Albert Mateu: "La política és un servei temporal, amb un peu a fora"

Què aporta el seu projecte que no trobem en el dels altres partits?

Aire fresc i ruptura. Noves idees i maneres de fer. Un nou projecte municipalista, fermament independentista i d’esquerra transformadora. Amb apostes per a un model de ciutat decididament al servei de les persones, i especialment d’aquelles que més pateixen actualment i a qui es vulnera els drets més bàsics. Un projecte de codi obert, que obri una escletxa a l’Ajuntament per afavorir la transparència i la participació reals, i basat en una nova manera d’entendre la política, com un servei temporal, amb un peu a dins i l’altre a fora, i que es renovi constantment, que falta fa veient l’antiguitat de molts dels qui ja hi són. I en equip: aquests dies qui va al capdavant de la llista surt molt als mitjans, però som un projecte col·lectiu en què tothom qui hi treballa és igualment important.

Estem a les portes d’un nou pla urbanístic. Com ha de ser aquest pla? I com s’ha de tramitar? I què s’ha de fer amb el Rec?

Apostem per un procés obert i transparent des del principi. Que no limiti les veus de fora l’ajuntament al termini legal d’al·legacions, sinó que compti amb la ciutadania i la societat civil des d’un bon inici, a l’hora de traçar les primeres línies estratègiques. El barri del Rec té una singularitat que requereix un tractament a part, específic, en el qual sigui possible planificar-hi una mixtura d’usos que en preservi allò que el fa únic però mantenint-lo viu, no només com a aparador arquitectònic del passat. Al Rec ens hi juguem molt com a futur de ciutat, i cal ser-ne conscients. És una oportunitat que cal aprofitar bé.

No confiem en l’arribada de grans empreses, el que ens preocupa és la qualitat dels llocs de feina

Igualada té més de 3.300 aturats. Què proposen com a solució o com a mètode que no s’hagi aplicat o que no aportin les altres candidatures?

A totes les candidatures ens agradaria que es creessin més llocs de treball, això és evident. Però nosaltres no confiem només en l’arribada de grans empreses que no s’acaben de concretar mai, i ens preocupa també la qualitat d’aquests llocs de treball. Per això apostem per potenciar fórmules com el cooperativisme, que garanteix llocs de treball de major qualitat i amb un compromís implícit amb el territori i la creació d’ocupació. Creiem que cal apostar per diferents sectors, perquè la Conca d’Òdena té una economia molt diversificada;massa sovint es parla, només, de dos o tres sectors concrets.

Potser no pretendre fer grans esdeveniments, sinó ajudar a funcionar el que ja funciona perquè vagi a més.

Quina és la Igualada que voldria veure d’aquí a quatre anys?

Ciutat d’una República catalana que ha protagonitzat un procés constituent realment transformador. Amb drets socials bàsics garantits i sense gent a qui es fa fora de casa; que fa seves les propostes impulsades per la ciutadania i els moviments socials; amb uns serveis públics que generen beneficis i ocupació de nou en mans de l’Ajuntament; amb una economia cooperativa més forta que generi un important mercat social; amb unes perspectives engrescadores per al jovent; amb més implicació i debat públic sobre afers locals; amb una societat més autoorganitzada; amb una escena cultural tant o més viva que ara; i amb més participació ciutadana i més reconeixement del paper de les dones en tots els àmbits de la nostra societat.

Quin home o dona de les altres candidatures creu que podria entrar en el seu projecte, o almenys, el voldria tenir de company?

El que sí que tenim clar és a qui no voldríem trobar-nos a l’Ajuntament. I confiem que sigui possible gràcies al fet que cada cop siguin menys les persones que creuen que hi ha igualadins que no són de casa.

Si l’1 és extrema esquerra i el 10 extrema dreta, on se situaria?

El problema d’aquestes escales és que s’acostuma a mentir força. Però els posicionaments de la CUP són prou coneguts, així que cadascú pot jutjar per si mateix. I, si no, al temps.

La Igualada que volem és amb gent amb els drets bàsics garantits i on no es faci fora a ningú de casa seva

Fins on estan disposats a portar la participació ciutadana vostè i el seu equip? I la transparència?

Fins allà on es pugui i una mica més enllà. Per la part que ens toca, establirem mecanismes per rendir comptes d’allò que anem fent i, al detall, també amb els nostres comptes. La primera mostra serà publicar els ingressos i despeses de la campanya quan s’hagi acabat. I a nivell d’institucions, creiem que és bàsic recompondre el vincle de la ciutadania amb els afers públics, la seva implicació, i un pas imprescindible és aportar tota la informació que calgui per suscitar interès i tots els mecanismes possibles per tal que la participació sigui real i substanciosa. Retornar el poder a la gent, que és a qui pertoca. I començant per les coses més importants, apostant per consultes vinculants en alguns casos i treballant per augmentar progressivament la temàtica i la quantitat d’uns pressupostos que han de ser cada cop més participatius. No es tracta només de deixar la porta oberta, sinó perseverar per convèncer la gent de traspassar-la.

En quina ciutat voldrien que s’emmirallés Igualada?

Aquesta és recargolada. Segurament amb cap en concret, però sí amb experiències d’altres llocs. Sovint pensem que tot està per inventar, quan és ben bé al contrari. Hi ha ciutats que han treballat ben a fons en eficiència energètica? Doncs agafem-ne idees. Tenim Rubí, per exemple. Hi ha ciutats que tenen uns moviments socials forts? Doncs veiem com s’ho fan a Sabadell o d’altres, per exemple. Participació? Mirem cap a El Figaró. Cooperativisme? Tenim el barri de Sants.

I sobretot, a banda de millorar, que cal millorar amb moltes coses, no deixar perdre el que aquí tenim de bo i singular. Posar-ho en valor, però no per fer una marca que no se sap a qui o què pretén convèncer de fora, sinó per assolir fites que ens permetin mantenir l’orgull pel lloc d’on som però per les coses que hi fem, no de manera buida i acrítica.