TORNAR

'Per l’administració la feina del síndic és com tenir una pedra a la sabata'

Avui parlem amb Rosa Sànchez, síndica de greuges d'Igualada ||

Dimecres, 11 juliol 2012. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
En el ple municipal del mes de juny es va presentar la memòria de la sindicatura de greuges d’Igualada corresponent a l’any 2011. La figura del síndic/a és important per resoldre dubtes, conflictes o queixes dels ciutadans, però la seva feina sovint és desconeguda per molta gent. Per conèixer de primera mà la seva tasca, parlem amb Rosa Sánchez, síndica de greuges d’Igualada.

Rosa Sànchez, síndica de greuges d'Igualada

Quan vas accedir al càrrec?

Doncs encara no fa ni un any. Va ser l’octubre de l’any passat, quan la síndica anterior, l’Assumpta Sagristà, va esgotar el càrrec. Cada 5 anys es renova, i jo ja sóc la tercera síndica d’Igualada.

Com s’escull aquesta figura?

És un càrrec que es proposa. És a dir, a mi em van dir si volia ocupar aquest lloc, i jo ho vaig acceptar per que vaig considerar que era una bona manera d’ajudar als igualadins. Ambtot, el ple municipal és qui té la última paraula a l’hora d’acceptar o no la persona proposada, i he de dir que en el meu cas es va aprovar per unanimitat.

S’han de complir alguns requisits per ser síndic?

No sé si són ben bé requisits, però si que es busca a una persona responsable, comprensiva, imparcial, sense cap vinculació política, i sense cap problema amb la justícia.

Abans s’ha d’haver estat professora o ex directora d’un centre escolar?

Riu... Jo suposo que sí, que alguna cosa hi té a veure. De fet jo i la meva antecessora ho hem estat. La nostra feina comporta estar tot el dia tractant amb els alumnes, resoldre conflictes, tractar amb els pares, posar-te a la pell del altres, ser el més imparcial possible... És a dir, tasques similars a les que ha de fer un síndic de greuges.

Aquest càrrec depèn del color polític que hi ha a l’Ajuntament?

No. El meu càrrec és totalment apolític, encara que s’aprovi al ple municipal. El síndic ha de ser independent, ha d’actuar com un autònom, i ha de saber valorar els casos que es plantegen.

Quines són les funcions bàsiques?

Les podem dividir en tres: assessorar i resoldres els dubtes dels ciutadans, resoldre les queixes, i fer actuacions d'ofici. Aquestes últimes són queixes que la mateixa sindicatura presenta a l'administració, com per exemple, la neteja d'un carrer brut o l'arrenjament d'un parc infantil en mal estat. Això si, en tots els casos l'Ajuntament hi ha de tenir atribucions per poder actuar, han de ser casos on el govern municipal hi tingui competències.

Com respon l’administració davant la seva feina?

En general molt bé, tot i que sóc conscient que per l’administració la meva feina és com tenir una pedra a la sabata. Encara que no vulguis, incomoda que una persona et demani una documentació per comprovar si és correcte o no, o fins i tot que et proposi fer algun canvi. Ara bé, jo sempre dic que l'únic que vull és resoldre les situacions que em presenten els ciutadans, i que per tant, la meva feina s'ha de veure més com una ajuda que no pas com una intervenció.

Les regidories compleix davant d'un requerimet?

Sí, però a vegades fora de termini. Quan jo demano alguna documentació, segons el reglament municipal, hauria de rebre una resposta de l'administració al cap de 15 dies, i això a vegades no es compleix i fa endarrerir les resolucions dels casos.

Quins són els casos que més tracteu?

Les sancions, sobretot de trànsit i aparcament. Hi ha qui es queixa per l’import de la sanció i hi ha qui no està d’acord amb la multa en si. També ens trobem amb queixes sobre ensenyament, sobretot l’assignació de les places escolars, amb queixes sobre serveis socials, urbanisme... però d’aquests últims molt pocs.

I com s’actua, per exemple en les sancions de trànsit?

Doncs en aquests casos deixem que el ciutadà exposi tot els arguments, després ens desplacem fins al lloc on s’ha imposat la sanció per estudiar la zona, fem fotografies, i partir d’aquí valorem si té raó o no.

Com es manté la imparcialitat davant d’un cas proper?

D’entrada un síndic local no pot actuar mai amb interessos directes. No pot actuar mai en casos de familiars o amics. Jo els puc indicar què poden fer, però no puc implicar-m’hi.

Es coneix la figura del síndic/a?

No, no es coneix suficientment. Penso que els ciutadans saben que existeix, però desconeixen on anar-la a trobar i les tasques que desenvolupa. No saben que davant d’una queixa o un conflicte amb l’Ajuntament, el síndic pot actuar, i a més, de manera gratuïta. Crec que aquest servei només ho coneix una part molt petita de la població.

Com es podria donar més visibilitat?

D'entrada una bona manera és obrir totes les vies de contacte possibles per facilitar l’accés dels ciutadans. I això passar, que ja ens ho estem plantejant, per endinsar-nos en el món de les xarxes socials. Ara per ara, les vies de contacte amb la sindicatura només són el mail, el telèfon, o personar-se aquí, a la 5a planta de l’Ajuntament. També crec que seria bo oferir xerrades a les escoles, a entitats, a associacions de veïns,... per explicar què és i quines tasques fa la sindicatura local.

Què t'has sorprès d'aquest càrrec?

La majoria de coses, sobretot la part humana. Cada dia coneixes situacions i problemàtiques que mai t'havies imaginat i això et fa créixer com a persona i et fa aprendre molt. Davant d'aquests casos et sents obligada a intentar donar una resposta i a la vegada també t'omple el fet de poder estar aquí per ajudar.

Quins objectius t'has marcat per aquests anys com a síndica?

Primer, continuar atenent el màxim de persones que necessitin la nostra ajuda. Segon, com ja hem comentat, donar a conèixer encara més la figura de la síndica. I tercer, ajudar d'alguna manera a les persones que estan passant per una mala situació econòmica a la ciutat. Hem de trobar la manera de poder contribuir-hi ja sigui aportant idees al govern, o obrint alguna via per dirigir i assessorar a aquestes persones a trobar una feina, per exemple.


6 Comentaris

A

Antoni Miranda

Sant Martí de Tous (Anoia)

16 de juliol 2012.17:55h

Respondre

Endavant Rosa, els que et coneixem sabem del teu bon ’saber fer’.
No hi ha dubte que aconseguiràs un percentatge molt alt en tot allò que et proposis. I, el que no aconsegueixis, no serà per... Llegir més culpa teva.
Podries estudiar i presentar la proposta, davant qui correspongui, per tal que la competència del ”Síndic de Greuges” s’estengui a la resta de poblacions de la Comarca d’Anoia?
Penso que la resta d’anoiencs, no ho trobaríem pas gens malament. Salutacions.

M

Maria

Igualada

15 de juliol 2012.12:40h

Respondre

Tinc la sensació que els problemes que pateixen els ciutadans quedan frustats davant l’administració i molt em temo que també davant la síndica. Com ex-participant de representació dels veins... Llegir més en els districtes municipals ens vam adonar la gran majoria que no servien per a res. Només perquè el regidor/a de torn es faci petons tot el dia a ell/a mateix/a i al seu partit i dir lloances de que bé feien les coses. La ciutadania vol solucions als seus problemes i no només paraules.

j

jaume rodriguez enrich

igualada

15 de juliol 2012.10:46h

Respondre

es la unica esperança que ens queda els ciutadans. que le sindic tingui el respecta de les admiistacions perque moltes vegades les administracions no tenen cap respecta els ciutadans.Una vegada en... Llegir més assolit el csrrec els administrats son una molestia que preguntan .

M

Marta

Igualada

14 de juliol 2012.22:54h

Respondre

Jo també m’apunto al que diu la Mònica: que facis molt bona feina i tant de bo que tinguis molta sort. Estaria molt bé que tota aquella gent amb qui has actuat sense comprensió anéssin a veure... Llegir més la síndica perquè pogués reconèixer els seus errors.

M

Monica

Igualada

12 de juliol 2012.17:30h

Respondre

Rosa,segur que fas molt bona feina.Endavant i sort!

M

Marta

Igualada

11 de juliol 2012.17:45h

Respondre

M’ha encantat aquesta entrevista i, en alguns moments, inclús me l’he creguda. És clar que quan es parla de responsabilitat i compromís primer s’ha d’aplicar a un mateix. És així. Abans... Llegir més d’acceptar un lloc de tanta responsabilitat, potser cal fer-se un mateix un examen de consciència i veure si s’ha actuat com es diu.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic