El preu de les parcel·les de l'Incasòl a l'Anoia cau a quasi la meitat en cinc anys

El preu de les parcel·les de l’Incasòl disponibles a la comarca ha anat caient els darrers anys, en consonància amb la recessió i la manca de demanda. Els preus per metre quadrat s’han reduït a més de la meitat. Can Parera i els Plans de la Tossa es van començar a comercialitzar amb un preu de venda entre 135 i 145 euros per metre quadrat; Riera de Castellolí, en paral·lel a l’A-2 i a la Ronda Sud, els fixava a entre 160 i 170 euros per metre quadrat. La progressiva competitivitat amb terreny industrial disponible molt més a prop de Barcelona ha forçat a baixar els preus dràsticament: ara, l’Incasòl els posa a la venda amb preus entre 60 i 70 euros en els tres casos.

L’aleshores Departament de Política Territorial i Obres Públiques va fer a mitjan de la dècada passada una aposta per la creació de nou sòl industrial a la comarca. A grans trets, es va traduir en la implementació de quatre polígons on l’organisme oferia parcel·les per a noves activitats: Can Parera, a Castellolí; Plans de la Tossa, a Montbui; Plans d’Arau-2 a la Pobla i Riera de Castellolí, a Vilanova del Camí. No obstant, en una comarca on l’atur ja era una xacra, l’objectiu de les forces vives va ser la creació d’una gran àrea industrial per activitats de gran format.

Els polígons esmentats eren de parcel·les de petita i mitjana superfície, inadequades per a la implantació d’una gran empresa. El sòl necessari per a això es va veure a Can Morera, a la zona del nucli odenenc de l’Espelt. El projecte no va reeixir per diverses causes. El fet és que els altres polígons tampoc han pogut atreure cap activitat. En primer lloc, perquè quan es van obrir, la situació de recessió econòmica frenava els plans d’expansió de les empreses; en segon lloc, el paper de la pròpia administració i els seus desacords amb les companyies subministradores. El cas de Can Parera, el polígon pensat per al món del motor –està a centenars de metres del Parcmotor- és sagnant: la urbanització estava enllestida el 2007 i hi havia empreses com la japonesa Kawasaki que estaven molt interessades a firmar... però faltava un detall important com el fluid elèctric.

Govern i Endesa es van assenyalar mútuament per aquell disbarat. El cert és que la subestació que garantia el subministrament no es va acabar fins dos anys més tard. Quan l’Incasòl va posar a comercialitzar les 21 hectàrees de parcel·les de Can Parera, la tardor de 2009, no hi va haver ni una sola petició. Set anys més tard, només hi ha hagut una sola implantació, la del Campus Motor, impulsada pel Consell Comarcal de l’Anoia.

 La Pobla de Claramunt, l’excepció

Dels quatre polígons on l’Incasòl té presència, només un ha tingut èxit. I un èxit rotund. Es tracta del de la Pobla de Claramunt, els Plans d’Arau 2, uns 250.000 metres quadrats, on s’ha esgotat tot el sòl disponible,. En bona part, gràcies a l’embranzida de les indústries que ja existeixen en la fase 1 del sector. En el cas dels altres tres polígons els resultats són molt més pobres. Recentment, s’han llogat uns 8.000 metres del polígon Riera de Castellolí a Reciclatges Sabaté, una empresa anoienca.

Avenços lents però ferms

Durant la fase crítica econòmica, moltes petites empreses han anat naixent i han sobreviscut. Una de les claus ha estat poder disposar d’opcions econòmiques per establir-se en despatxos. El viver d’empreses d’Igualada, l’Ig-nova Tecnoespai, ha ofert aixopluc a negocis emergents de la branca tecnològica que s’han beneficiat de les facilitats en el lloguer i en els serveis bàsics. La vintena llarga de mòduls estan tots ocupats.

Altres municipis com Vilanova del Camí també s’han engrescat amb els vivers d’empreses i els estan començant a desenvolupar, al Centre d’Innovació Anoia. Òdena en té un de projectat a nivell de les TIC, però pendent que s’arrangi la situació del complex de Can Riba. El projecte de vivers principal a la comarca, el Vivex, que englobava cinc municipis i significava una inversió de cinc milions d’euros es va abandonar el 2012.

La Generalitat, ofegada, no havia pogut aportar més que una ínfima part del total que li tocava. Les àrees de promoció econòmica dels ajuntaments s’han conformat amb iniciatives més modestes. El paper de manteniment i millora de les infraestructures continua sent vital perquè les empreses vegin possibilitats encara al nostre territori.