L’hora del canvi

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Aquests són els trets característics d’un estil de vida que és tan nostre que no comparteixen ni la resta de països mediterranis. Que ens fa esmorzar quan gairebé toca el migdia, dinar quan a la resta del món ja pensen a berenar i sopar quan a Europa ja s’està acabant el prime time de la televisió. I que la Iniciativa per la Reforma Horària, encapçalada per Fabian Mohedano, s’ha proposat canviar per assimilar els nostres horaris als de la resta del món.

Un dels primers passos a seguir és bastant clar: adaptar la jornada laboral. “Millorar els horaris no està renyit que l’empresa sigui competitiva” assegura Xavier Carles, representant de la Unió Empresarial de l’Anoia, “els horaris normalitzats fan que l’empresa sigui més eficient i la gent treballi més a gust”. A l’Anoia la majoria de les empreses segueixen fent una jornada tradicional, en la qual els empleats pleguen entre la una i les dues, van a casa a dinar i es reincorporen entre les tres i les quatre. Aquesta llarga pausa fa que l’hora de plegar s’endarrereixi fins més enllà de les set de la tarda.

Segons Carles, actualment les empreses “ja fan coses a nivell de flexibilitat, com escurçar la jornada o plegar menys estona al migdia”.  Tot i així, poques s’atreveixen a donar el pas. Una de les poques empreses comarcals amb jornada seguida és Sofamel, dedicada a la fabricació de material elèctric de connexió. Per al director general, Joan Margets, “el descans de dues hores al migdia era massa llarg i volíem afavorir la conciliació familiar”. La direcció va presentar la proposta als empleats, que van votar-hi a favor, i des de gener de 2014 l’empresa fa horari de 8 a 17h ininterromput amb una pausa de mitja hora per dinar. “El canvi implicava fer inversions com l’adaptació d’una sala i la compra de microones, neveres o taules, perquè som vora els 50 treballadors a l’empresa” explica Margets. Pel que fa al tracte amb els clients i proveïdors “saben que s’han d’adaptar i que a partir de les cinc ja no hi som. Però per altra banda, els podem oferir un servei ininterromput perquè fem torns per dinar i cap departament tanca”. Després d’aquests dos anys i mig la valoració és positiva “els nostres empleats poden anar a buscar els fills a l’escola, estan a gust a l’empresa, treballen millor i tenim millors resultats” conclou el directiu.

Una altra de les empreses que lideren aquest canvi a l’Anoia és Stikets, dedicada a la fabricació i venda d’etiquetes per a roba. A diferència de Sofamel, aquesta empresa dirigida per l’estatunidenca resident a Igualada, Stephanie Marko, ja va néixer l’any 2010 amb aquest horari: “per a la meva cultura aquest és l’horari normal i no trobava normal l’horari d’aquí”. Per Marko aquest “era el millor horari per ser mare” ja que a més permeten una entrada flexible i l’hora per dinar és lliure. Tot i així a l’estiu, la seva “temporada alta” i on doblen la plantilla fins a ser més de 40 treballadors, estableixen torns.

Marko és una ferma defensora d’aquest sistema i assegura que “si vols participar a l’economia del món has de canviar l’horari”. A més, defensa que “Espanya s’està quedant enrere a nivell europeu” per aquest motiu. Sens dubte és una qüestió de voluntat, per això l’empresària es mostra sorpresa pel “poc interès de la gent” ja que “tothom tindria més temps per gaudir de l’oci, de la família, del que sigui”.

Però mentre en el sector empresarial la transició es preveu més senzilla, en el món del comerç la reforma necessitaria canvis més profunds i una situació legal més estable. La conjuntura actual, amb la llei comercial catalana suspesa i impugnada pel Govern espanyol davant el Tribunal Constitucional, fa que els comerços hagin de regir-se per la llei espanyola, que permet que els establiments puguin estar oberts fins a 90 hores setmanals, per contra de les 72 hores catalanes,  i deixa els períodes de rebaixes lliures i no limitats a l’estiu i l’hivern. 

Davant d’aquesta circumstància, el president d’Igualada Comerç, Xavier Figueras, assegura que “una reforma horària seria bona per a nosaltres, però amb el buit legal, l’aplicació és complicada i es crea una situació de greuge cap a alguns comerços”. Amb una major permissivitat horària és més complicat que els establiments permetin una bona conciliació familiar als seus empleats. La situació, però, pot canviar ja que la Generalitat ha anunciat recentment que utilitzarà una nova llei per permetre que les botigues estiguin obertes fins a 75 hores i amb períodes de rebaixes lliures, tot i que recomanats a les temporades tradicionals.

Per ara, Figueras mira el moment “amb recel” ja que per als seus socis “una major regulació és millor”. Tot i així no dubta que “la situació s’ha d’enfrontar des de la transversalitat, en conjunt i des de tots els àmbits”. I sense oblidar que la reforma ha de partir de tots els ciutadans, “tots sopem a les 10 i potser això ho hauríem de canviar” assegura.

Mentrestant Igualada seguirà fent petites passes per a la reforma horària, com amb les sessions organitzades pel departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat de Catalunya i la Iniciativa per a la Reforma Horària. La primera, amb una presentació de la iniciativa el passat 23 de setembre i la segona, amb un taller participatiu i un debat el 29 de setembre.