'L’accés a la música ha de ser lliure per convèncer a la gent que vagi als concerts'

Qui sou Acousters?

Som un grup d’amics, la Marta, el Gerard, l'Albert, el David i el Carles, que fa un parell d’anys vam començar a tocar versions acústiques de grups que ens agradaven com Ben Harper, Alanis Morissette, Sting… fins que un dia vam decidir intentar fer alguna cançó nostra i així va començar tot.

L’acústic és el vostre estil de música?

En un principi sí, quan fèiem les versions d’altres grups de música, però quan vam passar a compondre va canviar i ara podem dir que és un estil més pop amb influències del rock, el reggae… el que sí que no ens considerem és un grup de música folk.

Dieu que les lletres les composeu vosaltres. Què expliqueu?

Doncs les cançons parlen del dia a dia per que qualsevol persona es pugui sentir identificada amb el què expliquem. Són lletres elaborades i al màxim de profundes que les acompanyem d’una música molt treballada. Les nostres cançons no són per ballar i fer festa, sinó que el què volem és que el públic les senti i s’emocioni.

Acousters va ser un dels finalistes del Sona 9

Sí, i de fet va ser el què ens va impulsar a tirar endavant el grup. Nosaltres ens vam presentar al concurs per provar, tot i que ho vèiem molt difícil per que hi havia 170 grups. Vam presentar una maqueta amb tres temes, entre els quals ‘Darrere la porta’, i per sorpresa nostra va agradar al públic. Quan vam arribar a la final ni ens crèiem el que estàvem vivint. Per això, després de l’emoció i veure que el nostre treball agradava a la gent, vam decidir de gravar el disc.

L’heu editat a través del web de micromecentatge Verkami, oi?

Una part sí. Nosaltres vam demanar 2000 euros i en vam aconseguir 2400 euros. La veritat és que estem molt contents que els gairebé 90 mecenes apostessin per nosaltres i ens ajudessin a finançar el disc. Creiem que és una manera que la gent té per apostar per la cultura i a la vegada fer-se una mica seu el projecte al qual posen diners.

El vostre disc ‘Darrere la porta’ es pot descarregar per internet

Vam tenir un dilema per que no sabíem si penjar el disc a internet o no, però vam decidir que ho havíem de fer per que estigués a l’abast de tothom per que no som un grup conegut que ja hagi editat altres discos abans. No podíem sortir al mercat amb un disc només de compra.

Això és el futur?

Creiem que la cosa sí que va una mica per aquí, per que avui en dia la gent cada vegada compra menys discos. L’accés a la música ha de ser lliure i així serà la manera de convèncer a la gent per que vagi als concerts. Tots sabem que avui en dia es fan més diners amb els concerts que no pas venent discos. Això no treu, però, que tambés es pugui comprar el CD a les botigues.

Heu tocat en algun festival semblant a l’Anòlia?

Podríem dir que sí, però en aquella ocasió vam fer de teloners de Els Amics de les Arts. L’Anòlia serà el festival més potent on tocarem aquest estiu, i la veritat és que ens fa molta il·lusió. A més, veure el nom del grup escrit amb el mateix tamany de lletra que el de Mishima, o Love of Lesbian, encara ens fa més goig!

Com porteu el directe?

Doncs molt bé. Estem contents dels concerts que hem fet i cada dia anem millorant diferents aspectes. Mica en mica anem trobant el punt ideal i ordenant el repertori dels concerts, és a dir, quines cançons són millors al principi, quines al final, quines són les que hem de tocar si el públic ens demana bisos.

Aquest estiu teniu més concerts?

I tant, de fet ens esperen uns mesos intensos i tocarem en diverses poblacions catalanes com Verges, el Vendrell, Palamós, Tona... fins i tot anirem a Menorca. De moment no ens queixem gens i hi posem totes les ganes i més.