Albert Deprius: “El concert ‘A ritme de Vals’ de Calaf no seria possible sense la voluntat de tots els músics i cantants que hi participaran”

Per què el vals  queda tan bé a l es festes de Nadal?

Ja a Viena es va crear aquest precedent, aquesta tradició. Pels volts de Cap d’Any les orquestres simfòniques organitzen aquest tipus de concert. En cap cas pretenem fer cap imitació, però hem creat un espectacle amb un format similar, on afegim un cor, i en el cas del concert de Calaf n’hi haurà quatre. En el repertori sonaran valsos de Strauss; la “Dansa Hongaresa” de Brahms o “En un mercat persa”, de Ketèlbey, entre moltes altres peces.

És la primera vegada que oferiu aquest concert?

És el primer any que portem el concert a Calaf i el cinquè consecutiu que oferim aquest concert a diferents poblacions. L’hem anat obrint a nous escenaris.

Del repertori que presenteu, hi ha alguna peça que t’agradi especialment?

Moltes! De la part amb orquestra, el vals “Sang vienesa” el trobo molt bonic. També és molt especial per a mi el vals “Sobre las olas”, de Juventino Rosas, potser perquè és una partitura que em va costar molt de trobar. També “En un mercat persa” és una composició molt interessant. I de la part en què intervé el cor, voldria destacar el recull de peces tradicionals catalanes, arranjades pel mestratge de Salvador Brotons, en què s’encadenen cançons com “El desembre congelat”, “El noi de la mare”, el “Fum, Fum, Fum” i altres. El final ofereix una sorpresa: la part acaba amb una peça tradicional molt coneguda que li dona un acabament esclatant.

El repertori és tot de caire religiós?

Just aquesta darrera peça no és nadalenca, si bé “Santa Nit”, “Adeste Fideles” i altres nadales catalanes sí que tenen un component cristià. Però els valsos que presentem no tenen un caire ni una significació religiosa, formen part de la tradició vienesa que he comentat abans.

Com es condueix un concert amb quatre directors?

Durant el concert, totes les corals estaran sota la meva direcció, i això serà possible gràcies a la important tasca de les diferents corals, la Mare de Déu del Portal, el CordHomes d’Osona i la Coral Ressons, a també dels seus diferents directors, Mn. Jaume Casamitjana, Pere-Mateu Xiberta i Assumpta Cribillers, respectivament.

Com us heu organitzat per poder assajar tants músics i cantants?

Vaig repartir-los les partitures dels repertori, perquè cada director les treballés amb el seu cor. Després hem fet assaigs generals, tant amb les corals com també, de manera conjunta, amb l’Orquestra Simfònica Harmonia.

El cant coral gaudeix de bona salut a la Catalunya central?

No sóc metge (riu). Tenim molt bon teixit associatiu, moltes agrupacions que fan cant coral a Catalunya. És un àmbit que al llarg de l’any es manté amb la voluntat i l’altruisme de la tradició coral, i a vegades, es poden crear projectes més innovadors, com el que proposem per al 4 de gener a Calaf. És un concert amb un cert pes en infraestructura i que s’ha pogut portar a escena gràcies a la Fundació Privada Casal de Calaf, a tots els col·laboradors i patrocinadors. Però el concert “A ritme de vals” de Calaf no seria possible sense la voluntat de tots els músics i cantants que hi participaran. És una època de l’any en què es fan molts concerts tradicionals, a capella, però també és una oportunitat per fer un pas més enllà i programar una proposta més gran, amb orquestra, amb grups instrumentals i amb solistes, per tal de celebrar aquestes dates tan singulars