L’Anoia busca reinventar el tèxtil per tornar a ser-ne referent

MARIA SAYAVERA

El gènere de punt va ser el primer sector a patir la crisi econòmica, amb el tancament de moltes empreses i la destrucció de llocs de treball, ja a partir de l’any 2005. Aquest fet va obligar la indústria del tèxtil a buscar alternatives molt abans que la resta de sectors. I sembla ser, que ara, es comencen a donar els primers signes de remuntada. En aquest sentit, el president de l’agrupació tèxtil Fagepi, Joan Gabarró, ens comenta que “tenim clar d’on venim i sabem que la situació no és la que era, però veiem el futur amb un cert optimisme moderat”, assegura. Aquest optimisme, segons el president de Fagepi es deu gràcies al que ell anomena “relocalització”.  Si fa quinze anys, la producció de gènere de punt es basava en l’externalització i deslocalització de les empreses, per tal d’abaratir costos, durant aquest darrer període econòmic, les mateixes empreses que marxaren llavors a produir a l’exterior, comencen a tornar. Aquest fet, es deu, tal i comenta Gabarró, a diferents factors, “com l’aposta per la producció sostenible, basada en una conscienciació social, i les dificultats d’importar els productes de zones com Turquia o l’Asia”, a més, afegeix, del fet que els costos a l’exterior no són tan diferenciats com la producció a casa, on segons Gabarró, “hem sigut capaços de mantenir preus”.

Un model alternatiu

I aquesta remuntada, a la qual fèiem referència, també passa per la inevitable aposta per la innovació, el disseny creatiu i la internacionalització. En aquest cas,  cal tenir en compte que marques de moda anoienques es troben implantades en més de quaranta països arreu i des del Clúster Tèxtil Moda Anoia, una associació que busca reinventar la relació entre les empreses tèxtils, s’han instaurat plataformes de venda a la Xina, Estats Units i Llatinoamèrica. D’altra banda, fires com BSTIM han permés tornar el reconeixment a aquest sector econòmic que, durant uns anys ha estat desaparegut a la comarca, amb un molt bon resultat i petits passos per tornar a la bona situació empresarial.

Malgrat tot, però, cal tenir en compte que el sector tèxtil no es troba, encara, en el seu millor moment, i és un dels sectors en què els assalariats pateixen unes condicions econòmiques més baixes, amb la pèrdua acumulada de llocs de treball, veient que en el subsector del tèxtil s’ha passat de 1095 assalariats el 2008 a 645 el passat 2015. Esperem doncs que aquesta tendència comenci a anar a l’alça.