TORNAR
PUBLICITAT

Adela Morera: "La víctima és suggestionada per l'agressor perquè trenqui amb la família i el cercle d’amistats"

Entrevistem Adela Morera, educadora social del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) en violències masclistes

societat
Dijous, 26 novembre 2020. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) d'Igualada per a la recuperació contra violències masclistes dirigit a dones i infants es troba per sobre de les actuacions d'acompanyament que va haver de fer durant el 2019. "Amb el context de crisi sanitària i social hi ha molt més esgotament i angoixa davant la incertesa", explica Adela Morera (Igualada, 1980). Educadora social al SIE de la Catalunya Central (Igualada) i Dones amb Empenta. AnoiaDiari ha parlat amb l'educadora social del servei per mostrar l'impacte de l'emergència sanitària en un col·lectiu de risc, el de les víctimes de violències masclistes. Una entrevista feta amb motiu del 25-N, Dia Internacional per l'Eliminació de les Violències Masclistes.

Què ha suposat l'emergència sanitària en el servei que desenvolupen des del SIE?

Quan fas un acompanyament, el llenguatge no verbal, l'aspecte de la persona o altres elements poden ser indicatius de com està la situació. Al no poder fer visites presencials, ha calgut activar noves eines i vies de comunicació. D'un dia per l'altre es va reorganitzar l'atenció i la manera com actuar sobre les emergències, fet que ha suposat una major activitat.

A vegades, quan s'explica que augmenta l'activitat del SIE, no es diferencia entre un major nombre de demandes d'atenció o una major activitat del servei. Ens pot explicar la diferència?

A vegades, l'estadística confon el nombre de casos nous amb el nombre d'atencions. Si bé és cert que ha augmentat el nombre de casos des de l'inici de la pandèmia, també s'ha incrementat la intensitat en el seguiment de cada víctima.

I com han vist modificada la dinàmica dels darrers mesos?

A la població de la Conca d'Òdena s'hi ha d'afegir el confinament estricte del 13 de març. De cop, no pots sortir de casa, les rutines com ho són la vida social o l'escolar, s'estronquen. A grans trets hem vist dues formes de viure l'afectació del confinament per part de les dones que pateixen violència masclista. D'una banda, dones separades de fet i sense criatures s'han mostrat més tranquil·les perquè no es trobarien amb el seu agressor.

En canvi, víctimes amb fills en comú patien perquè per llei, no quedava clar si es podien realitzar els intercanvis de custòdia, i si es podia fer l'intercanvi, els hi quedava el dubte sobre quan tornarien a veure els fills, perquè en molts casos, l'agressor acostuma a amenaçar de quedar-se'n la custòdia. Va ser una situació de calma tensa. En total, vam tramitar més sortides en cases d'acollida durant aquell període de març i abril que en tot un any. I durant la desescalada vam observar que més dones es van posar en contacte amb nosaltres per demanar assessorament.

Els pisos de protecció oficial poden ser un recurs per a víctimes de violència masclista? De quina forma?

Els pisos podrien ser un recurs, però és poc viable, perquè calen uns requisits, com ara un percentatge d'ingressos que no tenen moltes dones que atenem. Pots acreditar que ets víctima de violència masclista, però s'iguala a la situació de ser una persona major de 65 anys o una família monoparental amb fills. En el cas dels pisos de protecció el problema és estructural. L'estat espanyol disposa de menys de 3 habitatges de protecció oficial per cada 1.000 habitants.

Si li sumes que per a una víctima sense recursos econòmics, l'ajut és de 425 euros..., on pot anar? A més, la nova regulació dels preus de l'habitatge ha declarat com a tens el mercat immobiliari d'Igualada, el qual indica que el pagament d'un lloguer pot superar de mitjana el 30% dels ingressos familiars. Això vol dir que ara mateix, aquí la situació és difícil.

S'han vist mancats de recursos o infraestructures? Quines?

El relat que ens arriba per part de les dones és que la situació és greu. Algunes es troben en situació d'ERTO, altres són treballadores autònomes, estan a l'atur o han de fer els tràmits per inscriure's a les rendes garantides. Les gestions s'han hagut de fer per canals virtuals, les webs s'han saturat i el cobrament triga mesos a fer-se efectiu. El sistema de documentació d'estrangeria està col·lapsat: funciona amb cita prèvia a dos mesos vista a dia d'avui. I els procediments judicials com per exemple, les resolucions per a la custòdia dels fills, es dilaten en el temps i cal posar-se d'acord amb l'agressor. En el cas de víctimes amb fills, genera una situació de major conflictivitat. 

Es pot educar a un agressor? O la tasca de l'educació social se centra a empoderar a la víctima?

Som un recurs de recuperació de violència masclista dirigit a dones, fills i filles que han patit violència masclista. Si bé no atenem agressors, sí que se'ls ofereixen recursos. Per a aquells que han rebut una mesura penal alternativa, menor a 2 anys de presó, la xarxa compta amb associacions que condueixen teràpies per a ells. Si la pena implica presó, per als interns hi ha el programa VIDO. Però, sempre, el primer pas és reconèixer que ha existit una violència, sigui directa o indirecta, i assumir-ne la responsabilitat.

Com ha comentat, l'entorn de violència masclista no es resumeix en una relació de víctima i agressor sinó que afecta molts altres àmbits. De quina forma el SIE actua sobre les filles i fills de dones que han patit violència masclista?

La violència té una afectació directa sobre qui la pateix. Escolta paraules violentes i amenaces, viu agressions sexuals i es col·loca en una posició de submissió, amb una baixa autoestima que provoca pors i aïllament social. Des del SIE, oferim un programa infantil-juvenil per a aquells fills i filles que de forma directa o indirecta han viscut aquests i altres episodis de violència.

S'actua en altres àmbits, com ho pot ser la família política?

Una de les agressions que pateix la víctima és la de ser suggestionada per l'agressor perquè trenqui amb la família i el cercle d'amistats, per aïllar-la. Les demandes de persones properes a la víctima venen de l'angoixa de com poder ajudar-la. Primer cal comprendre com funciona la violència masclista i també, amb quines dificultats es pot trobar el familiar, perquè no podem oblidar que vivim en una societat patriarcal, amb desequilibri de gènere, estereotips presents i uns valors basats en aquests.

S'activen en aquests casos d'emergència cossos policials i agents judicials? Si no és el cas, hi ha algun moment en què el SIE es posi en contacte amb ells?

Quan el 112 rep una trucada, s'activen els serveis emergència de la xarxa i nosaltres rebem l'avís per fer un seguiment de la situació; aleshores activem els recursos que podem oferir. Si s'interposa una denúncia, també s'activa la xarxa d'atenció a la víctima per part dels Mossos d'Esquadra. I des del servei d'atenció a les dones, estem en coordinació constant amb els recursos de la xarxa, els serveis socials, mossos,policia local, advocades, centres educatius, els serveis de salut mental, llevadores i el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD). Fem una feina en xarxa amb totes les entitats implicades.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic