Article de Joan Trigo: 'La internacionalització'

La permeabilitat dels mercats a nivell global ja és un fet. Tant al nostre país podem adquirir qualsevol producte fabricat a qualsevol país del planeta, com a la inversa; qualsevol producte fabricat aquí pot tenir el seu espai en algun mercat del món. Només hem de cercar-lo.

La interculturalitat, la difusió absoluta de les comunicacions per les xarxes socials i el fet indiscutible que el nostre nom comercial, i fins i tot el personal, pot aparèixer a la pantalla d’un ordinador al lloc del món que ni tant sols sabíem que existís, només perquè algú l’escrigui al Google, ens ha fet canviar radicalment de manera de pensar. Ja no hi ha ni tan sols barreres interculturals, és suficient que sapiguem comunicar que tenim un producte disponible a la persona que vol adquirir-lo. I trobar aquesta persona per tal que es converteixi en client és tan vell com el comerç; per més avenços que ens procuri la literatura moderna del màrqueting, sempre haurem de buscar on es troba el nostre potencial client i com ens hi presentem, procurant ficar-nos a la seva pell per tal de fer-nos la pregunta eterna: Per què ens ha de comprar a nosaltres?

Per altra banda, les empreses del nostre país, en general, s’han llençat a explorar els mercats exteriors amb un impuls que fa que Catalunya exporti la quarta part de tot l'Estat espanyol. I el manual d’instruccions que duen els empresaris a la maleta porta per títol 'No hi ha res fàcil, ni tampoc impossible, quan hi posem esforç i perseverança'. Aquests empresaris que fan funcionar les seves empreses en base a modular les vendes gràcies als mercats exteriors, han comprès que la supervivència es troba cercant comprador, clients i usuaris allà on estiguin en el vast món, i que moltes vegades els troben on menys ens ho havíem pensat.

En el fons, diem, els principis del comerç internacional són tant universals com eterns. Les noves tecnologies només fan que facilitar la transferència d’informació i agilitzar les recerques i comunicacions amb als potencials usuaris. La resta és una pura qüestió d'idioma i presentació cultural adequada. I la dilatada pràctica dels empresaris que ho han començat abans que nosaltres ha posat a l’abast una sèrie de xarxes d’informació, costums, relacions, maneres de fer, organismes i experiències compartides que d’alguna manera aplanen el nostre camí. Avui tenim disponibles moltes més eines i recursos de les que podem imaginar, i davant d’aquest fet, els empresaris ens hem tornat molt selectius a l’hora d’emprar-ne una o un altra, perquè el temps de recerca i gestió s’ha fet cada vegada més essencial en el càlcul de costos.

Així, doncs, el primer que farem serà adreçar-nos als organismes especialitzats, Cambres de Comerç, ACC1Ó, ICEX, cercadors per la xarxa, etc., i anirem analitzant i filtrant la informació que ens donin per tal de quedar-nos amb la que escau al nostre producte o, millor que això, la que pot fer-nos escollir quin producte és el més adequat per a penetrar en mercats exteriors i a quins dirigir-nos.

Exportar, internacionalitzar la nostra empresa ha de substituir immediatament en el pensament de l'emprenedor modern a la simple paraula 'vendre', i els plans de vendes ja no poden reduir-se als mercats locals, ja que hem de pensar, tot analitzant el perfil del client dels nostres productes, ¿en quin país del món es pot trobar i com ho hem de fer per anar a trobar-lo?

La immensa majoria dels emprenedors que han tingut alguna experiència en els mercats exteriors, ja no pensen més en limitar-se a Catalunya o al Estat espanyol. Finalment l’activitat exportadora és com una sana addició, que quan has començar ja no ho pots deixar, i fas créixer l’empresa.