Cap a un nou paper de la indústria
Anàlisi dels sectors empresarials de l’Anoia (4)
Amb un riu que travessa la comarca com una espina dorsal i que en dóna el nom, és fàcil endevinar la importància que han tingut les aigües de l’Anoia en el desenvolupament econòmic local. De les seves aigües en beuen dues de les principals indústries de la comarca: l’adobera i la paperera. Mentre que la primera està establerta a Igualada, la segona es reparteix també riu avall: la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme o Capellades, on es troba el Museu Molí Paperer.
Segons dades de la Diputació de Barcelona, la indústria paperera, junt amb el disseny gràfic i el packaging, representen vora el 20% del teixit industrial de la comarca. L’Anoia reuneix moltes de les empreses punteres en el sector, que facturen en el seu conjunt un total que frega els 140 milions d’euros.
La tradició anoienca en paper ve de lluny. Des del segle XIII consta la presència de molins paperers a les lleres del riu, tot i que el punt àlgid del sector arriba a mitjan del segle XIX, on es calcula que hi havia vora uns 80 molins paperers.
Ara la indústria és molt més reduïda però per a Albert Ferrer, treballador de l’empresa Orpí Manipulats, dedicada a la manipulació i emmagatzematge de paper, “tot i notar el sotrac de la crisi la indústria ha anat trampejant i ha pogut sobreviure. Algunes empreses han hagut de tancar però d’altres hem pogut redirigir el producte”. La diversificació és una de les fórmules de les empreses per tirar endavant, l’altra, l’augment de la qualitat. “La manera que tenim de millorar és fer un producte de més qualitat, que fa que sigui més valorat” explica Ferrer.
Reptes de futur
Els reptes de futur passen per “seguir innovant, que s’està fent molt a la comarca” assegura Ferrer, que explica que “es busquen nous tipus de paper, nous usos i noves fibres”. Sense oblidar que una de les principals amenaces per al sector és la competència forana. “A la Xina fabriquen molt de paper, però això ens obliga a millorar la qualitat i la competitivitat de les empreses”, raona.
No obstant, l’aposta per la qualitat també es pot convertir en un maldecap per al futur apunta Ferrer, perquè “com més pur és el paper, més aigua neta es necessita”.
En poc temps aquest pot acabar sent un dels temes més preocupants per a la indústria paperera, ja que l’aqüífer Capellades-Carme, que abasteix el centre i sud de l’Anoia i part de l’Alt Penedès, està en mínims històrics. La sequera dels últims estius ha agreujat una situació que es remunta a l’any 2000 i que complica el reompliment de l’aqüífer, que s’emplena únicament amb aigua de pluja.
De moment l’Anoia espera que la tardor porti les pluges necessàries per millorar la situació i dissipar les pors del sector.
