La tecnificació en l’agricultura marca l’evolució del sector

MARIA SAYAVERA

És a dir, segons l’últim Cens Agrari, elaborat l’any 2009, tenint en compte que aquest és un registre estatal que s’actualitza cada deu anys, l’Anoia és la comarca capdavantera en nombre d’hectàrees cultivades pel sector agrícola de la província de Barcelona, amb gairebé 30.000 ha, i la cinquena de Catalunya pel que fa al conreu de secà, deixant de banda la ramaderia. Però, tot i tenir tanta superfície conreada, tan sols l’1,9% del PIB comarcal i el 2,7% de la població ocupada provenen del món de l’agricultura. En aquest sentit, i tal i com ens afirma Joan Vidal, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos, “el valor econòmic del sector agrícola a la comarca és relativament baix, mentre que el valor social té un gran pes”, assegura. D’aquesta manera, si analitzem el sector des del punt de vista dels llocs de treball que genera, aquest percentatge és molt baix en comparació a la resta d’activitats econòmiques, però territorialment parlant, és un dels protagonistes de la comarca, pel gran pes del paisatge rural. En xifres, doncs, podem dir que l’Anoia genera l’1,1% del PIB agrícola català quan té el 3,7% de la superfície total cultivada a Catalunya, segons xifres de l’any 2012.

Depenents de molts factors

D’altra banda, per analitzar qualsevol activitat empresarial es tenen en compte, principalment, els factors econòmics i socials, però en el cas del sector agrícola, la climatologia té un pes essencial, i això fa que sigui un sector més complex i variable de l’habitual, ja que el clima és un factor difícilment controlable.

En aquest sentit, l’agricultura acostuma a tenir l’etiqueta de sector amb més desequilibri de productivitat davant la resta de sectors econòmics, ja que la manca d’aigua és un factor clau en aquest aspecte. I si parlem de l’Anoia, parlem de conreu de secà, un tipus de conreu molt menys rendible que els de regadiu, sobretot quan l’aigua prové de recursos naturals. Així, si la mitjana de producció per explotació agrícola de regadiu és de 46.400 euros l’any, a l’Anoia, territori com dèiem de secà, la producció mitjana de les explotacions arriba escassament als 19.000 euros. En aquesta línia, en Joan Vidal ens explica que “quan parlem de xifres de producció, el factor climàtic hi té un gran pes i ara per ara, no està sent una bona temporada en el cas del raïm, les olives o les ametlles... mentre que en el cas del cereal, ens trobem davant d’un panorama molt irregular. D’aquesta manera, depenem de molts factors, alguns econòmics, però d’altres en què no podem incidir, com el clima i les pluges”, afirma. 

Davant d’això, la solució al problema de la productivtat, doncs, no és tan senzilla com sembla. Sí que és cert, però, que altres factors, com el preu que marquen del producte els intermediaris, també incideix de forma molt important en el moviment econòmic d’aquest sector. Cal tenir en compte que el 75% de les explotacions agícoles de la comarca són petits productors, malgrat que la tendència ens porta a la concentració d’explotacions i la gestió, cada vegada més, d’un grup més reduït d’empreses. Aquest escenari, doncs, fa que el benefici econòmic dels agricultors, davant del baix preu imposat i els alts costos de cultiu, sigui més baix del que realment desitjarien.

Relleu i tecnificació

Així, l’assignatura d’abaratir els costos en la producció agrícola és sempre present, davant el baix preu imposat pels intermediaris, i un dels sistemes per a fer-ho és la tecnificació de les tasques. Però aquesta tecnificació, més enllà d’abaratir costos, també permet fer la feina amb menys personal i, per tant, crear menys llocs d’ocupació, pel que la quantitat d’explotacions agrícoles pot ser similar a fa deu anys, però el nombre de llocs ocupats per personal laboral en aquest sector, ha disminuït. 

D’altra banda, aquesta tecnificació és inevitable davant el progrés de la tecnologia en què estem immersos i davant del fet que el conreu més estès a la comarca és el de cereals en gra, un dels productes més mecanitzables i amb menys necessitat de mà d’obra. Aquest fet, convertit en xifres, suposa que el cultiu del cereal a l’Anoia sigui un 2,68% del total de terres cultivades a Catalunya, mentre que tan sols representa un 0,36% del PIB agrícola català.

Si parlem, doncs, del futur del sector agícola, segons Joan Vidal, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos, “malgrat haver-hi poca gent ocupada, veig un futur positiu gràcies al relleu generacional que fa que les explotacions segueixin sent viables”, afirma. Així, un factor positiu és aquest canvi de generació en el sector agrícola que, fins ara, era un dels més envellits del panorama econòmic. D’aquesta manera, podem afirmar que l’Anoia és una comarca agrícola tot i que quan ho representem en xifres, no destaqui.