Temps era temps la gent de pagès tenia una dita que ironitzava sobre el concepte que l’administració entén per política forestal “el foc s’apaga a l’hivern! netejant els boscos!” (deien mentre ajudaven a apaivagar el foc)… ara resulta que és literal, el foc s’apaga a l’hivern, al Baix Empordà fa dos dies, o fa dos anys en ple hivern a l’Alta Ribagorça, o fa dos estius el ja històric incendi de l’Empordà (14.000 hectàrees cremades! Que són quelcom més que 14.000 camps de fútbol…)

I quan el bosc es crema, alguna cosa crema dins nostre, perquè som pastors i pastores i convivim amb el bosc cada dia de l’any, faci tramuntana, fred pirinenc o tormenta de llevant… I ens cremen per dins els discursets de la classe política que quan el foc els comença a socarrar la corbata treuen a passejar pressupostos, congressos, estudis, seminaris, jornades, hidroavions… però i el bosc? El bosc es crema.

El bosc es crema com un fet inevitable en un país de clima mediterrani d’estius llargs i secs… però és fals que no es pugui evitar la magnitud dels incendis que amenacen estiu rera estiu (i ara ja tot l’any!) milions d’hectàrees forestals. I és que Catalunya no és un jardí, ni un camp de golf, és un bosc, i té decretades més de 200.000 hectàrees forestals amb alt risc d’incendi, i aquestes costen molt de gestionar (sinònim de netejar), i si es gestionen (amb professionals del bosc és clar) cal mantenir-les, i fer-ho és molt car si es fa amb maquinària, però no ho és tant o gens si s’utilitza el sentit comú i una miqueta de voluntat política.

Tenim ramats, de cabres, d’ovelles, de vaques i d’eqües (i de races autòctones del país!) que actuen com a desbrossadores naturals, transformant la biomassa vegetal (allò que crema a l’estiu) en carn i llet de primera qualitat!… ja veieu quina aplicació més moderna! Llàstima que no hi càpiga en cap telèfon d’última generació...

S’apagarà l’incendi (res més desitgem en aquests moments), i s’esvaïra el fum... el silenci administratiu farà la resta, fins al proper foc, llavors a còrrer tots de nou, a patir, i a esperar les declaracions del polític de torn, nosaltres seguirem insistint, des de diversos racons de les contrades, des dels matollars del litoral, als alzinars de la Catalunya central, fins a les fagedes de la Garrotxa, i les pinedes del Pirineu...

Seguirem pasturant, seguirem desbrossant, seguirem produint, perquè el bosc és vida!

Pastors i Pastores de Catalunya