Tres voluntaris igualadins a Grècia: 'Els camps de refugiats són llocs deshumanitzats grisos i bruts'

Què us va motivar a anar a Grècia?

En primer lloc, l'interès a conèixer una realitat internacional de primera mà. En segon lloc, l'oportunitat de poder ajudar en un conflicte actual a gran escala. Volíem poder aportar el nostre granet de sorra, en la mesura del possible. Sovint no podem fer molt per resoldre grans conflictes. 

Què és EKO?

EKO és una organització formada majoritàriament per catalans. Està situada just al costat del camp de refugiats de Vasilika, a Grècia. La iniciativa va néixer d'un grup de voluntariat independent que dóna resposta a una onada 'refugiats' -persones que busquen refugi- a les costes gregues. Davant del tancament de fronteres per part de la UE, aquestes persones acampen al voltant d'una estació de servei (de nom, EKO). Aquesta comunitat va començar a autogestionar i a organitzar-se de forma col·lectiva. Amb la participació del voluntariat internacional.

...

El 13 de juny, la policia va desallotjar de forma violenta totes les persones acampades i les va obligar a anar a camps militars. Davant d'aquest fet, es va consolidar el projecte d'EKO. Els voluntaris van decidir no entrar a col·laborar en camps militars, i oferir alternatives fora d'aquests.

Per què no col·laborar amb els camps militars?

Els voluntaris no estaven d'acord amb les normes i bases del camp. Són moltes les necessitats que el camp de refugiats no compleix. El que pretén EKO és dignificar la vida de les persones que esperen dins el camp.

'Ens trobem en en una situació d’urgència i que el què cal és denunciar les polítiques de migració de la UE.'

Hi ha molta feina a fer.

L'ONG d'EKO és conscient que la seva feina és un 'pedaç' en una situació d'urgència i que el què cal és denunciar les polítiques de migració de la UE. Com per exemple, el tancament de fronteres, l'acord de deportació Turquia-UE, la vulneració del dret d'asil i les polítiques repressives com els CIE's, entre d'altres.

Quin és el dia a dia de la tasca de l'ONG?

Els usuaris que el freqüenten EKO poden trobar espais per a totes les edats. Una escola i un espai lúdic per a nens i nenes, amb classes d'anglès. Per als adults: classes d'anglès i alemany; llocs on fer el te i conversar; i una biblioteca. Recentment, s'estan impulsant activitats diverses com un taller per bicicletes i altres activitats d'oci. 

No deu ser fàcil organitzar un projecte d'aquestes característiques. Com vau preparar-vos vosaltres tres per afrontar l'experiència?

És important anar amb les coses ben clares des de casa, en el nostre cas teníem un contacte en una organització. L'actuació per lliure i independent pot resultar poc efectiva: és difícil entrar dins els camps de refugiats i actuar si no estàs sota el paraigua d'alguna organització internacional. Així doncs, abans de marxar vam posar-nos en contacte amb EKO per tal de poder fer un treball de voluntariat amb ells. La nostra actuació, tenia un sentit, ja que seguíem el seu projecte i els seus objectius. Una altra part preparatòria molt important van ser les 'guardioles solidàries', que vam repartir en diversos establiments de l'Anoia. Amb aquestes, preteníem aconseguir el màxim de donacions per tal de fer arribar aquests diners, de forma directe, a EKO.

Per què vau escollir l'organització d'EKO?

Des del nostre punt de vista, el que fa especial EKO és l'autogestió. Són els mateixos refugiats els qui participen en les assemblees per prendre les decisions. Són ells qui s'involucren en liderar totes les activitats. Com per exemple, construint una llibreria o fent de mestres als infants.

'Els camps de refugiats són llocs deshumanitzats grisos i bruts.'

Veiem sovint imatges dels camps en qüestió als mitjans de comunicació. Però, com és un camp de refugiats en primera persona?

És difícil descriure la sensació que t'envaeix quan entres en un camp de refugiats. Nosaltres vam visitar dos camps, el de Vasilika és on vam estar cada dia, i el de Softex. Els camps de refugiats són llocs deshumanitzats grisos i bruts, visualment molt depriments. En els millors dels casos, són naus industrials velles. A l'interior, s'hi acumulen haimes (tendes de roba), on viuen les famílies. Diem 'en el millor dels casos' perquè a Softex, per exemple, les haimes estaven a l'exterior: completament desprotegides del mal temps.

Les condicions higièniques bàsiques no estan cobertes. Els lavabos i les dutxes són cabines portables situades a l'exterior. No existeix, tampoc, cap zona habilitada per estendre la roba així que és habitual veure roba penjant a les tanques que aïllen als ocupants de l'exterior, o entre haima i haima.

No hi ha absolutament cap espai d'oci o de trobada. No hi ha taules, ni cadires. El pitjor: no hi ha cap espai cobert on reunir-se, a part dels hangars on dormen. 

L'hivern s'acosta...

Els esperen uns mesos durs, ja que les naus acostumen a ser velles i no estan rehabilitades així que les finestres estan trencades o directament no tenen vidres.

Els 'refugiats' fugen de la gerra. Com han arribat als camps?

Els, fa uns mesos estaven arribant a les costes gregues i van veure's afectats pel tancament de fronteres. Ara mateix dins d'aquests camps militars hi ha unes 60.000 persones registrades. Tanmateix, fora d'aquests registres, hi ha altres persones que fugen de la guerra i la misèria i es troben en la mateixa situació de migrants il·legals.

Quina és la seva situació legal actual?

Les persones que estan als camps estan pendents de ser entrevistades per demanar asil o regularitzar la seva situació. Se'ls dóna 4 opcions: demanar asil, reagrupament familiar, regularitzar situació a Grècia o tornar enrere: a Turquia o a Síria.

Tornar als territoris en guerra d'on fugen?

Sí. El mateix dia els paguen un bitllet perquè marxin de la UE. La resta d'opcions són més complicades a hores d'ara, ja que els estats de la UE estan incomplint tots els acords d'acollida de refugiats.

I els que escullen les altres opcions?

La cosa va per llarg. Quan hi vam anar, s'estaven començant les primeres entrevistes per regularitzar la situació. (10 mesos després de l'inici de la crisi massiva dels refugiats). Han de fer un parell d'entrevistes i entre la primera i la segona entrevista, poden passar més de 6 mesos. A més a més és molt difícil demanar cita per aquestes.

'Des del nostre punt de vista, les organitzacions europees tipus ACNUR, Save the Children, o similars, no estan a l'altura (...)'

Quin pes tenen les organitzacions internacionals més conegudes en tot això?

Des del nostre punt de vista, les organitzacions europees tipus ACNUR, Save the Children, o similars, no estan a l'altura d'una situació d'emergència com és la dels refugiats. Aquestes ONG, per exemple, funcionem amb horaris: aquest fet és incompatible amb un camp amb 1000 persones com és el de Vasilika. No pot ser que a les dues del migdia marxi l'equip mèdic i deixi a centenars de persones desateses; o que l'escola no hagi començat fins fa una setmana, quan fa més de tres mesos que el camp de Vasilika està en funcionament. És indignant veure com fan les coses de forma automàtica, sense pensar-les massa.

I en temes com l'alimentació? Recordo un anunci al metro en què una coneguda ONG convidava a enviar un SMS per col·laborar en l'alimentació als camps.

En el tema alimentació hi ha un problema greu. Tres àpats el dia en un menú poc saludable. Se'ls dóna sempre el mateix esmorzar: un croissant industrial i un suc envasat. També, un àpat de càtering cuinat que, normalment, és pasta. Sense aliments frescos, repetitius i que, culturalment, ells mai han menjat. La meitat d'aquest menjar, que proveeix d'un càtering grec, és llançat a la brossa. Es llança molt menjar, i com a conseqüència milers d'euros van a parar a les escombraries. Creiem que no seria tan difícil canviar d'aliments.

'Hem conegut la crueltat humana i la vergonya d'Europa en què ens trobem.'

Per acabar. Què us ha aportat el viatge? Malgrat tot, ha estat una experiència positiva?

És difícil respondre a aquesta pregunta... Tota experiència marca i et fa créixer. Com a part negativa, hem vist la desorganització, manca de voluntat de fer certes coses, malbaratament de recursos econòmics... Hem conegut la crueltat humana i la vergonya d'Europa en què ens trobem. Com a enriquiment positiu, ens emportem el somriure de tots els nens i la lluita incansable de totes les famílies que sobreviuen en els camps de manera admirable: es mereixen una vida millor. Aquests camps són una eina més de la política de la UE per obstaculitzar l'arribada de refugiats. Si hi hagués voluntat política, aquests refugiats ja estarien acollits o en procés d'acollida. Els camps militars són un episodi més per desgastar-los i intentar que tornin a Turquia, Síria o d'on vinguin.