Messcalino revoluciona la moda i el gènere de punt igualadí

El grup igualadí DIUTEX ha escollit tres espais emblemàtics de la revolució industrial de la segona meitat del segle XIX a Igualada com a escenaris per a la realització del lookbook per a la imatge de la Col·lecció Spring-Summer 2025 de la firma Messcalino. Aquests tres espais, ubicats a l'històric barri del Rec d’Igualada, simbolitzen una època de progrés, desenvolupament i transformació econòmica, cultural i social durant la qual la ciutat va esdevenir un important centre de la industrialització tèxtil del país, i s'han convertit, aquests darrers dies, en el teló de fons dels models que han vestit les peces de la marca: La Bastida, dins el recinte del Vapor de Baix, el Molí i celler d'oli del Sindicat Agrícola i La Igualadina Cotonera.

L'elecció d'aquests espais emblemàtics del passat efervescent i dinàmic de la ciutat no és casual. "La revolució industrial que es va viure a Igualada aquells anys va ser el bressol de qualitat i innovació que ha perviscut a la ciutat fins ara", assenyala Joan Rovira, Director comercial de Messcalino, afegint que "aquesta revolució va provocar una transformació econòmica i social d'Igualada, deixant una empremta i una herència que encara és evident en el tarannà, la idiosincràsia i la identitat d’una ciutat". La Igualadina Cotonera "és un símbol de l'esplendorós passat tèxtil d'Igualada. La seva història reflecteix els canvis econòmics i socials que van transformar la ciutat i per a Messcalino és un símbol de la nostra raó de ser, del nostre ADN".

Una part essencial d'aquest ADN de Messcalino es basa "en valors com el disseny avantguardista, la innovació, els materials d'alta qualitat i adaptabilitat" assenyala Joan Rovira, explicant que "aquests valors es reflecteixen en el disseny de la col·lecció, una col·lecció que posa la dona en el centre, amb una visió de feminitat que es defineix per l'empoderament i la diversitat". Una dona "amb una identitat forta i un esperit innovador, que abraça les noves oportunitats i que la seva vida gira al voltant de nous estils de vida i tendències d'oci", remarca el Director comercial de Messcalino.

Sònia López, dissenyadora de Messcalino, explica que "en la primera col·lecció d'estiu d'aquesta nova etapa de la marca hem pensat a potenciar el punt de la nostra comarca, donant molta importància als nous materials, al medi ambient i, molt especialment, a la dona. Una dona intrèpida, que irradia elegància, i que lidera el camí en la lluita per la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Aquests valors són el cor de les nostres col·leccions, curosament elaborades amb els fils i teixits del Grup DIUTEX, que reflecteixen el nostre compromís amb un futur més verd i responsable."

"La innovació en els processos i en l'estratègia de negoci, la qualitat del producte, la relació personal amb els clients són prioritaris per a la nostra marca, una marca que va més enllà del disseny i la moda, ja que és una expressió del nostre passat, de la nostra història, dels nostres valors i del nostre compromís amb l'excel·lència" destaca Joan Rovira, manifestant que "mirant enrere, mirant el nostre magnífic llegat industrial, també mirem endavant amb la voluntat que DIUTEX i Igualada liderin el gènere de punt i la moda contemporània”.

 La Igualadina Cotonera

La Igualadina Cotonera (també coneguda com a Vapor Vell o Cal Godó) és una antiga fàbrica tèxtil a vapor construïda el 1841. Destinada a la fabricació de cotó, inicialment pertanyia a la Companyia Fabril Igualadina (després, Igualadina Cotonera). Es considera un símbol de la revolució industrial a Catalunya, i és la fàbrica d’estil manxesterià més antiga conservada a Catalunya. El 1881 va passar a mans de Ramon Godó i Pie, fill primogènit d’un dels socis fundadors de la Fabril Igualadina, que va convertir la fàbrica en una empresa familiar en mans d’aquesta nissaga. Va funcionar fins al 1967. L’any 2008 va ser rehabilitada. És l’únic edifici del barri del Rec d’Igualada declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Cal Sistaré o Vapor de Baix

El Vapor de Francesc d’Assís Mas (Cal Sistaré) consta de dues naus i una xemeneia. Va ser construïda el 1855, projectada per l’arquitecte Josep Buixareu i Gallart, i el 1947 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda Musté en va reformar la façana. El fabricant cotoner Francesc d’Assís Mas va aixecar la fàbrica a vapor a l’antic prat d’indianes de la família, a la partida de la Creueta. El que seria conegut com a “vapor de baix” s’edificà en el decurs del bienni de 1856-57. Posteriorment, algunes de les naus d’aquesta fàbrica van ser cedides en arrendament a d’altres companyies de filats i teixits: Llunell, Ferrer i Cia i Ferrer, Vidal i Cia. La crisi de la “fam del cotó” comportà que el vapor deixés de funcionar i el 1881 la fàbrica va ser embargada a l’hereu de Francesc Mas, Pere Mas, i subhastada. El 1894 Ramon Sistaré va esdevenir l’únic propietari del vapor i el succeí el seu fill Amadeu, que el va electrificar. La fàbrica ja fa anys que ha deixat de funcionar, però l’edifici ha arribat intacte fins avui.

Celler i Molí d’Oli del Sindicat de Vinyaters

Edifici modernista projectat per l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet entre el 1921 i el 1922. Està format per dues naus consecutives de planta rectangular situades en nivells diferents. En la superior es recollia la verema i s’efectuaven les tasques de desrapar, trepitjar i premsar. Es comunica amb l’altra nau a través de tres arcs rodons que porten a un passadís enlairat que recorre la part superior de les tines situades a la nau principal. En aquestes tines hi tenia lloc la fermentació del most. La nau es cobreix mitjançant encavallades i bigues de fusta i teulada a dues vessants, i disposa d’un soterrani on hi ha dues fileres més de tines a banda i banda. L’austeritat de la façana situada al carrer Joan Abad no fa pensar en la grandiositat del seu espai interior, una austeritat que fa que el celler d’Igualada no hagi estat tant valorat com altres cellers de Cèsar Martinell. Protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.