Anabel Villa: “Un somriure sa ajuda al desenvolupament de l’autoestima del nen”

L’odontopediatria és la branca de l’odontologia especialitzada en les dents de llet?

Sí però és més que això; l’odontopediatria és l’especialització de l’odontòleg que treballarà amb nens, des del naixement. Un nen no és un adult petit i per tant, se l’ha de tractar diferent. El comportament, la comprensió, el llenguatge, les pors o temors s’han de saber gestionar i tampoc les dents de llet es tracten de la mateixa manera que les definitives, per això és molt important la figura de l’odontopediatra.

Podríem dir doncs que l’odontopediatria és la branca preventiva de l’odontologia?

Sens dubte, la prevenció de qualsevol malaltia ha de començar en la primera etapa de la vida, creant hàbits de salut. L’odontopediatria s’encarrega en bona part de donar eines als infants i pares per gaudir d’una bona salut bucodental tota la vida. La principal premissa per l’odontopediatra no hauria de ser tractar la malaltia sinó dedicar el seu esforç a prevenir-la. Encara queda molt camí.

És cert que cal preveure fins i tot durant l’embaràs?

Com hem dit anteriorment, la prevenció cal iniciar-la com més aviat millor. Si tenim en compte que l’inici de la formació de les dents de llet comença a la 6a setmana de vida intrauterina, entendrem la importància d’evitar conductes de risc durant l’embaràs, com el tabac, l’alcohol o els medicaments... que poden afectar la formació dels òrgans dentaris, entre altres perjudicis. Això s’ha d’informar a les mares gestants; així com explicar que l’embaràs provoca una sèrie de canvis hormonals que poden repercutir a la seva salut bucodental i patir, per exemple, més sagnat gingival.

Sens dubte, una bona salut general i oral de la mare evitarà que es pugui pertorbar en certa manera el desenvolupament del nadó. A més, és un bon moment per donar consells de bons hàbits als pares per quan neixi el seu fill.

La lactància materna perllongada provoca càries?

La lactància materna té multitud d’avantatges per a la mare i per al nadó. En l’àmbit oral, l’acte de succionar el pit ajuda al desenvolupament dels maxil·lars, a un correcte posicionament de les arcades dentàries, facilita la respiració nasal i una correcta posició de la llengua, inclús prevé hàbits com la succió digital o el xumet.

La llet materna, pel fet de tenir lactosa, és cariogènica com la resta de sucres que s’ingereixen en la dieta. Així i tot, s’ha de recordar que el factor principal per a l’aparició de càries precoç és, a part de la ingesta de sucres, la falta d’higiene de les dents. Per això, si la lactància materna és a demanda durant la nit més enllà dels 6 mesos, i a més, no es raspalla les dents del bebè després de la presa, el bebè tindrà més probabilitat de desenvolupar càries.

Però el mateix hem de pensar amb els nens que prenen biberó. A partir de l’erupció de la primera dent, s’haurien d’evitar els biberons nocturns o bé realitzar una higiene dental després d’aquest. L’ús del biberó hauria de limitar-se als 12-18 mesos de vida i a partir d’aquí intentar que el nen begui tots els líquids en got.

Ara que hi som... parlem del xumet? A favor o en contra?

El xumet és una eina de consol per a molts nadons, sobretot els primers mesos de vida i pot prevenir l’hàbit de succió del dit. Escollir el xumet adequat és important, la tetina hauria de ser anatòmica, el tamany segons l’edat i netejar-lo i canviar-lo sovint. Tot i això, l’ús del xumet hauria de limitar-se als 18-24 mesos d’edat, ja que existeix una forta associació entre l’hàbit i la posició de la llengua que pot provocar maloclusions, és a dir, alteració en la mossegada.

Parlaves de la succió del dit. Com podem eliminar aquest costum?

Com podreu imaginar, retirar l’hàbit de succió del dit és molt més difícil que treure un xumet. Tenim eines per ajudar els nens a deixar de succionar el dit per la seva pròpia voluntat, sempre des del reforç positiu, l’acompanyament i la recompensa. Però a vegades, està tan instaurat que s’ha de recórrer a algun aparell oral que impediran al nen posar el dit a la boca. Un nen que succioni el dit més enllà dels 3 anys, seria candidat de ser visitat per l’odontopediatra i buscar la millor manera per retirar l’hàbit a temps.

Per què és tan important conservar les dents de llet... si de tota manera les canviarem per unes de noves?

Perquè una boca lliure de càries en la infància està directament relacionada amb una boca sana en l’edat adulta. A més, la dentició de llet permetrà mastegar i parlar correctament, mantindrà l’espai per les dents definitives i guiaran la seva erupció, estimula el creixement dels ossos maxil·lar i mandibular. Si hi ha una infecció en una dent de llet, les dents definitives que es troben a sota podrien veure’s afectades.

I perquè un somriure sa ajuda al desenvolupament de l’autoestima del nen.

Els infants catalans tenen una bona salut bucodental en general?

La càries es considera un dels problemes més prevalent entre la població escolar, per davant de la diabetis o l’obesitat. De fet, és la malaltia crònica infantil més comuna.  Aproximadament la meitat dels nens catalans té càries i aquest és un percentatge gens menyspreable.

L’alimentació actual de l’ésser humà és la causa de l’aparició de càries en aquesta primera etapa?

En menjar, els sucres ingerits que s’han quedat a la boca, es degraden per la placa bacteriana (conjunt de microorganismes, sent l’Streptococcus Mutans el més abundant) i es generen uns àcids que fan disminuir el pH intraoral. Aquesta acidesa ataca l’esmalt dental provocant la seva desmineralització. La nostra saliva és capaç de pujar el pH intraoral i equilibrar aquesta acidesa, fent recuperar minerals a l’esmalt. Si en aquesta balança, predomina més la desmineralització, es produirà una càries.

Serà la confluència de diversos factors la que produirà aquest estat. La ingesta d’hidrats de carboni fermentats (dolços, llet, sucres...), les bactèries que produeixen àcids, una dent més susceptible, la freqüència amb què les dents s’exposen a l’acidesa i sobretot la qualitat de la higiene oral.

No podem negar que l’alimentació actual és massa rica en sucres i cal fer un esforç per fugir d’aquesta industrialització del menjar i oferir als nostres infants aliments saludables.

Per què són tan fràgils les nostres dents?

Certament, l’esmalt dental és l’estructura més dura del cos gràcies a un mineral que es diu hidroxiapatita; però alhora és molt fràgil, es ratlla fàcilment. I, a més, si es desgasta o fractura, és l’únic teixit que no es regenera per si sol. D’aquí la importància d’una bona higiene oral diària, amb ella aconseguim que l’esmalt no perdi la seva resistència.

Quan s’ha de començar amb una higiene diària de la boca?

Abans de l’erupció de les primeres dents s’hauria de netejar les genives amb una gasa humida. Un cop comencin a sortir les dents, que sol ser als 6 mesos, la neteja hauria de ser obligatòria 2 cops al dia i es pot utilitzar una gasa humida o un didal de silicona. A partir del primer any s’introduirà el raspall amb pèls suaus. Amb l’erupció dels queixals, seria convenient passar un fil dental en el raspallat de la nit. Els pares han de supervisar el raspallat dels nens fins als 7 o 8 anys que és quan poden tenir una habilitat suficient per realitzar una higiene eficaç.

I quina pasta de dents recomanes?

En nens d’entre 6 mesos i 2 anys, es recomana utilitzar una pasta dental de 1000 parts per milió de fluor amb una quantitat mínima, com si taquéssim el raspall. Dels 2 als 4 anys, augmentaríem la quantitat a “gra d’arròs” i a partir dels 4 anys la quantitat seria com un “pèsol”. El fluor és una bona eina per protegir l’esmalt de l’atac bacterià i així reduir el risc de càries. Tot i això, caldrà que l’odontopediatra determini el risc de patir càries del nen i individualitzi la necessitat de fluor en cada cas.

Quan cal fer la primera visita al dentista?

Idealment abans del primer any de vida del nadó. En aquesta visita, l’odontopediatra dóna les eines necessàries per intentar que el nadó no tingui càries o es puguin prevenir certes alteracions orals. Els consells per establir uns bons hàbits higiènics i dietètics seran la clau perquè els nens no pateixin dolor dental i males experiències a la consulta.

Per a molts infants la visita a l’odontopediatria deu suposar un temor, quins consells ens pots donar per alleugerir aquest moment?

Aquest temor varia molt depenent del nen i sobretot de l’edat. Podem esperar que un nen d’entre 1 i 3 anys plori en aquesta visita, el plor és la seva manera d’expressar-se. Però precisament, iniciant les visites en el primer any de vida i essent aquestes només de control i de prevenció, els nens aconsegueixen venir tranquils o fins i tot contents. És clar que no és el mateix fer una visita de reconeixement i prou al fet que la seva primera experiència amb l’odontopediatra sigui per dolor de dents. En aquests casos és quan l’habilitat de l’especialista entra en joc i és capaç de revertir la por o fòbia en confiança i tranquil·litat.