'M'agraden més els grups que els cantautors'

Què vol dir Mazoni?

Els Mazoni són uns personatges que sortien en una sèrie manga que jo mirava quan era petit. La sèrie es deia Capità Harlock i els personatges eren una espècie alienígena que tenien forma de dona dolenta.

M'imagino que, quan buscava un nom per al grup, tenia a l'inconscient aquests personatges i, d'alguna manera mig freudiana, com que tenia aquest nom associat a les dones dolentes, vaig triar-lo per al grup quan devia tenir uns vint-i-pocs.

... als 20 anys?

A veure, Mazoni ha tingut dues etapes. Quan jo en tenia uns 23 vaig muntar el grup per anar fent coses a part, ja que jo en aquells moments estava amb Holland Park. De fet, als 15 anys amb Sanjosex vam crear el grup que es deia Enderrok, quan encara no existia la revista! Poc després vaig ser amb Holland Park i tenia, en paral·lel, Mazoni.

Però des del 2006 que vam començar la segona etapa del grup.

Com és la teva música?

És un pop-rock el més obert possible. Intento abastar tot tipus de música, agafant músiques més definides. El pop-rock vol dir agafar coses d'altres músiques més elevades i fer-ne la teva interpretació.

Pop-rock en sí no és res, sinó veure de moltes fonts i reinterpretar-les a la teva manera.

I llavors... de quins músics o estils beus?

Des de fa molts anys, vaig tenir com a referència Beatles, Rolling Stones, Bob Dylan... perquè eren els grups de l'època i a mi m'apassiona la seva música. A mesura que m'he fet gran també m'agrada Radiohead, Nirvana... i en l'actualitat escolto Joan Colomo.

En un text dius que ja de petit se’t veu l’afició pels Beatles? Què volies ser de gran?

Crec que això dels Beatles va quedar escrit a la pàgina web pel pentinat que portava quan era petit. Llavors jo volia ser rellotger, però em va durar poc perquè als 14 anys vaig començar a tocar i la música em va enganxar.

Sents que formes part del canvi en el panorama musical català?

Sí, suposo que sí. El que passa és que no és una cosa que he volgut que passés, ja que passa al marge del que senti jo. Amb això vull dir que són les circumstàncies les que fan que conflueixin grups en un moment determinat.

Però ningú fa música pensant en un moviment. Primer es fa i després queda adscrit a un moment. I és que és evident que som dins d'un moment, més que un moviment, en què hi ha més afició a la música en català.

Jo he fet discos i he intentat tocar sempre i crec que el fet de pertànyer o no al panorama musical és més una percepció dels altres.

Potser alguns associen Mazoni amb Jaume Pla. Però sou un grup! Quin és el paper de cadascú?

A veure, jo vaig triar el nom de Mazoni i no vaig apostar per Jaume, el meu, perquè em sento més segur amb noms que no s'associen a un cantautor. De fet, m'agraden més els grups que els cantautors, perquè m'agrada més la forma de pensar d'un grup. Sempre m'he sentit més còmode en conjunt, però a Mazoni el que passa és que jo sóc el que decideixo i faig les cançons.

Em sento recolzat als concerts, on funcionem com un híbrid. Però la veritat és que Mazoni sense Jaume Pla no existiria, això està claríssim. El que més m'agrada és la posada en escena del grup i el fet que, en un concert, tots intentem aconseguir una cosa comuna.

Els altres membres de Mazoni són Jordi Rudé -guitarres, teclats, veus-, Miquel Sospedra -baix, veus-, Aleix Bou -bateria-, Toni Molina -bateria electrònica, timbals i percussió.

Tens alguna cançó preferida de les que tu has creat?

Ostres, no ho sé. N’hi ha 4 o 5 que m’agraden. Potser destacaria Surt el sol, del disc anterior 13.31.

La cantaràs a Igualada?

Sí. Sempre la canto! El concert de dissabte a Igualada serà una part sobre el nou disc, Fins que la mort ens separi i l’altra sobre altres discs. La veritat és que mai no hem tocat tan tard, i esperem estar a l’altura perquè sí que hi ha algunes cançons que són marxoses però hi ha una part més tranquil·la que espero que encaixi bé!