Entre capbussada i capbussada els fills fan els quaderns d’estiu, i crec que els hi va força bé perquè quan tornen a l’escola, al setembre, no els sona tot a desconegut o oblidat. I llegint el diari, vaig veure una noticia que ens adverteix (a tots) que nosaltres també hauríem de fer els deures a Igualada i a la comarca: El PIB de l'Anoia segueix quasi 30 punts per sota del català.

No podem deixar escapar cap més tren. Som la capital de la comarca i hem d’exercir de ciutat tractora per revertir aquesta situació de fragilitat. El nostre entorn proper s’està preparant i adaptant per reforçar-se i encara el seu futur. Les ciutats similars a nosaltres s’estan transformant, modernitzant.

Tanmateix, a Igualada no està passant. No s’estan afrontant els reptes, encarant d’una manera valenta els problemes i les necessitats de futur. A vegades, de fet, es cau amb una autocomplaença molt insistent. I això no es fa per tapar els problemes que tenim sinó per tapar l’absència de solucions a aquests problemes. Necessitem un projecte de ciutat de present i de futur. Un full de ruta. Traçar el camí, cap a on estem anant i a on volem anar, com hem d’encarar els reptes de ciutat, com ha de ser la Igualada dels propers anys. I això vol dir planificar, per exemple, la mobilitat de la ciutat, o repensar espais i usos. Quins nous eixos urbans calen, o com afrontem l’actualització del parc edificat, com transformem el barri del Rec, com completem l’obertura al riu, com ens entrelliguem en els municipis del voltant... Un govern que pretengui fer avançar, evolucionar, modernitzar la ciutat, ha d’encarar aquests aspectes.

I alhora que planifiquem la ciutat i el futur, hem de tenir també present la Igualada de les i per les persones.

1. Som la ciutat mitjana amb els impostos més alts de Catalunya. És molt important pagar impostos, i n’hi ha d’haver per precisament poder tenir els serveis que mereixem. Però realment hi ha una relació proporcional entre el que paguem i el que rebem?

2. Hem de millorar, sense cap mena de dubte, la neteja i l’estat dels carrers, un problema que fa anys que dura  i que castiga a moltes zones d’Igualada.

3. L’habitatge va ser, i tots ho recordem molt bé, un immens problema fa anys. L’he viscut com a arquitecte. El preu de lloguer i compra a Barcelona i a l’àrea metropolitana s’ha disparat, i a Igualada ha pujat el lloguer del m2 un 20% en 2 anys. És un problema evident, cal reformar habitatge existent i ampliar el parc d’habitatge públic per joves i gent que ho necessiti. I amb urgència.

4. El futur de la ciutat són les i els joves i els hi hem de poder oferir una ciutat d’oportunitats. Una ciutat on hi puguin treballar i viure de manera digne.

5. I això passa, també, per estar ben connectats a Barcelona i comarques properes. Sense falses promeses, com cada cop que hi ha eleccions. De fet, no calen ni promeses, només el compromís inequívoc de tots (i tots vol dir tots) de desbloquejar la pèssima qualitat de transport públic de la nostra ciutat. El tren, de manera molt gràfica, i el bus amb un servei indecent. Necessitem un tren ràpid i cada vegada el necessitarem més. Aquesta ha de ser una bandera unànime i transversal de la ciutat.

6. I per tant, fer possible la reactivació econòmica de la ciutat. Més ocupació, de millor qualitat, amb un comerç més fort i adaptant-nos a les necessitats existents. Hem d’atreure a les empreses, enfortir les pimes que ja tenim i reforçar el comerç local. En definitiva, tenir una ciutat amb més i millors serveis, actualitzada i preparada per encarar el futur, i això la transformarà també en una bona ciutat on crear ocupació.

I insisteixo, aquests deures els hem de fer molts. És també responsabilitat d’Esquerra, com a primer partit de l’oposició, i meva, atès que en sóc regidor i recentment escollit candidat, crear una alternativa que pugui generar la passa endavant que cal a Igualada.

Hem de pensar, dibuixar i construir les solucions per afrontar els reptes, transformar la ciutat i preparar-la pels propers anys. Tenim la responsabilitat de construir una alternativa per la ciutat. Aquesta vegada, hem d’agafar el tren.