegueria Penedès ?
Pau
Igualada
8 de febrer 2010.19:08h
En aquò de las ’veguerias’ òm a laissat passar l’escasença d’ofrir a Aran lo pache singular que merita. Ara, doncas, cal atendre damb lo màger suènh la voluntat dels araneses, los... Llegir més occitans de la Val, qu’an tanben lo drech de decidir.
Vesi pas de rason per empachar qu’ Aran siá un territòri singular e singularizat. Los arguments linguistics, culturals, istorics, geografics e socials que la Val d’Aran prepausa deurián nos semblar, just a nosautres, mai qu’assumibles. Quitament se fan partida del nòstre país perque volon, parlan una lenga que los estaca al nòrd, pas al sud, clinan geograficament sus la rèsta d’Occitània e se senton, generalament, pas pro respectats. Malgrat l’enantiment del darrièr estatut, es tot evident que damb qualques minutas de television per jorn n’i a pas pro.
Mas, en l’afar de las ’veguerias’ òm a laissat pèrdre una granda oportunitat. I aviá mai que de rasons perque Aran venguèsse una ’vegueria’ exclusiva. Naturalament, lo territòri es pichon, e la poblacion mendre, mas es pas aicí que se pausa la question. Se aital foguèsse, Espanha poiriá nos aplicar lo meteis critèri, pas vertat?
En Aran qu’i a un gròs rambalh. E mai n’i a qu’abraman l’aparicion d’una movença que reivindique francament la separacion de la Catalonha. Per ma part, es clar qu’an mon respècte, qual que siá la decision que prengan, e araneses e occitans que son, lor reconeissi plan, o cal dire?, lo drech de decidir incondicionalment tanlèu que voldran.
( VilaWeb )