Carme Borràs i Marian Algora, professores del Jesús Maria, es jubilen
Juntes sumen 65 anys de servei al centre
Aquest mes de gener, dos exponents de la història del Col·legi Jesús Maria es jubilaven. La direcció i la família del centre expressen la seva gratitud per la tasca de Carme Borràs i Marian Algora.
No ha estat un comiat com hom hauria volgut, per la situació actual, i perquè la trajectòria de Carme Borràs Gual i Marian Algora Milan era més que notable. El Col·legi Jesús Maria ha vist aquest gener com es jubilaven dues professores que han dedicat dècades al centre. En aquest comiat, la direcció elogia la figura d'aquestes mestres: "parlar de la Carme Borràs és parlar del Col·legi Jesús-Maria". Aquesta professora va fer tota la trajectòria pedagògica al Jesús Maria. Pel que fa a Marian Algora, va estar 32 anys com a docent i 20 al Jesús Maria. Entre les dues, sumaven més de 65 anys d'història del centre.
Carme Borràs
Carme Borràs va començar a treballar d'educadora, sense ser mestre, sortint de l'Institut, després va estudiar Magisteri, però mentre estudiava, i per anar-se costejant els estudis, també venia a l'escola fent tallers de psicomotricitat i treballs manuals. Quan va obtenir el títol de mestre, va entrar a l'escola i hi ha estat fins a la jubilació: "el Jesús-Maria portarà sempre l'empremta de la Carme. Més de quaranta-cinc anys treballant a l'escola".
Des del centre es remarca que "tots els que hem fet escola al llarg d'aquest temps, recordarem la Carme per molts aspectes del seu llegat pedagògic, sempre vinculat a l'Educació Infantil. Pertanyent al Grup de Mestres de l'Anoia des de la seva fundació, la Carme aportava aire fresc a l'escola. En tornar a classe el mes de setembre, sempre incorporava alguna tècnica que havia après durant l'estiu".
Marian Algora
Pel que fa a Marian Algora, "han estat vint anys. En aquest temps la Marian a l'escola ha fet moltes tasques diferenciades. Amb una labor docent tan perllongada, el seu pas per l'escola ha deixat una forta empremta en el nostre tarannà". Destaquen "la seva tasca en el menjador de l'escola, del qual en va tenir cura més de quinze anys. També la recordarem per la seva veu potent que contrastava amb la seva menuda figura". L'escola, va tenir un reconeixement privat per la seva tasca a les dues mestres, en una trobada de comiat, en la qual, amb la presència del Claustre de professors, se'ls i va retre l'homenatge que es mereixen.
