Àngel Aguirre: “Ens agradaria créixer, però cal millorar alguns aspectes”

MARIA SAYAVERA

De cara a l’edició d’enguany, i tenint en compte les novetats incloses l’any passat, com plantegeu el Festival esportivament parlant?

El plantegem en la línia dels darrers anys. De proves noves, aquest any, no n’hi haurà, però com deies, a l’edició passada, vam incloure el vol de ciutat, una prova força experimental, que va funcionar molt bé, i la repetim enguany. En aquest cas, la sortida dels pilots no era del mateix punt, al camp de vol, sinó repartit per diferents places i zones de la ciutat; enfocant-ho amb dos avantatges, d’una banda, fer el festival més variat i atractiu de cara als participants, i de l’altra, també pensem que per al públic és una manera de viure-ho diferent.

Què suposa per a un pilot sortir d’un espai com la plaça de l’Ajuntament d’Igualada?

Primer cal tenir en compte les condicions meteorològiques, sobretot el vent, ja que si a peu pla és força accentuat podria haver-hi condicions que dificultessin l’enlairament i que provoquessin que xoqués amb algun edifici de la vora... Sortim de la plaça de l’Ajuntament, Cal Font, l’Estació Vella i l’Estadi Atlètic.

Quines són les altres proves que es realitzaran?

Tenim d’una banda “la llebre”, que consisteix en la sortida prèvia d’un globus de l’ organització i posteriorment l’enlairament dels participants “a caçar-la”. Aquesta llebre fa el seu recorregut fins un punt, on marca la diana i els pilots han de deixar-hi un testimoni com més a prop millor d’on ha aterrat. Una altra prova és  la meta del jutge, en què el director de cursa, segons les condicions climatològiques del dia, marca unes coordenades d’un punt al qual els globus han d’arribar, marcant-lo amb una creu, fent que els participants hi hagin de passar el més a prop possible.

El sistema de puntuacions per a cada prova, quin és?

Hi ha un programa informàtic que fa la conversió de la distància entre el punt en què cada pilot ha llançat el seu saquet de sorra, en la prova respectiva, i el punt on hi ha marcada la diana. Aquesta puntuació és sobre una base de mil punts, des del que ha tirat més a prop de la creu, i a partir d’aquí el programa ho calcula tot amb tota una sèrie de paràmetres variables, ja sigui el nombre de globus que han volat, la distància, el nombre de testimonis llançats...

Quina és la previsió de vols durant la competició?

Hi ha previstos set vols, de dijous a dissabte, matí i tarda, excepte diumenge que només serà un vol al matí. Aquí, les condicions meteorològiques i sobretot el vent marquen molt. Per exemple, dijous segurament només es farà una sola prova perquè hi ha vol de premsa i preferim no atapeir-ho. 

Quina és la gestió que feu de les condicions meteorològiques?

És un factor molt important i des de deu dies abans, ja mirem quin és el temps previst, tot i que és a partir de set dies, una setmana abans, que les dades són més fiables. Utilitzem diverses fonts, ja sigui el Meteocat, però en comparem vàries, sobretot algunes d’específiques per a saber les condicions dels vents, en què podem posar les coordenades i consultar-ho a diferents capes d’alçada. Les condicions ideals per a volar són vent zero a superfície, a terra, i progressivament mentre anem pujant, a més alçada, que hi hagi més vents i a diferents direccions. 

Parlant de pilots, quina és la previsió de participació en nombre?

Tenim 41 pilots inscrits, de diferents països d’Europa, a més dels de casa, i internacionalment, tenim pilots de països com Mèxic. La xifra és molt similar a la de l’any passat. Si fos per nosaltres, ens agradaria ampliar-ho, esclar, i créixer fins a un centenar de globus, però cal millorar alguns aspectes com el camp d’enlairament a més d’altres infraestructures i més pressupost.

Quin és el nivell dels pilots de casa?

Tenim varis pilots d’aquí que són molt competitius i es troben força amunt en el rànquing nacional. Si parlem de l’EBF, un fet que ens afavoreix esportivament és que està posat en el calendari a inicis de temporada, per la qual cosa també serveix de tast per als pilots. Entre juliol, agost i setembre, començaran els campionats de Catalunya i estatals, així que l’European serveix de pretemporada. En el cas dels pilots de casa, tenim en Carles Figueras que ha guanyat molts cops però que espera revalidar títol, també tenim en Pol Tarafa, que és novell però ja comença a volar... a més d’altres pilots de la ciutat que també participen.

Esportivament parlant, en quin punt se situa l’European Balloon Festival entre la resta de certàmens?

Aquí cal diferenciar el que són festivals i i el que són competicions. Si parlem de festivals, com per exemple el que es pot fer als Sant Fermins de Pamplona o bé el que té lloc durant les falles de València, on hi ha una dotzena de globus i s’enlairen, però sense proves. D’altra banda, parlem de competicions amb els campionats oficials, com el de Catalunya o Espanya o bé la Copa del Rei, que només és competició, en què el públic no té tan pes, no es realitzen activitats paral·leles... Però l’EBF és un entremig, un equilibri entre festival i competició. Això fa que atraiguem pilots de les dues vessants; alguns vénen i no els importen tant les dianes i participen per a passar-s’ho bé, i d’altres sí que vénen a competir.

Si mirem la resta, en nombre de participants sí que és el més important de l’estat i a nivell europeu és complicat valorar. També cal dir que portem vint anys i som un festival consolidat.

Així podem dir que és un festival que funciona...

Sí, i en tenim un clar exemple amb el cas d’un equip de Taiwan, que l’any passat va participar al certamen, i els va agradar tant que han copiat en part la fórmula del festival i l’han portat allà, fins i tot amb les dates molt similars, ja que ha estat la setmana prèvia a l’EBF, amb el mateix sistema de competició i festival, i al qual he pogut assistir.

Espereu la participació d’algun globus “especial”?

Bé, cal dir que tenim la participació de tres globus especials, de formes diferents. D’una banda hi ha dos pingüins i de l’altra, un lleó. Aquests globus són macos de veure, també atrauen més públic i alhora participen en la competició. Sí que és cert que és més complicat participar-hi amb un globus d’una forma diferent a l’habitual, ja que l’aerodinàmica dels globus et permet baixar o pujar d’una manera, mentre que si aquest té apèndixs o alguna altra forma poc habitual, això canvia, afegint, també, que si fa vent, pot tenir més dificultats per inflar-se i enlairar-se. És cert que en els darrers certàmens hem comptat amb la presència de globus amb dissenys diferents, la majoria dels quals, lligat a una empresa o el patrocini d’una marca, amb l’objectiu de publicitar-se. Aquest és un fet molt més estès a Estats Units, arribant al punt que alguns particulars es fan un globus amb una forma diferent per pur caprici.