Article de J. Brachfield: 'Els avantatges que aportarà la llei 15/ 2010 de 5 de juliol a les empreses'

En conseqüència i malgrat que en els darrers anys la problemàtica s'ha agreujat, la morositat no és només imputable a causes conjunturals, sinó que a més s'han de considerar altres causes estructurals, com pot ser l'actitud d´alguns sectors econòmics –grans empreses industrials, el sector de la distribució i les administracions públiques- de perllongar deliberadament els terminis de pagament per aprofitar la seva posició dominant en perjudici de les empreses més petites. Una altra causa estructural és la cultura de la morositat que s'ha desenvolupat en els darrers temps, en molts sectors, fins al punt que pagar tard s'ha convertit en un comportament econòmic generalitzat. Moltes empreses, que en el sentit estricte no poden ser qualificades de moroses, demoren intencionadament els pagaments a proveïdors per obtenir beneficis atípics gràcies al float comercial obtingut mitjançant els fluxos d'efectiu retinguts.

D'aquesta manera, les pimes proveïdores de béns i serveis concedeixen als seus compradors un autèntic préstec financer i no un simple préstec comercial. Les pimes afectades per aquesta situació han d'endeutar-se amb les entitats bancàries no només per finançar les seves compres sinó també per poder refinançar els seus clients, per aquest motiu pateixen en els seus comptes de resultats l'impacte de nombroses despeses financeres que ocasiona l'endeutament bancari. Un dels fets diferencials a Espanya és que són les grans empreses, les multinacionals i les mitjanes-grans empreses les que demoren més els seus pagaments, mentre que la resta de països europeus són les petites empreses les que tarden més a pagar als seus proveïdors. Les empreses amb més recursos financers són les que tenen pitjors hàbits de pagament, la qual cosa no deixa de ser una paradoxa que va contra la tendència europea.

La llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre

La nova legislació de lluita contra la morositat que va entrar en vigor el dia 7 de juliol, gràcies a la iniciativa legislativa del grup parlamentari de Convergència i Unió i impulsada per la PMCM Plataforma Multisectorial de Lluita contra la Morositat, tindrà un important paper en el sistema econòmic espanyol. Gràcies a aquesta reforma legislativa s'ha materialitzat un possible canvi estructural del sistema econòmic financer espanyol que permet obrir la porta perquè Espanya no estigui a la cua dels terminis de pagament. La nova Llei possibilitarà que passem a ser un país competitiu en relació als terminis de cobrament, al situar-los a nivells similars als de la majoria de països europeus.

Ningú dubta que la Llei 15/2010, de 5 de juliol, de modificació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre, reduirà l'índex de mortalitat de PIMES i autònoms que amb els terminis de pagament actuals s'haguessin vist abocats a una situació concursal o a la seva desaparició per falta de liquidesa.

No obstant, la nova legislació no ha recollit totes les aspiracions dels empresaris i de la PMCM. En efecte, hi va haver una esmena aprovada en el Senat que no va aconseguir passar la revàlida del Congrés. Aquesta esmena presentada pel Grup Parlamentari Català en el Senat de Convergència i Unió establia que en el termini màxim de 3 mesos, els contractes en vigor s'adaptarien al terminis de pagament establerts en la disposició transitòria de la Llei; és a dir, que es reduirien a 85 dies en la primera fase d'adaptació. Aquesta important disposició volia preveure una ordenada adaptació dels terminis de pagament dels contractes en vigor per garantir l'objectiu de la mesura.

Tanmateix, una altra esmena transaccional no va superar el tràmit legislatiu en el Senat. Aquesta proposta era la d'introduir un règim general d'infraccions i sancions a la futura Llei. Aquesta esmena pretenia crear el marc legal perquè les administracions públiques poguessin comprovar d'ofici o a instància de part, el compliment d'allò previst en la Llei contra la morositat amb la finalitat de desenvolupar actuacions inspectores a les empreses. No obstant, no s'ha de perdre l'esperança, ja que hi ha moltes possibilitats d'introduir aquest règim de control i sancions en la futura Llei d'Economia Sostenible.