Alba Vergés: "Deixo la conselleria de Salut amb un procés de vacunació que ha estat un èxit"

Com està? Quines sensacions té aquests dies, deixant la Conselleria, acomiadant-se dels companys i companyes, fent el traspàs amb el nou conseller?

Estic bé, satisfeta de la feina feta durant aquests tres anys, en els quals he tingut l'immens honor de servir al nostre país des del Govern de la Generalitat. El sistema sanitari d'aquest país compta amb excel·lents professionals, persones de molta vàlua que treballen incansablement per millorar cada dia i per construir un sistema sanitari més fort i robust. Sens dubte queda feina per fer encara i més tenint en compte que des de fa quinze mesos estem immersos primordialment en la lluita contra la pandèmia. Això sí que mai ens ho hauríem pogut imaginar, però tot l'equip s'hi ha deixat la pell, me'n sento molt orgullosa de tots i totes elles, també. Deixo la conselleria de Salut amb un procés de vacunació que ha estat un èxit i que comença a permetre veure la llum al final del túnel.

La cartera de Salut, la que ha patit més tensió durant la crisi de la COVID, ha passat en mans de Junts. El seu successor, Josep Maria Argimon, ha estat fins ara secretari de Salut Pública al seu costat. Té un perfil molt tècnic. Com valora la seva tasca en aquesta crisi COVID?

Precisament, el fet que hàgim format part del mateix equip, és un motiu de tranquil·litat, sobretot sabent que és un gran professional i un bon servidor públic. Estic convençuda que continuarà la feina que estàvem fent plegats i que servirà al país tan bé com sigui capaç. Compartim els reptes que tenim al davant, així que, coneixent la feina que ha fet com a Secretari de Salut pública, ajudarà a fer que el govern de la nova Generalitat republicana sigui ben fort.

Aquesta setmana hem vist com li traspassava unes carpetes. Quins reptes li ha deixat? Li ha donat algun consell?

Com li deia, el Sistema de salut de Catalunya té reptes importants i sempre té aspectes a millorar. Nosaltres vam marcar-nos diversos objectius i hem fet tot allò que ens ha estat possible amb el temps, les eines, el context i els recursos que  hem tingut. Cal seguir enfortint el sistema de Salut públic, seguir aplicant la perspectiva de gènere també en aquest àmbit, millorar les condicions laborals i professionals del personal sanitari i muscular el sistema arreu del país. Estem davant d'una cinquena onada, la de salut mental. Un repte majúscul que ha de tenir una mirada especial cap als i les joves del nostre país. Ara tenim un govern amb plenes funcions, el que li he dit és que ho aprofiti per a poder continuar enfortint el sistema. Hi ha molta feina i li desitjo tota la sort del món. 

Com dèiem, la Conselleria de Salut és la que ha viscut més tensió aquests darreres quinze mesos. Una situació impensable per a vostè quan la van nomenar consellera, el 2018. Què ha estat el pitjor, personalment, per a vostè, durant aquesta crisi?

Ha estat molt dur, però ens n'hem sortit. Ho hem donat tot, tot, per tirar endavant i poder esmorteir l'impacte de la pandèmia durant aquests quinze mesos. Evidentment, confinar la conca d'Òdena el dia 12 de març de l'any passat va ser duríssim per molts motius que tothom pot entendre. En aquell moment, crec que tot el país ens vam adonar que això seria dur i que ja hi  érem. També eren molt complicats els dies on la mortalitat era molt alta, aquí i arreu del món. Això, evidentment, té un component humà i personal difícil. Però estic satisfeta de la feina feta i ara estem veient el final d'aquesta tempesta. El procés de vacunació funciona com un rellotge i aviat tindrem una part molt alta de la població vacunada, i això em fa molt feliç. 

I, si n'hi ha hagut, n'ha tret alguna cosa bona, positiva?

Sí, també hi ha hagut coses bones. Primer de tot, veure com el personal sanitari, tot el personal sanitari, ha estat al peu del canó i ha resistit moments d'una complexitat extrema, inaudita. L'entrega dels professionals sanitaris, la seva perseverança, esforç... han estat exemplars i com a país podem estar molt orgulloses de tenir el sistema sanitari públic i universal que tenim. I després hem pogut fer coses impensables en molt poc temps, dotar l'atenció primària d'espais addicionals i professionals nous, construir cinc  hospitals en pocs mesos i construir un sistema de rastreig de casos i contactes del no-res.

I, en general, com a societat, què en podem treure de positiu d'aquesta crisi?

Doncs que som més fràgils del que ens pensàvem o imaginàvem i això vol dir que ens necessitem més els uns als altres. He d'actuar de manera solidària, cooperativa, col·lectiva... quan hem actuat així ha estat tot més fàcil i ens hem pogut ajudar més. Hem vist en molts moments de la pandèmia que quan hem actuat com a societat, les coses han anat millor i ens hem pogut protegir més. I quan l'individualisme s'ha imposat, tots i totes ho hem pagat. Per tot el que hagi de venir, serem més forts, ens hem preparat
perquè ens hem adonat que som vulnerables. Tot això, queda. 

Al llarg d'aquests mesos, des del diari hem conversat amb molts professionals sanitaris, que coincidien en el fet que la pandèmia els era desconeguda i que anaven escrivint i reescrivint-ho tot diàriament, que anaven aprenent i corregint constantment. Vostè, també?

Malauradament no hi havia un manual de com lluitar contra un virus nou que ha trasbalsat tot el món. Tant de bo el coneixement que tenim avui del virus i d'aquesta pandèmia l'haguéssim pogut tenir l'any passat. El sistema de salut de Catalunya compta amb excel·lents professionals que des del primer dia han treballat per poder combatre el virus de manera efectiva estant al dia de tot el coneixement que es generava arreu del món, actualitzant guies i protocols amb una rapidesa mai vista. Ha estat un aprenentatge per a tothom i evidentment per a nosaltres també.

Ara, mirant enrere, si pogués canviar alguna cosa, què faria? Pensa que alguna cosa s'hagués pogut fer diferent?

Segur. Segur que sí. Com li deia, ningú arreu del món tenia una fórmula correcta o un manual d'instruccions. Per tant, vist en perspectiva i sabent el que sabem avui, canviaríem coses, és clar. Valorar molt el què passa a l'altra punta del món sent més conscients que estem connectats. Si fos ara, sabent el què sabem ara, no tancaríem les escoles, però en el moment era una bona decisió. I quan es va poder, el compromís de país era obrir-les i mantenir-les obertes, com el pilar fonamental que també són pel futur. No tots els països ho han pogut fer, països que sempre mirem i admirem. Així que, tot es podria haver fet millor, sí, però ens n'hem sortit prou bé. 

Com recorda aquelles primeres setmanes del 2020, quan sentíem a parlar dels primers brots de la pandèmia en països llunyans. Vam menystenir, la societat en general, la magnitud d'una malaltia que desconeixíem?

Com li deia, aquest virus era nou i experts de renom i d'arreu del món van relativitzar-ho i és normal que ho fessin perquè crec que una situació com la que hem viscut era
absolutament inimaginable. Si ens haguessin dit tot el que passaria, no ens ho hauríem cregut. Això va passar així i és un fet constatable. 

La Conca va ser l'anomenada  “zona zero” de la pandèmia a Catalunya. Com a igualadina i com a titular de Salut, com ho va viure?

D'una manera molt dura. Primer perquè confinar la conca era el preludi d'una tempesta social, sanitària i econòmica. I evidentment perquè confinar la meva ciutat i la resta de municipis de la Conca tenia unes implicacions molt dures. Estàvem tancant la Conca durant molts dies i això implicava tancar a veïns, amics i família. No poder veure la família durant tantes setmanes va ser complicat, és clar. Tota la meva família va passar la COVID aquell març, el meu pare va haver d'estar ingressat per COVID. Penso en tantes famílies que ho van patir, senceres. Penso en totes elles i la duresa de no poder acompanyar a les persones malaltes o fer el dol. Això és el més inhumà. Nosaltres ens en vam sortir tots bé, però no deixo de pensar en els altres també.

L'Anoia -una de les comarques que més va patir les conseqüències de la crisi del 2008- ha patit una greu crisi sanitària i ara pot patir una nova crisi socioeconòmica. Quins creu que són els reptes per a la comarca?

La comarca de l'Anoia necessita un impuls, definir un projecte de futur i tenir lideratge polític des del territori. Tenim molts reptes a nivells d'infraestructures, de reindustrialització i apostar per la revolució tecnològica, la captació d'inversions per al territori que creïn llocs de feina qualificats i amb valor afegits... i fer-ho exercint, també, el lideratge i la capitalitat que ha de tenir Igualada.

Quin ha estat i és el paper dels professionals de la salut en la gestió d'aquesta crisi?

Fa uns mesos la gent sortia als balcons per agrair la tasca dels professionals. Bàsicament els que eren en hospitals i primària. Però, malgrat que han estat més amagats, hi ha
una gran quantitat de professionals i equips a salut pública, a les regions sanitàries, a les organitzacions sanitàries, al Servei Català de la Salut, al Departament de Salut que no van descansar ni un dia, des de primera hora del matí, fins a les tantes de la nit. Des de dilluns a diumenge, fent-ho tot. A la primera onada perquè hi hagués material, respiradors, llits, ecògrafs, proves, la gent de laboratoris, els de sistemes d'informació que ho han fet tot ràpid, bé i de nou, els juristes, els que han treballat en el PROCICAT, tothom. És brutal, coordinar tot això i pilotar-ho des del Departament ha estat immens, i si hi penso, crec que mai m'hagués pensat que seria possible. Ho ha estat.

Habitualment, en les seves darreres compareixences amb els mitjans, vostè insistia en el fet que la gent no ha d'afluixar, que s'ha de fer un esforç més. Quin consell dóna a la ciutadania?

Que intentem viure, però sense caure en l'error de pensar que ja s'ha acabat. Que ens protegim, només ho podem fer cadascú de nosaltres i sobretot que ens cuidem entre nosaltres. La gent ha respost molt bé durant tota la pandèmia, em sento orgullosa de la ciutadania de Catalunya.

En una entrevista a l'AnoiaDiari, abans de les eleccions del 14F, li preguntàvem si, malgrat les tensions entre Junts i Esquerra, era viable que tornessin a ser socis després dels comicis. Vostè va respondre que "els independentistes ens hem d'entendre". Hi haurà una bona entesa en aquest nou Govern, capitanejat ara pel seu partit?

Li vaig dir que ens havíem de posar d'acord i ho hem fet. Per tant, anem pel bon camí. Crec que tots plegats hem d'aprendre del passat, d'allò que hem fet bé i d'allò que no hem fet tan bé i ho hem de fer pel país, perquè el país mereix un govern que treballi cada dia i de manera incansable per solucionar els problemes que tenim i oferir solucions útils. El govern de Catalunya, amb el President Aragonès al capdavant, comença bé. Ho té clar. Venim de tres anys políticament molt durs, on la repressió de l’Estat espanyol no ens ha volgut deixar respirar. Només nosaltres tenim la clau de la resposta. Només nosaltres som mestresses del nostre camí abans de ser esclaves del seu. Com que depèn de nosaltres, en això treballarem i ens trobarem tots i totes.

A part del seu paper en la gestió de la crisi de la pandèmia i com a consellera, com valora la seva experiència com a diputada del Parlament i el seu servei al país?

Jo sóc de les que em crec el Parlament de Catalunya com el que és i ha de ser. La seu de la sobirania de tot el poble de Catalunya. Ara, segueixo sent diputada al parlament de Catalunya i vull ser-hi per contribuir a un canvi de dinàmica després d’aquests tres anys. Que ens porti a fer nosaltres el nostre camí, ample, que hi cap tothom, però amb el rumb clar. Ser Consellera ha estat un honor immens, però ha estat una tasca molt més sectorial i ara tinc ganes de fer una tasca més global, més política per treballar en complicitats i rumb amb companys de viatge i explicar el perquè a qui encara no ens hi acompanya. Si volem guanyar la República, no vindrà sola, ho hem de treballar, com vam fer durant anys per poder fer el Referèndum de l’1 d’octubre.

Vuitanta-dos anys després, Catalunya torna a tenir un President d’ERC. Vostè el coneix: com és el President Aragonés? Quins són els reptes de futur per al nou Govern?

Estic molt feliç perquè després de vuitanta-dos anys servint el país, a vegades en situacions molt difícils i fins i tot de clandestinitat, el partit al qual represento ha seguit treballant pels catalans i catalanes. El compromís d’ERC amb Catalunya és insubornable i es demostra amb la trajectòria del partit. El Pere és una excel·lent persona, treballador i un servidor públic de cap a peus. Ara toca treballar, treballar i treballar. Treballar molt per aconseguir sortir de la crisi ràpidament i sense deixar absolutament a ningú enrere. Crec que vam aprendre tots plegats que una crisi no es combat amb retallades, limitant drets i deixant caure a la gent més vulnerable, tal com va fer la dreta (tant catalana com espanyola) durant la crisi del 2008. Toca precisament fer el contrari: enfortir l’estat del benestar, garantir que la gent més vulnerable no es quedin enrere i treballar perquè tots ens en sortim de manera ràpida. Aquest és el gran repte social que tenim. I evidentment, tenim un repte nacional immens que és aconseguir la independència del nostre país. Hem après de les nostres fortaleses i debilitats i ens hem de preparar per tornar-hi i no només per tornar-hi sinó per guanyar. I ho farem