//Plugins sense CDN ?>
Ja fos com a regidora de promoció econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, com a directora general d’Indústria de la Generalitat o bé com a Consellera d’Empresa i coneixement, Àngels Chacón ha tingut un paper clau a la història recent de la Fundació per la Innovació Tèxtil FITEX, que enguany celebra el seu 20è aniversari.
Quan arribes al 2011 a l’Ajuntament decideixes portar a la pràctica la cooperació público-privada.
Sí, jo venia del sector privat i tenia clar què calia fer. Teníem identificats els sectors que ocupaven més treballadors a l’Anoia i em vaig reunir amb tots: amb el metall, el tèxtil, l’adober... Amb el tèxtil ens vam entendre de seguida: havien constituït el centre tecnològic FITEX, tenien una estratègia i un gerent, el David García, amb uns objectius clars. El meu únic mèrit va ser seure amb el sector, escoltar-lo i ajudar-lo a portar a la pràctica una estratègia per mantenir els llocs de treball productius dels més de 145 tallers tèxtils i alhora potenciar les marques de moda. El sector estava passant un mal moment, calia promocionar-lo i fer que aprofités l’oportunitat de la producció en proximitat. Alguns donaven el tèxtil per mort... I no! Només calia reconvertir-lo, adaptar-lo, sabent que no seria com abans, que ja no faríem fabricació intensiva però sí que podíem fer “fresh fashion”, la resposta immediata en proximitat.
Una de les coses que vau fer conjuntament des de l’Ajuntament amb el sector va ser fundar la fira BSTIM.
Sí, vam crear la primera fira de producció tèxtil de proximitat, i també una Planta de Prototipatge, vam fer projectes de reindustrialització com l’“Igualada punt de moda”... Aquestes iniciatives van servir per que empreses com Cortefiel -l’actual Tendam-, Corte Inglés o Desigual entre d’altres recuperessin el seu interès per produir a la comarca. Per la part de formació vam treballar amb el Milà i Fontanals i amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per crear el nou grau de fabricació tèxtil i també amb l’escola d’art Gaspar Camps. Però encara ens faltava reforçar la internacionalització.
I aleshores aposteu per fer el salt a Europa.
Ja feia temps que Igualada era dins la xarxa tèxtil europea ACTE, ens vam proposar assumir el lideratge i vam aconseguir tenir la presidència d’Espanya i la vicepresidència europea, sota la presidència de Boräs de Suècia. Això ens va permetre compartir molt coneixement i ens va ajudar a definir estratègies per donar visibilitat a un sector que tenia reptes comuns a escala europea: els canvis d’hàbits de consum, la sostenibilitat, l’economia circular, la internacionalització, la innovació... Vam proposar-nos que la UE legislés en temes de traçabilitat per saber d’on ve la matèria prima, i també volíem donar visibilitat al tèxtil de l’Anoia. Durant aquells anys vam atraure 1 milió d’euros per fer diferents projectes europeus en cooperació amb altres països i vam construir un mapa de relacions internacionals que avui encara dura.
El centre d’innovació tèxtil de Boräs us va servir de mirall per al nou centre de moda i disseny que obre les portes aquesta tardor a l’antiga fàbrica Vives Vidal.
Sí, ens faltava tenir una seu que identifiqués tot el que representa el sector tèxtil. Havíem fet l’Adoberia Bella com a seu del Clúster de la Pell, però ens faltava l’equivalent en tèxtil, un espai de trobada del sector de la moda i el disseny. A Europa vam conèixer experiències de reconversió d’espais industrials en laboratoris de formació i innovació. A Boräs, a Suècia, havien reconvertit una antiga fàbrica tèxtil en un Hub que aplega formació, innovació, creació... Una gran incubadora de projectes. Ho volíem també a Igualada, i vam mirar diverses fàbriques antigues. Finalment vam negociar amb Bon Preu-Esclat poder tenir un espai de l’emblemàtica Vives Vidal. L’Ajuntament, amb FITEX i el Clúster Modacc vam aconseguir un Pla d’Especialització Competitiu Territorial (PECT) i amb aquests recursos europeus vam poder crear l’Igualada Fashion&Design Lab que està pràcticament enllestit.
Dels teus anys de col·laboració amb FITEX des de les institucions, de què estàs més satisfeta?
Estic contenta d’haver pogut treballar en equip amb representants del sector públic i el privat per dinamitzar el sector. La funció dels càrrecs públics ha de ser aglutinar i coordinar. Des de l’Ajuntament hem pogut demostrar com la col·laboració publico-privada pot ajudar a transformar un sector i l’economia d’una ciutat. Des del Govern de la Generalitat, mentre vaig ser consellera, vaig poder ajudar a través del programa de Clúster o de les accions del 080 a les empreses de moda del territori, me les sentia meves. Vam poder fer projectes conjunts amb altres territoris tèxtils com el Cooperatextil, Futurmod, Reimagine Textile i moltíssims més. Hauria volgut tenir més pressupost per fer més coses, però anàvem amb pressupost prorrogat.
Ja per acabar, quin futur augures al sector tèxtil?
Cal diferenciar el futur de les empreses marquistes del futur de les empreses productores, que acostumen a ser Pimes. Aquestes segones són les que més em preocupen. Les estratègies que vam treballar fa deu anys, ara s’han d’actualitzar. Estem en un entorn globalitzat amb immediatesa de consum, amb canvis d’hàbits, amb reptes de sostenibilitat... El tèxtil té futur si hi ha una col·laboració del sector públic i el privat, han de treballar conjuntament, no hi ha cap altra solució. El privat té el coneixement del sector, i l’administració té les eines per configurar un paraigua. Escoltar els sectors és la clau. Jo he estat molt feliç treballant amb els sectors.
........
La Fundació Privada per a la Innovació Tèxtil FITEX és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a objectiu fonamental impulsar el procés d’innovació, internacionalització i formació de la indústria del gènere de punt. Per més informació podeu consultar el web fitex.es.
La meva àvia té por que li ocupin el pis només per culpa teva, Àngels.
Xals
Conca
13 de setembre 2021.13:26h
Només va fer que sembrar por a l’okupació per mantenir els privilegis dels grans propietaris. Espentant el personal per poder mantenir l’ordre del lucre. Quina vergonya senyora Xacón