'El que m’agradaria publicar és que Catalunya se n’ha sortit'

T’ho vas pensar molt abans d’acceptar fer la conferència?

La veritat és que normalment no faig aquest tipus de xerrades que tenen un to més polític, sinó que acostumo a fer xerrades d’educació, però ho vaig acceptar per que em va venir molt de gust. No sé ben bé el motiu, però suposo que és per que Igualada forma part d’una Catalunya que sempre m’hi he sentit molt connectat, molt identificat, que em transmet simpatia... no ho sé, potser influeix que jo sóc d’Osona.

Sabies que el conferenciant de l’any passat va ser l’expresident Jordi Pujol?

No me’n recordava. Quan m’ho han dit m’he recordat del vídeo dels Catarres, el més vist de la història de l’Ara.cat. Es va convertir en tot un fenòmen, i de fet em va trucar el mateix president Pujol per preguntar-me si ell ho havia fet bé i si s’entenia el missatge que havia volgut dir. Jo li vaig dir que sí, es clar.

I si ho haguessis sabut abans?

Potser no hagués fet una conferència tant seriosa, sinó més en broma. Ara he de dir que el president Pujol és insuperable, per que com a orador, no com a polític, té una connexió amb el públic boníssima, una empatia increïble... Si vol fer riure a la gent ho aconsegueix, si vol emocionar, emociona, si vol calmar, calma... És un orador excel·lent que no el descobreixes fins que el sents parlar.

Creus amb la força de les manifestacions?

Sí per que la societat civil demostra de què té ganes i això posa pressió als governats. Jo crec molt en el govern civil i el moviment associatiu. En aquesta manifestació de l’11S crec que el poble vol demostrar que ja està cansat i que ‘ja n’hi ha prou’, i estic segur que ajudarà a situar el nostre país al mapa. Penso que la manifestació és un pas important, però no serà decisiva per res.

Què t'agradaria publicar primer: tenim pacte fiscal o som independents?

El del pacte fiscal em temo que no el publicaré mai per que ho veig molt difícil. És complicat que Mas aconsegueixi un acord que satisfaci la demanda de Rajoy. Jo veig la trobada del pròxim dia 20 entre Mas i Rajoy com aquell que abans de marxar de casa pregunta per última vegada: podré tornar a l’hora que vulgui, tindré setmanada, no em retiraràs el meu sou per no dir-ho d’una altre manera, podré fer el que vulgui.. per que si no és així marxaré. I la veritat, és difícil que de cop et diguin que sí.

Així t’agradaria el de som independets

Si, però amb alguna cosa més. El que m’agradaria publicar és Catalunya se n’ha sortit, és a dir, publicar una portada al cap d’un parell d’anys per dir que la Catalunya independent va bé. I és que la independència pot anar malament... no vull aigualir la festa, però pot ser que ens marginin internacionalment, que patim boicots, encara que sigui de forma interessada, podem tenir dificultats...

Si no publiques el titular de pacte fiscal, quin publicaràs?

Suposo que el d’eleccions anticipades. Crec que el president Mas fins ara ha fet tot el que va dir..., quan va guanyar les eleccions va dir que volia aconseguir el pacte fiscal i que ho volia negociar la tardor del 2012, i sinó obriria un procés de transició nacional. De moment ho està negociant. Jo no el conec molt, però sí que he llegit moltes coses i l’he entrevistat algunes vegades, i penso que si vol obrir un procés de transició nacional ho haurà de fer reforçat per unes altres eleccions.

Dirigeixes el diari digital líder. Quina és la fórmula de l’èxit?

Tot i que sembli complicat d'entendre, crec que ens funciona per que vam néixer el 2010, un moment complicat per la premsa. Abans de sortir vam treballar molt per saber cap a on havíem d’encarar el projecte i què havíem d’evitar. Per això vam decidir optar per un model nou amb un diari pensat pel món digital, molt integrat a les xarxes socials, i amb la màxima actualitat; i una versió de paper més reposada on es reflexionen i s’analitzen els temes. També he de destacar que tenim una redacció molt jove, que ronda els 30 anys o per sota.

A quin públic va dirigit?

A tothom, a tots els que saben català, per tant a milions i milions de persones. El web del diari està clar que és el que s’assembla més al que busquen els joves a les xarxes. Tenim 1 milió 200 mil usuaris i és un web de referència total, un mitja massiu, líder absolut digital català. I pel que fa a la versió paper, costa que la gent molt gran els agradi el nostre diari per que està massa fidelitzada a la premsa corrent. Els lectors de paper que tenim són persones d’entre 40-50 anys, amb estudis superiors, classe mitja, moviments associatius, gent decidia, que vol saber coses... És una comunitat de lectors important, però ens agradaria que fossin el doble, per tant, no estem gens satisfets i sabem que hem de treballar més.

L’ARA acaba de fer un nou fitxatge

Sí, hem incorporat a la Mònica Terribas com a Consellera Delegada i Editora per que se’ns va presentar la oportunitat i per que creiem que la Mònica és una de les persones que representa molts dels valors de l’ARA, com és la independència periodística. És una periodista amb talent, de prestigi, és un referent ... Encaixa amb el diari per que per nosaltres l’ARA és talent, és a dir, aplega a tothom que té talent, té coses a dir, emprenedora, optimista...

En temps de crisi es bo tenir un diari de pagament?

El model de pagament ha d’existir per força per que sinó no pots ser un diari independent. Per dir-te només una xifra, els cap de setmana, sense comptar els subscriptors de 7 dies, hi ha unes 5000 o 6000 persones que es baixen el diari en iPad o pdf, i això és únic. Potser no és molt, però anem creixent.

Com afecten les xarxes socials al periodisme?

Crec que acabaran amb la impunitat dels grans poders i dels grans mitjans que fins ara ho podien controlar tot. Abans trucant a 4 directors de diari controlaves la situació, però això s’ha acabat, per que ara encara que em truqui algú dient que no publiqui alguna informació, ho farà algú altre. Per tant el què ens queda són petites impunitats per que qualsevol persona pot publicar noticies, pot opinar, perjudicar a qui sigui, .... per tant no es estrany que Fidel Castro ja s’hagi mort 300 vegades a la xarxa. Tot plegat ens fa anar molt ràpid i a vegades sense massa temps de contrastar. Les xarxes socials són una gran oportunitat, però evidentment tenen un risc.

Quin és el futur del periodisme?

Crec que s’acabaran els gran grups i en naixeran d’altres. Penso que hi ha feina per tota la vida, però moltes de les feines que hi ha ara no existiran. Només se’n sortirà qui faci coses diferents a les que han funcionat fins ara. I és que potser ens podem equivocar fent les coses, però segur que ens equivocarem si seguim fent les coses com fins ara. No sé si l’ARA és el model , però el que està clar és que no és un diari com el que s’ha fet fins ara.