Doncs sí, m’atreveixo a proposar un petit circuit per diferents ciutats del nostre entorn relativament proper. Escrits així, un rere l’altre, no sembla res més que un conjunt de noms de ciutat escollits a l’atzar. Però admeto que l’elecció té trampa.

He buscat d’aquestes ciutats alguna cosa rellevant, alguna mesura  política que em sembli interessant. A Badalona per exemple, han destinat 8 milions d’euros en pisos socials. A Mollet, s’ha reduït l’atur del 28% al 13% en 5 anys. A Sant Cugat porten anys abaixant l’IBI, per citar exemples del que he trobat.

Confesso que, més enllà de la bona obra de govern d’algunes d’aquestes ciutats, tot plegat no té massa interès pel lector. Però el que m’ha sorprès al buscar informació és que en cap cas m’ha aparegut com a element destacat aquell que és comú en totes elles. L’element que fa que no sigui una tria a l’atzar.

¿Quin?

Doncs que totes elles han estat ciutat europea de l’esport! Sí, totes elles. Lleida al 2008, Castelldefels al 2013, Badalona al 2015, Mollet al 2017 i Sant Cugat ni més ni menys que aquest 2018.

Com alguns ja sabreu, Igualada vol optar a ser-ho aquest proper 2019, i els que no ho sabeu, segur que us en assabentareu, perquè si alguna cosa no falla mai en aquesta ciutat és la corresponent campanya publicitària per a qualsevol petit esdeveniment que succeeixi. Vagi per endavant que no em sembla pas malament, doncs qualsevol ajuda en la promoció de la ciutat és benvinguda, però si que crec necessari posar-ho o valorar-ho en la seva justa mesura. Que està bé? Sí. Que és acollonant i que és el més important que ens pot passar? doncs no. Que és l’efemèride de l’any i que si finalment la candidatura reeixeix ho haurem de celebrar i recordar com el gol de Koeman a Wembley? Doncs tampoc.

Sent conscient que l’equip de govern té per costum inflar tot el que fa o proposa i que l’alcalde ho ven amb una pompositat desbordada, crec que la ciutat ha d’aspirar a molt més. No pot ser que aquest sigui el gran projecte de ciutat, no pot ser! I si és així, tenim un problema.

Hem de ser conscients que ser ciutat europea de l’Esport, si ho arribem a ser, ens aportarà el mateix que a les altres 5 ciutats que ho han estat abans: Més aviat poc. Com a eslògan de campanya electoral de Marc Castells, he de confessar que és collonut, però com a element generador de canvis o de progrés... ben poc o res.

Modestament crec que el punt de partida ha de ser molt més ambiciós que el que té el govern. A la ciutat li cal modernitzar-se. Li cal progressar i per fer-ho és urgent modernitzar-se en molts àmbits. Hem d’aspirar a sortir de l’actual espiral immobilista, camuflat -això sí- en una febre de lemes sense contingut i d’eslògans presumptuosos en anglès.

Pensem un moment, en què ha canviat la ciutat en els últims 8 anys? En què hem progressat més enllà del tema universitari (que també cal posar en la seva justa mesura)? La ciutat està igual, sent generosos. Els carrers estan degradats, la ciutat està bruta, tenim els mateixos problemes de feina, de comunicacions, el centre cada vegada està més envellit i els comerços continuen patint i tancant. Tenim més problemes d’accés a l’habitatge i continuem pagant encara molt més impostos que en d’altres ciutats similars a la nostra.

Hem de poder aspirar a ser molt més que només un lema com “ciutat europea de l’esport”. Perquè d’això ni en menjarem, ni ens generarà ocupació, ni ens solucionarà els problemes endèmics de la ciutat. És simplement - una campanya de màrqueting, amb els costos que genera, això sí.

Hem de poder dir amb orgull, per exemple, que hem aconseguit millorar els problemes d’habitatge dels nostres joves, o que em aconseguit ajudar al petit comerç, o que hem aconseguit estabilitzar i reduir els impostos i aplicar mesures perquè el seu pagament sigui més just. Hem de poder dir –perquè llavors voldrà dir que ho hem fet- que repensem la ciutat, que la projectem, que solucionem els problemes de mobilitat i degradació. Hem de poder dir que hem aplicat mesures per retenir el talent que té la ciutat i reduir urgentment l’elevadíssim atur. Hem de poder dir que no som de les últimes ciutats del país en reciclatge o que modernitzem Igualada perquè pugui parlar de tu a tu a les del nostre entorn.

Ho hem de poder fer, i ens ho mereixem. No ens podem acontentar només en ser una ciutat de lemes grandiloqüents que són fruit de la incapacitat absoluta del govern de la ciutat per afrontar els seus reptes - i fer-la progressar. Però això, evidentment, requereix tenir un projecte. Un full de ruta. Un rumb. I el govern de Castells, passada la novetat, crec que podem dir ara ja que no té res de tot això. Calen canvis per poder fer evolucionar la ciutat.