Polítiques emprenedores de veritat, ja!

Ara és el moment de les promeses. Moltes d’elles són buides i generalistes. Inclús les obligacions es presenten com a propostes! Tòpics com l’alcalde de tots, un govern més proper, treballem per tu, més feina, una ciutat millor, etc. conformen els programes de la majoria de partits. Però tot això és evident, és la obligació dels governants fer polítiques per anar endavant, per créixer, per progressar, per millorar. En canvi, la immensa majoria de partits fugen de la responsabilitat que tenen, juntament amb tots nosaltres, en la definició de l’esperit i el tarannà de les ciutats.

La ciutat on vivim, on creixem, on passem la major part de la nostra vida influencia el nostre desenvolupament. És cert que l’educació, l’actitud i els valors s’adquireixen a casa, però passem moltes hores fora, interactuant en espais públics, sent partícips de la transformació social de les nostres ciutats. Per això, ara que s’acosten les eleccions, s’escau el fet de reconèixer, tant si agrada com si no, la responsabilitat que tots tenim en el desenvolupament de l’esperit emprenedor.

Segons els experts (GEM), hi ha un conjunt d’elements que condicionen negativament l’emprenedoria, entre els quals estan:

- Deficient creació i gestió de determinades polítiques: excés de burocràcia, taxes elevades, un incorrecte recolzament i priorització a la creació d’empreses.

- Deficient recolzament i impuls al creixement.

- Deficient recolzament a la dona emprenedora.

- Deficient educació i formació escolar.

Si ens fixem, només aquests 4 elements ja condicionen i marquen la dinàmica emprenedora de les ciutats. Si mirem el pol oposat i busquem un exemple trobem el per què Silicon Valley és la zona més emprenedora del món. L’establiment de programes d’incentivació econòmica i intel•lectual per a estudiants i petites empreses ha donat un bon fruit. Per què no invertim el temps en crear programes que incentivin, enlloc de pensar en noves taxes i impostos?

Per altra banda, un informe de la Fundació CYD reflecteix la relació que mantenen les Universitats i les empreses a l’Estat. Queda palesa la poca sintonia que hi ha entre els dos mons, més enllà dels típics convenis de pràctiques. Una de les dades més xocants és que els joves, un cop acaben la formació, presenten les pitjors valoracions en aspectes tan importants com són les habilitats directives, la capacitat per resoldre problemes, la formació pràctica o la capacitat de gestionar i comunicar, entre d’altres.

Cal crear l’ecosistema perquè totes aquestes deficiències millorin. No tot correspon als partits polítics, però remar en aquesta direcció sí que seria treballar junts. Tots. Societat civil, Universitat i centres educatius, empreses, entitats, governs i polítics que estiguin a l’oposició. Tots vol dir tots. Però sempre incentivant. Així passarem de ser una comarca en atur a ser una comarca emprenedora.

Canviem la mentalitat productiva per la mentalitat creadora.

Abel Ruiz

Director de l’Empren-t@