“Als actors ens agrada treballar-nos els personatges i això, desgraciadament, en cinema és complicat”

Què significa per tu ser guardonada amb el Premi d’Honor d’aquesta dotzena edició del Zoom Festival?

Em fa molta il·lusió. M’he passat molts anys fent televisió i he fet moltes coses en aquest àmbit, des de TV movies fins a sèries o telenovel·les. Sembla que la televisió sempre és la germana petita, sempre s’ha desvalorat una mica. Que hi hagi un festival que cada vegada tingui més cos i més importància i que ho valori és molt d’agrair.

El Premi d’Honor reconeix la trajectòria professional. Com valores la teva carrera com a actriu?

He passat  uns anys molt feliços a la televisió, bastants anys. Tot són etapes i èpoques de la vida. He après moltíssimes coses, ha estat un plaer i una sort poder-ho fer i fer-ho amb productes bons.

Tot i que estem al Zoom Festival, en un context cinematogràfic. Si haguessis d’escollir entre cinema o teatre amb què et quedaries?

Amb teatre (rient), ho sento eh, perquè estem en un festival de televisió, però és que no es pot comparar. Si només pogués tenir-ne una, em quedaria amb el teatre. Als actors ens agrada treballar i treballar els personatges i això, desgraciadament, amb cinema és complicat. Actualment només es pot fer amb teatre perquè no hi ha pressupost per assajar amb cinema. No és el mateix treballar-te un personatge dos mesos amb el que pots gaudir i treure moltes més coses de tu que en una setmana. Generalment el què passa en cinema o televisió és que acabes tirant dels recursos que tu tens, però és difícil que n’inventis de nous, en canvi, amb teatre, et pots sorprendre a tu mateix perquè tens temps per treballar-te coses que mai has fet abans.

Creus que malgrat la crisi en el sector cultural, es poden continuar fent coses igual de potents com les que s’han fet fins ara?

No...el pressupost vol dir moltes coses, ja no són només diners. A corre-cuita les coses no es poden fer. La última TV movie que vaig rodar va ser amb cinc setmanes però n'havia rodat amb 6 i 7 setmanes. Que no vol dir que siguin millors, però sempre tens més oportunitats que et surtin millor les coses. També és cert, que aguditzant l’enginy i buscant bons productes també es poden fer coses amb baix pressupost. Es pot fer un altre tipus de cinema, però aleshores no es pot compatir.

Et quedaries amb algun personatge dels que has representat?

De televisió em quedaria amb tots. Però per estima, perquè va ser el primer, perquè és un personatge arriscat...em quedaria amb l’Eulàlia. Que per altra banda, si ara la vegés diria, “ai, que antiga!”, però en aquell moment, per mi va ser molt important i crec que per molta gent també.

I en teatre?

De teatre em quedaria amb molts personatges. Potser amb la infanticida, de la Víctor Català. Com a espectacle, amb Agost, perquè, va ser l’últim espectacle que vaig fer amb l’Anita (Anna Lizaran) i va ser una obra meravellosa en la qual ella estava esplèndida i ens ho vam passar molt bé.

Quins plans de futur tens?

Ara mateix estic assajant “La Fedra”, de Jean Racin, l’estrenem al gener al Teatre Romea. De moment ja és un projecte prou gran.