La FAPAC veu que la segregació escolar "es cronifica" a l'Anoia

Hi ha uns 200.000 nens i nenes a Catalunya que estan escolaritzats en els que es consideren centres d'alta i de màxima complexitat. Centres que són l'exponent del fenomen de la segregació escolar, és a dir, escoles i instituts on s'hi concentren un alt nombre d'alumnes amb dificultats socioeconòmiques. Fonts de la FAPAC assenyalen que encara que l'Anoia no té tants casos de centres com el Bages -només a Manresa, hi ha vuit centres- i Osona, el problema "es cronifica". Les associacions de pares i mares reclamen "una solució global" i que es prenguin accions per acabar amb l'escola segregada. Els trets socioeconòmics de l'Anoia, on ja es venia d'una recessió amb anterioritat al 2008, han fet que la segregació no sigui tan acusada com altres punts o la davallada econòmica va ser més abrupta, però amb tot "la situació de divisió s'ha enquistat. Hi ha tres centres a l'Anoia que han quedat al pou".

Els tres centres de màxima complexitat a la comarca estan a la Conca, un a Igualada i dos a Montbui. A Igualada, fa deu anys, hi havia una altra escola d'aquests trets, "però es va aconseguir revertir mitjançant una forta aposta educativa en inversió i amb el paper de les AMPA". Amb tot, la FAPAC nota que "per bé que hi ha hagut informes de la Sindicatura de Greuges conforme existeix aquesta segregació, no s'ha corregit. Cal fer tots els esforços possibles, però sembla que al conjunt de la societat ja els està bé que hi hagi compartiments estanc entre les escoles". 

La pervivència de la segregació fa que la FAPAC demani "com a mínim més inversió per a aquests centres de màxima complexitat, que acaben afectant l'excel·lència educativa del país. No podem donar l'esquena a aquesta realitat d'escoles segregades, perquè d'una manera o altra acabarà repercutint". Entre els efectes hi ha "el que ja revelen els informes PISA, que els resultats són bons, però no són excel·lents". Lamenten que hi hagi una versió oficial de país cohesionat quan "hi ha infants que van al sac de les 'màximes complexitats' perquè els seus pares van néixer no-sé- on o tenen una renda determinada. No pot ser que passi això en una societat que fa de la cohesió social un valor a defensar".

"Volem acollir... però on escolaritzem?"

La FAPAC fa el contrast entre el suport a les campanyes d'acolliment als refugiats i que "al capdavall, els fills d'aquests refugiats aniran a parar a col·legis on no compartiran res amb la gent de la societat d'acollida". També veuen paradoxal que "mentre a ESADE parlar àrab és una senyal d'excel·lència, s'amaga i no es promou que molts nens de primària parlen àrab a casa seva". 

Consideren que "el cas que hi ha hagut a Igualada demostra que no és pas un problema educatiu. L'alumna que va treure millors notes a les proves Cangur era de l'escola de màxima complexitat. Els mestres que hi ha són excel·lents professionals; el problema és d'una altra índole. Tenim un sistema que segrega una part de la població ja des dels 3 anys, i tenir clar que volem que continuï així, perquè permet que els Marcs, els Àlexs, les Martines i les Júlies no es barregin amb 'l'altre', -amb el pobre, amb el nouvingut, amb el d'ètnia gitana...-. O bé tenim una segona opció, que és la  d'emprendre mesures valentes que posin fi a aquest sistema".