//Plugins sense CDN ?>

Què t'ha conduït a donar el pas i deixar la direcció?
És una barreja de diferents causes. En primer lloc jo ja portava molts anys com a directora i estava cansada tant físicament com mentalment, crec que l'Escola Pia mereix que la persona que estigui al davant estigui al 100%. En segon lloc, estic convençuda que és bo i necessari que entri aire nou, noves idees, motivacions, maneres de fer i de treballar diferents... Finalment també he pres aquesta decisió per motius personals, el meu marit es va jubilar el març passat i després de passar molts anys dedicada quasi exclusivament a la feina, ara em toca estar al seu costat. Si ell no hagués tingut tanta paciència i comprensió, no hauria pogut fer aquesta feina durant tants anys.
Seguiràs fent classe?
D'entrada el primer any no. Treballaré per a la institució però sense dedicar-me a la docència. A partir del curs següent faré el que calgui però la veritat és que aquests dos darrers anys que no he donat classes ho he trobat molt a faltar, el que més m'agrada de la meva professió és el tracte amb els alumnes. Sóc una defensora efervescent del jovent, crec que encara és noble, net, sa, i que és el nostre futur.
Quines aptituds ha de tenir el director de l'Escola Pia?
S'ha de ser comprensiu, amb capacitat de treball i tenir una visió general per poder tractar amb molts col·lectius diferents: alumnes, pares, professors, administració... i sobretot s'ha de creure en els principis de la institució que amb línies generals podríem dir que passa per entendre que l'educació és el més important pels joves, siguin quins siguin els seus recursos econòmics, ideologia, origen, creences i ideologies. Estic segura que Jaume Ars, el nou director que ha estat escollit per l'Escola Pia de Catalunya, farà una tasca excel·lent.
Quina és la dificultat més gran a la qual t'has hagut d'enfrontar com a directora de l'Escola Pia?
Quan he rebut la notícia de la mort d'algun alumne. Aquests són, sens dubte, els moments més durs com a directora.
Una preocupació important és el fet de no haver pogut atendre, com hauria estat el nostre desig, totes les demandes d'escolarització que s'han rebut a P3 i a primer d'ESO. Espero que aquesta situació es pugui solucionar en el futur i l'Escola Pia pugui oferir més places perquè tots aquells que vulguin venir puguin fer-ho.
I la satisfacció més important?
Veure com els alumnes acaben la seva etapa a l'escola i són persones capaces d'espavilar-se, d'afrontar-se al món que els espera, que han adquirit uns valors importants. Cada any tenim alumnes entre els millors de la selectivitat però el que dóna més satisfacció és veure com tots i cadascun se'n va sortint i es va formant.
Com valores el panorama educatiu a la ciutat?
A Igualada l'oferta d'ensenyament és molt bona, hi ha molt bones escoles tant públiques com privades, escoles que tenen molt bones relacions entre elles. A més a més, Igualada té una comissió d'escolarització molt eficient i el nivell general d'educació és molt alt. Crec que ens hem de considerar una ciutat afortunada en aquest sentit.
El sistema d'escoles concertades és un bon sistema?
Jo no crec en el debat entre escoles concertades i escoles públiques. Crec en escoles bones i escoles millors o escoles molt bones. Tots ens dediquem al mateix i hauríem de tenir el mateix objectiu: aconseguir una bona educació.
I com valores les crítiques cap al sistema pel que fa, per exemple, a la distribució d'immigrants?
Crec que no tenen raó de ser. En primer lloc és veritat que les escoles concertades rebem diners de l'administració però no tots els que val tot el procés educatiu. Pel que fa al tema dels immigrants aquí a Igualada està molt regulat per la comissió d'escolarització, que concentra totes les inscripcions d'alumnes nouvinguts a la ciutat i els distribueix segons les places que hi ha assignades per a cada escola a aquests alumnes. Val a dir que la concentració d'alumnes immigrants en una escola també depèn de la seva ubicació i de la composició social del barri on es trobi ubicada.
Creus en el sistema de les aules d'acollida?
Sí, crec que el nen necessita un període per aprendre la llengua i adaptar-se al país. Quan més ràpida sigui aquesta fase més aviat podrà integrar-se a l'aula amb els seus companys. Les aules d'acollida són útils sempre i quan l'objectiu sigui agilitzar l'adaptació i integració de l'alumne.
Tot i que a l'Escola Pia no tenim cap aula d'acollida concedida (cal tenir un nombre d'immigrants molt elevat per demanar una aula d'acollida), a nivell particular intentem ajudar als alumnes nouvinguts.
Les famílies valoren l'ensenyança religiosa de l'Escola Pia?
L'escola Pia és una institució religiosa, però el que les famílies valoren a l'hora d'inscriure els seus fills a l'escola és el nostre projecte. Saben que la nostra manera de pensar és oberta i tolerant i acceptem qualsevol pensament. Evidentment tenim els nostres principis, principis basats en l'amistat, l'amor, la solidaritat...
Creus que està fallant l'ensenyament obligatori i que els joves arriben menys preparats a la universitat que abans?
No, en tot cas crec que no s'han sabut adaptar els ensenyaments obligatoris i postobligatoris amb els universitaris. Durant els darrers anys hem viscut molts canvis a nivell de lleis, disposicions, programes... Tot i així, per regla general se surt del 2n de batxillerat amb un nivell bo. Això sí, sempre depèn de l'esforç de l'alumne, potser el problema està en la manca de convenciment que cal treballar dur per aconseguir allò que es desitja.
Aquest curs comença amb un calendari escolar nou, com ho valores?
D'entrada, una setmana de vacances al mes de febrer podria ser una molt bona opció si el sistema laboral del país fos diferent, però haver canviat el calendari escolar sense flexibilitzar el treball pot ser complicat per a moltes famílies. A més a més, cal tenir en compte que som un país mediterrani i que allargar el curs al juny o començar-lo abans el setembre pot fer que alguns anys faci molta calor i això disminueix la capacitat de molts estudiants. De tota manera tenim una gran capacitat d'adaptació; per tant, ens en sortirem.
Gràcies Rosa, per fer que l’estancia a l’Escola durant aquest 10 anys fos perfecte, sense tu no hagues estat el mateix.Les meves filles i nosaltres sempre et portarem al cor. Moltisimes... Llegir més felicitats per la nova etapa que inicies. Una abraçada
Gràcies per la feina feta.
Ara toca encetar el més abans possible aquesta nova etapa i gaudir-la al màxim!!!!
Una abraçada!
Coneixent a la Rosa només se’n poden dir coses bones.
Persones com ella fan que una institució, tant important com és una escola, sigui més humana, familiar i propera a pares i alumnes.
Moltes... Llegir més gràcies per aquests anys dedicats a la meva estimada Escola Pia i molta sort en la teva nova etapa.
La tasca docent és important i difícil, dirigir un Centre Educatiu és encara més complex, dons a banda d’orientar joves s’ha de dirigir professionals. Ho has fet amb èxit reconegut per... Llegir més tothom, de forma transversal. Per tant, enhorabona i moltes felicitats.
També dir-te que comparteixo l’opinió respecte els nostres joves, t’hi afegiré més, tinc la convicció i l’esperança que són millors que nosaltres (...són la nostra llavor) i per tant assumiran les responsabilitats amb èxit. Especialment si els pares els deixem actuar. Ells són la base del canvi social que hores d’ara sembla imprescindible per estabilitzar un mon socialment més just.
Una abraçada dons des de la ”competència”
Moltes felicitats per tots aquets anys de feina ben feta.
Moltes felicitats per aquesta etapa superada amb molt bona nota. La teva capacitat ha permès uns resultats brillants i eficients. El teu tarannà de ben segur ha estat un testimoni per tota la colla... Llegir més de joves que en aquests anys han passat per l’escola.
Endavant, Rosa !!!
Conec la Rosa des de fa molts anys fora del seu àmbit professional. El seu cabal de valors és d’una gran amplitud i entrega; com a persona és irreemplaçable i no titubejo ni per un instant en... Llegir més la transmissió d’aquests dins la seva carrera professional.
Una abraçada Rosa!!!!
Magí Torrents i Corona
Sant Antoni de Portmany (Eivissa)
14 de setembre 2010.13:02h
Com a ex-alumne -any 1945 fins el 1954- de les Escoles Pies de Igualada em permeto felicitar a Rosa Sánchez, qui ha estat directora durant onze anys de centre. Tot canvia i recordo el silenci com a... Llegir més norma i la missa diària. El pare Agustí, el pare Melé, el pare Jaume, el pare Millán -introductor del bàsquet-, el fantàstic senyor Florenci que ens embaladia amb el seu conte d’en Trencapinyes quan teniem 5 anyets. I la senyoreta Alberta, a pàrvuls, que, un per un, ens feia llegir quasibé com si fos una segona mare. Després, calia anar-nos-en a examinar a Manresa. Prova d’ingrés a l’any 50. Acompanyats pel gran mestre Antonio Alecha Merino. Compartint l’autobús de la Hispano Igualadina amb les nenes de les Escolàpies, que anaven al davant, seguint el principi de separació per sexes. I la llista inoblidable, gravada en el nostre cervellet vitalíciament, dels qui tinguérem el privilegi d’estudiar el batxillerat en anys d’estretors materials. Cuadras, Enrich, Grábalos, Ibáñez, Jorba, Lladó, Mateu, Muntané, Ollé, Ribaudí, Roca, Sicart, Solá, Torrents -qui subscriu- Vall, Valls, Vilanova i Xaus. Records, amics inoblidables
d’infantesa.