//Plugins sense CDN ?>
Segons els índexs del valor afegit brut el pes de la construcció anoienca és d’un 9,55 mentre que a Catalunya la mitjana és del 5,34
MARIA SAYAVERA
El sector de la construcció és el sector econòmic que relacionem, més estretament, amb la crisi econòmica iniciada el 2008 i la qual va canviar el panorama industrial i empresarial del país.
En aquest cas, la construcció i l’àmbit de les immobiliaries varen patir tots els efectes devastadors de la nova situació econòmica i, segons els experts, la bombolla immobliària que es va generar fou, en part, causa del que ja coneixem com la crisi econòmica del segle XXI. Amb aquest context i havent passat vuit anys de l’inici de la depressió econòmica, doncs, el sector de la construcció ha patit molts canvis, a nivell de país i de comarca. D’aquesta manera, de tots els sectors econòmics del territori, la construcció està en constant devallada des del 2008, amb un descens a la comarca de l’Anoia de l’1,64 el passat 2015, una xifra molt similar a la mitjana catalana. Malgrat tot, val a dir que la construcció continua tenint un pes més destacat a l’Anoia que no pas a la mitjana catalana, suposant gairebé el doble; mentre que a Catalunya, en xifres del 2014, la construcció suposava un 5,34, a la comarca anoienca era d’un 9,55. Tot i això, però, i segons l’índex del valor afegit brut, mentre el sector serveis es manté força estable a l’Anoia, la construcció davalla any rere any. Així, un sector que fou referent i motor econòmic, no només a l’Anoia, sinó a tot el país, ha passat a un pla secundari en el panorama empresarial.
Si repassem doncs, les xifres en el sector de la construcció en els darrers anys, veiem com a l’Anoia aquest actiu ha passat de representar un 12,4 de l’economia comarcal l’any 2008, al 9,55 ja mencionat el 2014, veient un recés progressiu al llarg d’aquests darrers anys.
Habitatge i lloguer
Val a dir, però, que la situació en el món de la construcció afecta, més enllà dels empresaris del sector, també a la realitat social del país i de la comarca. D’aquesta manera, l’any 2015, el nombre d’habitatges iniciats es mantenia en xifres una mica per sobre de les assolides l’any anterior, amb 39 nous habitatges, segons xifres del Departament de Territori i Sostenibilitat, per 23 del 2014. Tot i això, encara ens trobem a uns nivells molt baixos si els comparem amb xifres del 2008, amb l’inici de 295 nous habitatges; una xifra que encara agafa més pes quan parlem de la finalització dels mateixos, ja que l’any passat foren 16 habitatges acabats, per 30 del 2014 i 1718 l’any 2008, a la comarca de l’Anoia.
Aquestes xifres també suposen un canvi en el paradigma de la compra-venda d’habitatges, en què el mercat de lloguer ha vist com el nombre de contractes anuals no ha parat de créixer any rere any, fins arribar als 1827 contractes l’any 2014. I aquest auge pels contractes de lloguer, davant de la davallada en la compra de noves finques, provoca que la mitjana anual de lloguer hagi crescut paral·lelament a aquest increment de contractes. D’aquesta manera, si l’any 2008 es va assolir gairebé la xifra de 500 euros mensuals de mitjana i des de llavors aquest preu va anar en descens, a partir del 2014 i durant el 2015 es va viure un repunt en els preus, en situar-se en una mitjana estable de 380 euros mensuals, una xifra similar a la del 2005.
En aquest sentit, el sector de la construcció fa temps que viu en un moment no gaire dolç, fent que el paisatge urbà estigui protagonitzat per edificacions sense acabar i donant pes a l’opció del lloguer de pisos, com alternativa a la compra, per evitar allò tan temut que encara avui protagonitza l’actualitat a casa nostra com són les execucions hipotecàries.