Tot i que recentment la posveritat ha posat en entredit l’encert de les convocatòries referendàries (vegis Brexit, acords de pau colombians i/o la reforma de Renzi), a dia d’avui no se m’acut millor eina per conèixer l’opinió de la gent; en tot cas, assumint els riscos que calgui assumir, trio l’excés referendari al defecte.  Així, entenc que el dilema independentista català mereix una solució d’aquest tipus. Feta la prèvia, el que vull és escriure sobre Igualada i la seva conurbació més immediata.

Als polítics, de tots colors i mides, se’ls acostuma a omplir la boca parlant de participació ciutadana, de voluntat de preguntar l’opinió de la gent més enllà de les cites electorals que marquen els distints calendaris polítics cada quatre anys. Però tot sovint acostuma a ser una simple dèria electoral, una idea que, un cop  escrutats els resultats i retornats tots als quefers diaris, hiverna fins a la propera campanya. A veure sinó, quantes consultes municipals es recorden a Igualada? Entre poques i cap. Recordo quan en el període de l’Entesa l’Ajuntament va consultar en un parell d’ocasions els veïns sobre obres que els afectaven de manera directa. Els problemes arriben quan la resposta a la pregunta no acaba sent la que el polític busca; llavors, se li treuen les ganes de tornar a preguntar. Rajoy, expert en rebutjar-los, resumia amb aquella gansoneria típica del polític gallec: “Abans de convocar un referèndum s’ha de pensar bé, perquè es pot perdre”.

El que no recordo ara és un consulta global a la ciutat preguntant per temes estratègics. Per exemple, fora bo que Igualada, fins i tot la seva conurbació o la mateix comarca de l’Anoia, s’interessés per l’opinió de la gent sobre la seva pertinència territorial. Volem realment formar part de la vegueria del Penedès, o preferim la de la Catalunya central, o la de Barcelona? Sospito que molta gent no té una idea molt formada de la qüestió, però, justament per això, fóra bo que uns i altres argumentessin en el marc de la campanya d’una consulta els avantatges i els inconvenients d’una o altra opció.  Sembla que políticament se’ns situa de manera definitiva a la Vegueria del Penedès, però hi ha una enquesta (ja sé que les carrega el diable...) d’aquest mateix mitjà que, davant la pregunta de “a quina vegueria ha de pertànyer Igualada?”, guanya l’opció de Barcelona, amb un 53,3%, seguida a força distància per la Catalunya central amb un 28,3%, i en últim  terme trobem justament l’aposta més oficial, la del Penedès, amb un exigu 18,4%. Amb o sense enquesta, relativitzant el seu valor tant com calgui, la consulta serviria per fer bullir l’olla d’un tema que ens ha vingut precuinat i que pot acabar marcant en part l’esdevenir de la ciutat.