''Quan algú veu que sóc estrangera i es passa al castellà per parlar amb mi, continuo parlant-li en català'

Perquè vas venir a viure a Catalunya?

Tinc 44 anys i en fa 10 que vaig arribar a Catalunya amb els meus dos fills per reunir-nos amb el meu marit que ja estava aquí treballant..

Algunes persones que han vingut d'altres països desconeixien la realitat lingüística de Catalunya quan arriben i no en sabien res del català. Va ser aquest el teu cas?

No, no ho va ser perquè a la Universitat de Lviv (capital d'Ucraïna Occidental) estudien el català i ja coneixia de l'existència d'aquesta llengua gràcies a uns amics que estudiaven català allà.

Com és que vas decidir participar en el programa de parelles lingüístiques?

Em vaig posar estudiar català poc després de la meva arribada a Igualada. Aleshores no sabia parlar ni català ni castellà. La necessitat es va fer urgent quan vaig veure que els meus fills utilitzaven el calatà com a 'llengua secreta' per parlar entre ells i jo no els entenia (riu). Llavors vaig apuntar-me a classes de català i allà em van parlar sobre el programa de voluntariat per la llengua. Paral·lelament vaig participar durant molts anys en el programa de lectura fàcil de la Biblioteca Central.

Perquè consideraves que era important aprendre Català?

Des del principi ho vaig veure molt necessari. Una veïna que jo tenia -que ja era molt gran, i que va venir a viure a Catalunya feia 50 anys procedent d'un altre punt de l'estat, però que no havia parlat mai català- em va dir un dia: 'No cometis el mateix error que vaig cometre jo. Aprèn a parlar el català i practica'l perquè t'obrirà moltes portes'. Va ser curiós perquè aquesta veïna em va ajudar a entendre les cartes que m'arribaven escrites en català. És a dir que entenia el català, però tenia vergonya de parlar-lo. Vaig entendre que havia de vèncer aquesta vergonya, i que havia de començar a parlar-lo i a practicar-lo.

Com va ser l'experiència en les parelles lingüístiques, com a aprenent?

Vaig tenir la sort de conèixer la meva parella lingüistica, Ignàsia Farran, que em va ajudar molt amb l'aprenentatge del català.Tot i que en aquell moment tenia una base teòrica, em costava encertar les paraules i entendre la gent. L'Ignàsia, a més de trobar-se amb mi per parlar, em va mostrar la comarca i el país, em va portar a conèixer indrets que desconeixia, em va parlar de costums i tradicions molt diferents de les del meu país d'origen. Em va fer conèixer la cultura del país. Va ser una persona molt important en la meva vida, i encara conservo l'amistat amb ella.

Després la meva filla va fer un treball de recerca sobre el voluntariat lingüístic amb el que va obtenir un premi. Va parlar de la meva experiència i això ens va animar tant a ella com a mi.

Com va canviar el teu coneixement del català després de participar en el programa?

Vaig aprendre molt més ràpid que anant a les classes de català convencional (que em servien, això sí, per adquirir la base teòrica). Com que era nouvinguda no tenia gaires coneguts i amics amb els qui practicar el català, i l'experiència amb la meva parella lingüística em va anar molt bé. A més, ella em va animar molt a treure'm la vergonya de sobre a l'hora de parlar-lo, i li vaig fer cas.

Es fan amistats amb el programa de parelles lingüístiques? Quines avantatges té a més de l'aprenentatge del català?

Amb la teva parella lingüística el tracte és de tu a tu, molt diferent de l'ambient de les classes. El coneixement d'una persona del país que t'expliqui les seves tradicions i particularitats, t'obre portes i t'ajuda a integrar-te.

Què et va fer decidir a passar a ser voluntària del programa?

Creia que després que m'haguessin ajudat a mi, em venia de gust poder ajudar als altres. Tot i que no només estàs ajudant a aprendre català, també aprens molt. És un intercanvi de coneixements. El nouvingut aprèn de la cultura catalana i tu aprens moltes coses de la del seu país d'origen.

De quin país és la teva parella lingüística actual? Com està anant l'experiència?

És una noia de Mèxic que es diu Andrea, i hem descobert que tenim molt en comú. Podem compartir experiències sobre les dificultats que es presenten a l'hora d'arribar a un nou país, i xerrem de moltes coses. Una de les idees que compartim és que Igualada és una ciutat massa gris, on hi faltarien més zones verdes... (riu)

A ella li passa el mateix que em va passar a mi fa anys: té la base teòrica del català i li costa trobar les paraules. Crec que li va bé poder practicar amb mi el català ja que amb mi no té gens de vergonya.

És necessita saber català per viure a Catalunya?

Jo considero que sí. També hagués après euskera si haguès anat a viure al País Basc.

Considero que l'aprenentatge del català és molt important per poder integrar-se, per sentir-se millor amb un mateix, i perquè t'obre portes a l'hora de trobar feina.

Què els diries a aquells que afirmen que el castellà és un idioma discriminat i maltractat a Catalunya?

La veritat? Em fa riure. Moltes vegades quan em senten a parlar català amb accent ucraïnès, la gent d'aquí canvia d'idioma i em parla en castellà. Entenc perfectament la situació de Catalunya amb el tema de la llengua perquè la historia d'Ucraïna i la de Catalunya són similars. En el meu país la meva llengua també va viure una persecució.

Quina ha estat la teva reacció davant de les persones que canvien al castellà per parlar amb tu?

He optat per la posició de no fer un pas enrere davant de la gent que veu que sóc estrangera, i llavors canvia d'idioma i es passa al castellà. Aquest va ser un dels consells que em va donar la meva parella lingüística poc desprès d'arribar i ho he seguit fent. Ella sempre em deia que no aprendria mai si em passava de seguida al castellà. Només canvio d'idioma si veig que el meu interlocutor ve de fora i realment no entèn el català.

__________________________

El Voluntariat per la llengua és obert tot l’any i les inscripcions es poden fer des de www.vxl.cat o de manera presencial a través del Servei Local de Català d’Igualada situat al carrer Lleida, 78.