Roger Velàzquez: "Hem de saber mirar"

El passat divendres i fins el 4 d'octubre podem veure al Vinseum de Vilafranca del Penedès l'exposició "Temps i silencis", que has fet a quatre mans -o a quatre ulls- amb el fotògraf Pere Pacual. Què hi podem veure?

És un treball fet sobre les caves i els cellers del Penedès. La seva singularitat, però, la trobem en que està feta a partir de la foscor, hem fet les fotografies amb il·luminació manual, que ha donat una llum i unes imatges que no s'havien vist mai. Hi veurem 28 fotografies de gran format, en color, fetes en la foscor d'aquests espais que hi ho sota terra i la seva relació amb una col·lecció de fotos fetes en blanc i negre sobre l'exterior, sobre aquest territori del Penedès que és tan singular i fotogènic.

Aquestes fotografies fetes a les entranyes de les caves i els cellers, han presentat una especial complicació tècnica a l'hora de fer-les?

Són unes fotografies fetes amb llum manual, amb llanternes, per exemple. Necessitaven molta estona d'exposició. Sobretot volíem no equivocar-nos a l'hora d'il·luminar aquests espais. Ens vam imaginar molt bé prèviament el que volíem fer després. Aquesta il·luminació a mà permet contrastos de llum, il·luminar els relleus de les parets, il·luminar les ampolles per dins...

Si les fotos són singulars, no ho són menys els espais, oi?

Sí, hem escollit cellers coneguts, molt antics, amb espais i racons molts atractius. A l'inici del projecte volíem donar a conèixer arreu del món aquests espais únics i singulars.

Espais de "temps i silencis"...

Sí. "Temps" perquè és el que necessiten els vins: repòs. I "silenci" perquè és el que hi impera, que res destorbi el repòs del vi. Nosaltres també hem fet això: "temps" llargs d'exposició per fer les fotografies en la foscor i "silencis" perquè hem treballat amb la llum d'aquests espais silenciosos. Hem il·luminat aquests espais de foscor. "Temps" i "silencis" són dos mots que signifiquen molt en aquesta terra, en aquest món dels cellers i les caves.

Anem de Vilafranca del Penedès a Igualada. Durant aquesta passada Festa Major es va presentar el llibre sobre l'Asil del Sant Crist d'Igualada. Com ha anat aquest projecte?

Va ser molt interessant. Per una banda, perquè és un treball visual i textual, amb una creativitat que ha estat compartida amb textos d’Henar Morera Velázquez, Pau Llacuna i Ortínez, i Lluís Pedraza, que acompanyen les meves imatges. També ha comptat amb el disseny de l'equip de l'Ester Comenge i l'Albert Burzon, que han fet una presentaciu molt atrevida, que fa que aquest llibre vagi adreçat a gent de totes les edats, a la gent gran però també als joves. D'altra banda, perquè el contingut és molt interessant, i permet donar a conèixer un element molt important del nostre patrimoni arquitectònic. 

I molt desconegut...

Sí! Segurament tots els igualadins el saben situar al mapa però no el coneixen de prop, per dins. No coneixem la seva història, la del seu arquitecte, els seus racons... Aquest treball ens obre les portes d'un espai amb molts elements molt interessants que jo he pogut descobrir al fotografiar-lo.

Un edifici amb un exterior "de postal" però també has pogut endinsar-te a les seves entranyes...

Sí, he pogut passejar per lloc que no són habituals per al públic. Aquestes imatges permeten veure coses que no s'havien vist fins ara.

Has comentat que l'Asil és un element molt interessant del nostre patrimoni arquitectònic. També has apuntat que el territori penedesenc és molt fotogènic. Ho és, Igualada, de fotogènica?

Com en el cas de l'Asil, hi ha coses que no s'han donat a conèixer suficientment. Darrerament ens hem adonat que el Rec és un espai molt interessant. També ho són els dos cementiris, el vell i el nou. O l'Escorxador... Igualada té coses molt interessants.

Per què no ens els mirem més aquests elements?

Hem de saber mirar.

Anem massa amb el cap cot, mirant a terra?

La quotidianitat fa que no mirem amunt. Hi ha coses que no els donem la mirada que es mereixen. La llum sempre és diferent i tot canvia constantment, encara que els objectes siguin els mateixos. 

Què hi podem fer?

Aprendre a mirar. Aixecar el cap. Practicar una mica. Ara tothom té un mòbil a la butxaca que pot ser una excel·lent càmera per començar a practicar. Ara tothom pot fer fotos. Practicar, aprendre a fer-ne ens ajudarà a mirar més i millor.