M. Àngels Salgado: "A Igualada hi ha representats tots els subsectors adobers”

MARIA SAYAVERA

És molta la gent de la comarca que té una relació amb el món de l’adoberia i són moltes  les adoberies d’Igualada que tenen un renom internacional en el mercat de la pell. És, per aquest motiu, que a la ciutat trobem grans professionals especialitzats en aquest sector laboral i des d’Anoiadiari hem pogut parlar amb una d’aquests professionals, la M. Àngels Salgado, enginyeria química i tècnica en adoberia.

Enginyera química... què significa això en el món laboral de les adoberies?

Jo desenvolupo una feina de tècnic adober, és a dir, un enginyer químic que està especialitzat en el tractament químic i físic de la pell, que pren part en tots els processos que hi consten, des del remull de la pell -a l’escorxador- fins a l’acabat de la pell i entrega al client, és a dir, tot el procés.

Però suposo que cada procés també té els seus especialistes?

Sí, hi ha tècnics especialitzats en acabats, d’altres especialitzats en ribera, coloristes... hi ha diferents especialitzacions dins d’aquest món, i fins i tot, diferents subsectors dins el mateix món adober. Hi ha adoberies que només fan pell per a sabates, d’altres pell per a marroquineria, d’altres pells per a confecció... i és ben diferent el procés, la maquinària i els coneixements que s’han de tenir. Per tant, a més a més, d’una formació tècnica, el tècnic en curtits, el que ha de tenir és experiència; has d’estudiar a la universitat, per obtenir un títol, però a més a més, has de tenir una experiència d’estada a l’empresa.

En el cas universitari, ja s’ofereix l’especialització en un tipus de confecció o aquest coneixement s’adquireix a l’empresa?

No, en aquest cas l’agafes a l’empresa, el coneixement, perquè a la universitat tot és molt teòric; t’expliquen el que hauria de passar si les coses fossin perfectes, però a la vida real, sempre passen coses i has d’afrontar-les. A més, sovint has de crear articles nous que a la universitat no t’han ensenyat, ja que l’adoberia té molt a veure amb la moda. Les pells són un subproducte de la indústria càrnica, és a dir, a mida que la població consumeix carn, s’aprofita la pell per adobar; aquesta mateixa pell pot servir per a diferents articles, sabates, marroquineria, tapisseria de mobles, de cotxes, vestimenta, pelleteria fina i aquests productes solen variar segons el que la societat demana. També cal destacar que a Igualada hi ha, gairebé, representants de tots aquests subsectors.   

Si parlem d’aquests problemes que us podeu trobar, quin és el principal handicap en el desenvolupament de tot el procés?

El principal handicap és que estem treballant amb una substància natural, la pell, no pas amb un material com el plàstic, i la pell té moltes variacions, una de les quals és que depèn de la procedència; perquè és molt diferent la pell d’un animal alimentat en un estable, que no d’un que ha estat a l’aire lliure davant d’altres depredadors, per exemple. Aquestes pells, doncs, no reaccionaran de la mateixa manera als tractaments químics que li farem.

En aquest cas, teniu una tasca importat a l’hora de decidir quin tractament químic s’aplica...

Cert, és important saber decidir en funció de l’experiència que ja tens envers a pells semblants sobre com actuar. Però, hi ha diferents figures importants també en el món de la pell, des de qui ha de decidir comprar la pell, fins als encarregats especialistes en la maquinària, un element també molt important. La maquinària de cada adoberia dependrà d’allò en què s’han especialitzat. Si per exemple, es fa pell per a tapisseria de mobles les pells a treballar seran molt grans i per tant, la maquinària també ha de ser suficientment gran. Així, es tindrà una maquinària en funció del producte que vulguis treure.

Així, aquesta idea que es podria tenir que cada adoberia pot fer tot tipus de pells, no seria certa...

No, cada adoberia és un món. També hi ha adoberies però que combinen la producció, per exemple, de marroquineria i calçat, tot i que normalment, no és el cas més habitual.

En el terreny personal, com vas escollir la professió de tècnic d’adoberia amb estudis d’enginyeria química?

Va ser per casualitat. Jo estudiava Enginyeria Química, aquí, a Igualada, i en acabar els estudis em van oferir una feina en una adoberia. Com que era una de les més modernes de la comarca i com que la meva família, directament o indirecta, sempre han estat relacionats amb els curtits, doncs em vaig decidir. 

És el món de l’adoberia un món predominantment d’homes?

Era, això ara, actualment, ha canviat. Quan jo vaig començar a estudiar Enginyeria, no era el més habitual en les noies, sinó que acostumaven a estudiar Ciències Químiques, no Enginyeria. Però per a mi, era una bona oportunitat tenir una escola en la matèria aquí a, Igualada, i també fèiem Química. En aquest cas, eren poques les dones que llavors estudiàvem Enginyeria, segons un estudi de l’època publicat, eren un 3% de noies en les escoles d’enginyeria, cosa que ara, en aquest moment, a l’Escola d’Enginyeria al Campus Universitari d’Igualada podem trobar-nos fins a un 95% de dones que estudien curtits.

Com ha evolucionat, doncs, el sector adober en aquests darrers quaranta anys? 

En aquests quaranta anys ha canviat la societat i per tant, també les adoberies. Un principal canvi ha estat en els sistemes d’informació i comunicació. A l’inici, amb prou feines teníem calculadora, quan vàrem començar. També han canviat els requeriments del client, la qualitat; tot i que jo ja treballava en una empresa d’alta qualitat, amb els anys, cada vegada s’han demanat més requeriments, el client vol els articles més ajustats, el client demana productes més perfeccionats; a més d’un canvi també en els residus i la conscienciació mediambiental i ecològica.