569.000 espectadors estàvem davant de la televisió el passat dissabte a la nit,  expectants d'un documental que sabíem que destaparia una història de corrupció, fosca i injusta....però no ens esperàvem que fos tan colpidora. A mesura que el documental avançava, sentíem els testimonis i els relats, i una barreja d'indignació, consternació i tristesa. Les xarxes socials feia hores que bullien per un documental que ha volgut ser silenciat des del principi perquè s'enfonsa en les clavegueres de la ciutat de Barcelona per fer aflorar tota la merda que s'hi amaga. Desemmascara la Barcelona bonica, multicultural, internacional, turística i ensenya la seva cara real a la qual s' enfronta tothom qui no vol seguir aquest model de ciutat.

El cas del 4F és indignant del principi fins al final. Si fos ficció diríem que és un best seller d'allò més complert ja que reuneix tots els ingredients per fer-ne el best seller de l'any, però és una història real i per desgràcia  es repeteix al llarg del temps amb el mateix fil conductor: la corrupció de les institucions en tots els seus àmbits. La política, la justícia, els cossos de seguretat....I els casos que es repeteixien en el temps: Ester Quintana, Juan Andrés Benítez, el cas de Torà, el cas de Barcelona 92 contra els independentistes i així podríem continuar amb desenes de casos que queden silenciats per la complicitat i el corporativisme de les institucions. 

Estigmatització, racisme, abús de poder, silencis conspiradors, complicitat de les institucions, corrupció, discriminació... I així podria continuar llargament per resumir el que passa en el cas del 4F: abolició dels drets fonamentals i de les nostres llibertats. Ja fa temps que la democràcia està fortament malalta, en coma, i els nostres drets i llibertats suprimits, retallats i suspesos. La mala gestió i la corrupció dels qui ens governen no ha estat assumida en cap moment i malgrat que cada dia veiem destapar nous casos de corrupció, lluny d'assumir les responsabilitats el que volen fer és fer callar les veus molestes que denuncien els seus delictes. Tots tenen tacades les  mans de sang ,els qui han comés el delictes i els qui n' han estat còmplices . També els mitjans de comunicació són culpables i còmplices dels fets. En aquests moments de crisi tot i que n'hi ha que continuen silenciant perquè estan finançats pels corruptes, n'hi ha que ara alcen la veu quan en el seu moment van callar.

La part positiva d'aquest cas és que l'emissió d'aquest documental és la sacejada a la consciència social i el terratrèmol polític. En un moment en què no paren de bombardejar-nos amb notícies de corrupció constantment i que sembla que la societat s'hagi quedat paralitzada i impotent, aquest documental ha despertat la societat que ha respost amb indignació als fets, demanant justícia i la reobertura delt cas.És la demostració que quan les coses es lluiten des de baix poden tenir força. Un jutge ordenava la supressió ,abans de l'emissió pel canal 33, d'uns minuts del documental i immediatament aquests minuts van córrer per les xarxes socials. Les nostres veus no s'apagaran, malgrat lleis mordasses ningú aconseguirà encadenar-nos i continuarem cridant.

Patricia, no podem tornar-te la vida però la teva mort serà la llança de la nostra lluita. Rodri, Àlex i Juan no vam poder evitar les vostres ferides ni el temps que us han robat però seran la nostra arma per fer justícia.

Prou repressió, prou tortures!