//Plugins sense CDN ?>
La Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX celebra enguany el seu vintè aniversari donant veu a les persones que hi han col·laborat al llarg d’aquestes dues dècades. Una de les persones que més anys ha estat al peu del canó encara que fos a deu mil quilòmetres de distància és l’enginyer tèxtil Àlex Molinero, el primer director de la plataforma empresarial de FITEX a Àsia. Va viure i treballar durant 14 anys a Hong Kong ajudant a les empreses tèxtils a internacionalitzar-se, i va tornar fa dos anys per exercir el càrrec de director industrial de Punto Blanco.
El 2004 FITEX funda una plataforma a Àsia i et fitxa perquè la dirigeixis des de Hong Kong. Quan vas fer les maletes, sabies que viuries allà 14 anys?
En absolut! Marxava amb la idea de fer un projecte d’un any o dos, tres màxim si la cosa anava bé. Però van passar els anys, vaig tenir fills allà, la plataforma anava creixent i no n’hauria marxat mai si no fos perquè un dia ens vam adonar que els fills es feien grans i si no tornàvem ara a Catalunya potser ells ja no tornarien mai. Però la plataforma de FITEX a l’Àsia continua treballant i amb molt bons resultats.
Tu la vas fundar de zero. Com van ser els primers anys?
La liberalització del mercat va empènyer el sector tèxtil a competir a escala mundial. D’una banda hi havia empreses de l’Anoia que necessitaven trobar proveïdors a Xina i matèries primes (fil, teixit i producte semielaborat) i nosaltres els ajudàvem a trobar i homologar aquests proveïdors i els acompanyàvem en tot el procés. Per una altra banda, moltes empreses van veure que havien de començar a vendre a fora i les vam ajudar a trobar distribuïdors, majoristes i clients interessats. Va ser bonic veure com empreses igualadines que no havien col·laborat mai, s’unien sota el paraigua de FITEX per guanyar mercat internacional i vendre a Àsia.
En total la plataforma asiàtica de FITEX ha generat negoci per valor de més de 50 milions d’euros en 15 anys. És una xifra espectacular.
Vaig començar jo sol i al cap de dos anys ja érem 5 persones treballant a l’oficina, vam començar per Hong Kong, Xina i Taiwan i al cap d’un temps vam incorporar Corea del Sud, Singapur i Japó. Hem col·laborat amb una trentena de marques de moda catalanes i fins i tot estatals i una portuguesa.
I aquestes marques volien anar a Àsia a comprar o a vendre?
Els primers anys hi havia més necessitat de comprar matèria prima i producte semielaborat. Però amb la crisi del 2008 les empreses catalanes van veure que la internacionalització era el camí. Moltes marques, fins i tot les que ja tenen departaments propis d’exportació i importació, confien en les plataformes que Fitex té a Àsia, Estats Units, Mèxic... I les empreses d’allà també ens veuen com un col·laborador útil, perquè amb nosaltres no tenen diferència horària i els ajudem a resoldre moltes qüestions pràctiques. Hem treballat amb Desigual, Sita Murt, Punto Blanco, Cóndor, Isabel de Pedro, Guitare, Massana... De les 30 marques amb què hem treballat, un terç necessitaven aprovisionament i la resta, una vintena, volien internacionalitzar-se i vendre el seu producte a Àsia.
És molt diferent fer negocis a la Xina que aquí?
La velocitat és diferent. A Àsia tot va molt més de pressa, encara que el recorregut fins a tancar l’acord és més llarg. Aquí els negocis arrenquen més a poc a poc i no s’arriba a un acord fins al final del procés, allà van al gra des del principi. També hi ha diferències en el tracte personal: les reunions acostumen a ser més curtes que aquí, no hi ha preliminars, van directe al gra. I sobretot molt puntuals: no toleren la impuntualitat, consideren que és la teva carta de presentació.
Tu rebies i acompanyaves els empresaris igualadins que venien a Àsia a fer negocis. Quedaven sorpresos?
Sí. Prèviament els fèiem una selecció d’empreses potencials a visitar, ells triaven quines volien veure, organitzàvem el viatge, els acompanyàvem, i després fèiem els seguiment dels acords. En aquests viatges hi havia un xoc cultural, sempre. A vegades positiu, per exemple quedaven gratament sorpresos de la xarxa de transport urbà que té Hong Kong, que és molt eficient, i d’altres vegades més xocants, com el de les olors a Xina què són molt fortes i bastant diferents a les d’aquí. També organitzàvem viatges dels empresaris asiàtics a Catalunya, sempre amb l’objectiu final d’aportar valor a les empreses catalanes.
I la relació amb l’equip de Fitex d’Igualada com era?
Molt fluïda. Estava en contacte permanent amb el director, el David García, amb qui sempre ens hem entès molt bé. Salvant la diferència horària, estàvem en contacte permanent. Les plataformes empresarials han donat una dimensió internacional a l’activitat de FITEX que ha facilitat coneixements, experiències i aprenentatges que ens ha fet créixer personalment i professionalment a tot l’equip de FITEX.
Com definiries la feina que ha fet FITEX aquests vint anys a l’exterior?
Fitex ha estat una peça clau per donar a conèixer la moda catalana al món. No només ho hem fet des de la plataforma d’Àsia, també n’hem tingut a Rússia, Escandinàvia, Brasil, els Estats Units, Mèxic... Alguns clients que acabaven contents d’una operació als EUA ens venien a veure per començar a treballar a Àsia, i a l’inrevés. Ens vam fer un nom. És veritat que la Generalitat té plataformes pròpies arreu del món (abans es deien COPCA, ara ACCIÓ) però nosaltres estem especialitzats cent per cent en tèxtil i moda, coneixem molt bé el sector i és la mateixa Generalitat qui ens deriva les empreses de moda que volen vendre al món.
Des de la teva experiència internacional i des del teu lloc actual a la direcció industrial de Punto Blanco, ets optimista sobre el futur del tèxtil?
Sí. La pandèmia ha accelerat canvis que s’haurien hagut de produir tard o d’hora en la manera de funcionar. Ara hi ha més eficiència administrativa, s’ha vist que es pot ser més eficient sense tants viatges ni reunions presencials i sobretot, que hem de ser capaços de reaccionar ràpid perquè hi ha molta incertesa al mercat. Ara ja no podem treballar a nou mesos vista, ara hem d’estar pendents i preparats a nivell de producció i fabricació per ser flexibles i adaptar-nos a la demanda de manera immediata. Ara tenim clar que només tenim un client: el consumidor final.
I en aquest nou escenari postpandèmia, quin paper hi té la internacionalització?
Sempre s’ha dit que la internacionalització és el futur, però no ho és: és el present. Ara les empreses de moda han de veure que vendre a Europa ja no és internacionalització. El mercat ha de ser global, i l’europeu ja es considera local. S’ha de ser a Àsia, si no hi ets et perds una part molt important del teu mercat potencial. A Punto Blanco som a Taiwan, Japó, hem estat a Corea del Sud, Singapur... No és fàcil però s’hi ha de ser.
Trobes a faltar Hong Kong?
Sí. Sobretot el menjar. Però no hi tornaria; a Catalunya es viu molt bé.
........
La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.