TORNAR

Albert Borràs: "Portem una sequera acumulada des del mes d'agost de l'any 2020"

societat
Dilluns, 7 agost 2023. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Els passats 18 i 19 de juliol es van batre rècords arreu de Catalunya, superant la temperatura més alta mai registrada, superior als 45 °C. A la comarca de l'Anoia també es van assolir xifres històriques, com a Òdena (43,7 °C), els Hostalets de Pierola (42,2 °C) i Montbui (42,7 °C). Recollim la valoració d'Albert Borràs, director de l'Observatori de Pujalt, sobre les xifres assolides i les possibles tendències meteorològiques pels pròxims anys.

VALORACIÓ

Quina valoració fas de les xifres assolides a la comarca de l'Anoia el passat 18 de juliol?

Les xifres registrades van batre rècords en alguns casos i, en general a la comarca, van ser molt intenses. Tenim dues estacions del Servei Meteorològic de Catalunya amb més de vint anys de dades, l'aeròdrom d'Òdena i els Hostalets de Pierola. En aquests dos casos es va assolir la temperatura més alta d'aquests vint anys. En el cas de l'aeròdrom d'Òdena, des de l'any 99, la temperatura més alta era de 41,6 °C i aquest 2023 es va assolir els 43,7 es va superar en 2,1 °C la temperatura màxima. En el cas dels Hostalets de Pierola la temperatura més alta era del 24 d'agost del 2000, amb 41,2 °C. I aquest 18 de juliol es va arribar als 42,2.

A part d'aquestes dues dades, extretes d'estacions automàtiques, tenim altres dades a la comarca d'estacions manuals. En el cas de l'Ajuntament d'Igualada, on tenim dades des de l'any 84 de forma continuada, la temperatura més alta és del 15 d'agost de l'any 87, amb 43,0 ºC de temperatura màxima. El 18 de juliol es va arribar als 42,6 °C, en aquest cas no es va arribar a superar. En el cas de Montbui poble, amb dades des de l'any 82, la temperatura més alta era de 42,0 °C i el 18 de juliol d'aquest any es va arribar als 42,7 °C. En aquest cas, sí que es va arribar a superar la temperatura màxima d'aquests últims quaranta-dos anys. A l'Observatori de Pujalt, amb només dinou anys de sèrie, es va igualar la temperatura màxima de fa dos anys, que era de 39,5 °C.

Arreu de la comarca tenim temperatures de la xarxa Anoia Méteo repartits per pràcticament tots els municipis, on es van superar els quaranta en molts d'ells. L'excepció puntualment, són, com dèiem abans, l'observatori de Pujalt, amb 39,5 a Calaf 39,8, en el cas de Veciana, en funció del punt del terme municipal, 40,7 o 39,9, a la Panadella 39,3, i Bellprat, amb la xifra més baixa, 38,0. La resta de la comarca va assolir xifres entre 40 i 41 °C, com a Piera o Vallbona d'Anoia i molts altres punts de la comarca. Estem parlant, doncs, d'una situació molt extensa.

Va ser una situació de calor extrema arreu de la comarca. Aquestes temperatures són més altes a les parts elevades de la comarca i cap a la conca i cap al sud-est de la comarca arriba la marinada que frena l'ascens de la temperatura. A vegades el vent fa que la temperatura es dispari més cap a la conca i cap al sud-est de la comarca i no ho faci tant cap a parts altes de la comarca. L'oscil·lació entre els 39 i els 43,7 °C ens indiquen que aquesta calor va arribar arreu de forma molt intensa.

Quina va ser la situació de la comarca en comparació a la resta de Catalunya?

En comparació a Catalunya podem dir el mateix, és un episodi amb xifres molt esteses arreu del territori i que van assolir rècords de temperatures absolutes, superant lleugerament els 45 graus a l'Alt Empordà. Va ocupar part de les comarques de Lleida, també molts punts de la Catalunya Central, comarques de Girona a l'Alt Empordà, sobretot, però també en altres comarques, a la part interior i també a prop de la costa, com el cas de Figueres, i també cap al prelitoral, on també es van assolir molts valors de 40 graus.

Durant molts anys no s'assolien temperatures de 40 graus de forma simultània a bona part de Catalunya. En altres calorades que hem tingut en els últims quaranta anys afectaven més a una part de Catalunya que a una altra. L'excepcionalitat és que va ser molt extensa i la nostra comarca no es va quedar gaire lluny dels valors màxims absoluts aconseguits a Catalunya cap a l'Empordà.

 

PREVISIÓ

És l'estiu més calorós a la comarca?

Meteorològicament parlant, no es pot fer una previsió més enllà de 5-7 dies vista, podem parlar de tendències. En cap cas estem parlant d'un estiu més calorós que l'any passat. L'excepcionalitat de l'any passat és que va ser un estiu molt llarg, va començar el mes de maig i va acabar a finals de setembre i fins i tot principis d'octubre. Va ser molt llarg, però no vam tenir aquests valors tan alts com aquest any. Aquest estiu tenim episodis de calor més forts, però que duren poques hores i, per tant, refresca més.

Quina previsió es pot fer pel que queda d'estiu?

De moment, el que s'espera és que el mes d'agost puguem començar a tenir algunes tardes amb tempestes, com al Pirineu, Prepirineu i algunes que puguin arribar a la nostra comarca, dins d'un estiu bastant normal, però que si mirem la temperatura mitjana és superior a la que tenim els últims anys.

Quina tendència tindran els estius a partir d'ara?

El que veiem de tendència en els darrers quaranta anys és que pugen les temperatures mínimes, més que les temperatures absolutes diàries, tant a l'estiu com a l'hivern i això fa que la temperatura mitjana anual acabi pujant. Aquesta tendència va a més, l'excepcionalitat de l'any passat és que vam tenir una situació amb vents del sud durant molts mesos sense refrescament, i això és el que va fer que bona part de la temperatura del 2022 quedés per sobre del que tocaria. S'espera que en els pròxims anys aquesta temperatura mitjana, en petites oscil·lacions, vagi pujant i baixant i que a l'estiu tinguem calorades de forma més freqüent que abans. Entre els anys 1994 i 2015 no es va arribar als 40 °C, el 2015 es van fregar, el 2019 es van superar fins a 42,2 °C i el 2021 es van tornar a assolir. Per tant, una cosa que costava de veure anys enrere, en la darrera dècada s'ha observat més. Això és el que s'espera de cara els anys vinents, que de mica en mica aquestes puntes de calor siguin més habituals en aquests estius.

 

CONSEQÜÈNCIES

Per quin motiu es donen aquestes onades de calor?

Per parlar d'onada de calor hem de tenir tres dies consecutius amb temperatures extremes. En aquest cas, va ser un pic de calor, que va durar dos dies. Es produeixen de la mateixa forma que les onades de fred. En el nostre cas, aquesta calor s'acumula en el desert del Sàhara, un dels punts calents del món. Si no bufa el vent, aquest aire calent es va acumulant dia a dia i de cop i volta, quan el vent ens envia aquesta massa càlida cap a la península Ibèrica, és quan pot arribar a Catalunya. Per tal que arribi de forma més càlida a casa nostra, ha d'entrar per superfície terrestre i passant poc per zona marítima, ja que allà es refreda una mica més. Si a més a més tenim vents molts secs del sud-oest, com va ser el cas del dia 18, la component marítima es perd a bona part del territori i fa que aquesta massa d'aire càlida en superfície, en bufar una mica de vent, encara s'escalfi més a les zones més fondes. La diferència que tenim entre les onades de fred i les de calor és que l'aire calent el tenim molt a prop, al nord d'Àfrica. En canvi, l'aire fred el tenim molt lluny, cap a Sibèria, la zona nord de Rússia.

Aquests pics són conseqüència del canvi climàtic?

El canvi climàtic està fent que cada vegada tinguem temperatures més altes. Antigament aquestes onades es produïen menys vegades. Això seria una conseqüència directa tenint en compte l'ascens de les temperatures mitjanes que estem observant respecte als últims quaranta anys.

Com afecten aquestes calorades a la sequera que pateix el territori?

És veritat que entre el mes de maig i el mes de juny vam tenir unes pluges per sobre de la mitjana que van mullar bastant el territori, sobretot cap al nord de Catalunya, però també a la nostra comarca. Això inicialment va ajudar a mullar bé el terreny i després aquesta aigua va acabar arribant als embassaments de les conques internes de Catalunya (passant del 25 al 30%). Tot i això, el juliol és el mes més sec de l'any i en aquestes últimes setmanes, aquesta manca de pluja ha anat assecant una altra vegada tant la vegetació com el terreny.

De fet, la sequera no s'ha acabat per tenir aquests dos mesos de pluja. Portem una sequera acumulada des del mes d'agost de l'any 2020, per tant, ja fa tres anys que va començar aquesta sequera.

Aquestes calorades el que fan és estressar una miqueta més la vegetació, augmentar aquest risc d'incendi, el qual després de les pluges de maig i de juny era força baix i ara, aquests darrers dies ens ha anat pujant.

Hi ha alguna zona de la comarca més afectada?

La sequera afecta tota la comarca i, ara mateix, aquesta manca de precipitació és bastant uniforme arreu de l'Anoia. Tot i això, quan tenim vents de l'oest, la zona amb més perill seria entre la Conca d'Òdena i el sud de la comarca.








0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic