Anna Marsal: "M'agrada més escriure contes i històries fabuloses, imaginàries i una mica impossibles que articles "de debò""

Què et va motivar a escriure un llibre de contes per a nens i nenes? El fet de ser mare hi ha influït?

La veritat és que vaig començar a escriure històries, contes i cosetes quan era bastant joveneta, sempre m'ha agradat. Inventava sobretot històries quan les meves germanes eren petites, els encantaven... i la veritat és que el registre de les històries fantàstiques, la ficció, la màgia... sempre m'ha agradat més que qualsevol altre "gènere", per dir-ho d'alguna manera. Ara que sóc mare continuo inventant històries, però no sempre les escric... Aquest recull de contes el vaig "rescatar" per refer-lo i em vaig atrevir a publicar-lo aquest any. Les editorials no em feien massa cas així que vaig optar per una autoedició.

"Quin cacau! Desordres i altres històries" El títol del llibre ja ens apunta alguna cosa? Com són els contes del llibre?

Exacte, el títol diu molt del que hi ha dins. Són tres contes, no massa llargs, que precisament expliquen desordres, històries esbojarrades i divertides.

Quins personatges hi trobarem?

Hi ha una mica de tot, un poble amb un alcalde cridaner i uns veïns atabalats, personatges coneguts de contes populars, una bibliotecària poruga, una escola feta un daltabaix, una doctora, un escriptor, un inventor...

No són, doncs, els típics contes de princeses...

No, no són històries típiques, aquesta és la gràcia. Són entorns quotidians amb situacions extraordinàries. Crec que això és el que agrada als infants, fa que els nens puguin identificar-se fàcilment amb els personatges i els fa més gràcia en ser uns disbarats que podrien passar demà al costat de casa.

Les il·lustracions són de l'Elisabet Serra. Per què vas pensar en ella?

A l'Elisabet fa molts anys que la conec, de l'escola Mowgli, i els darrers anys l'havia seguit una mica, en la seva faceta d'il·lustradora. Abans d'aquest llibre vam presentar juntes un projecte d'un àlbum il·lustrat en un concurs que al final no va guanyar però que ens va agradar tant que el mourem d'alguna altra manera. És molt fàcil treballar amb ella i té un traç i un estil molt proper i alegre, perfecte per a literatura infantil. M'encanten els seus dibuixos.

A quines edats adreces els contes? Són contes "familiars", per llegir i compartir en família, totes les edats, oi?

Són contes per a primers lectors, per a nens de 6 anys que llegeixin una mica, i de 7 a 9, més o menys. La lletra és gran, per fer-los-ho fàcil, i hi ha dibuixos molt bonics que ho fan encara més amè. Però també és per a nens més petits. No són difícils d'entendre i a quin nen no li agrada que el pare, la mare, els avis o els tiets els llegeixin històries extraordinàries?

Són contes per llegir... i també per ser escoltats, oi?

Cada història té un codi QR que porta a un enllaç on es pot escoltar el conte narrat amb música inèdita. L'ha fet el Carles Prat, i acaba d'arrodonir les aventures amb un toc màgic, el de les melodies. Cada conte té la seva banda sonora, per dir-ho d'alguna manera. El fet de ser-hi també amb àudio permet als més menuts conèixer i viure les històries i als primers lectors, reforçar la lectura i la seva comprensió escoltant-ho després. Al Guerau, el meu fill, que té tres anys, li poso a vegades abans d'anar a dormir, i li encanten!

Cal destacar, doncs, que és un llibre 100% fet a casa... On el podem trobar?

Totalment, de fet també està imprès aquí a la comarca. El tenen a la Llibreria Llegim, a Cal Rabell, a l'Inquiet i a la Llibreria del Passeig, i aviat també a l'Abacus. També el presentem en format de contacontes amb taller en alguns llocs, per la Festa Major de Tous el presentarem a la casa del Teatre Nu, i més endavant a la biblioteca de Vilanova i a la de Montbui. A Igualada i Capellades ja l'hem presentat.

Provens del periodisme... T'ha ajudat a l'hora de posar-te davant el paper en blanc?

No ho sé, crec que va ser una mica al revés. El fet d'agradar-me escriure va ser el que em va decantar per fer periodisme. Però crec que és un cuquet que porto des de sempre a dins, m'agrada més escriure contes i històries fabuloses, imaginàries i una mica impossibles que articles "de debò".

Llegirem més contes teus?

Espero que sí. Tinc ganes de treure la pols a alguns projectes inacabats, i tinc idees per a noves històries, i amb dos nens petits a casa, aviat tres, vulguis que no cada dia surten personatges nous, aventures extraordinàries i desordres divertits que possiblement mereixen quedar recollits en algun tros de paper.