//Plugins sense CDN ?>
Per l'edició especial dels deu anys de l'Anoiadiari, s'ha contactat amb deu persones anoienques de deu àmbits diferents per fer una radiografia actual i apuntar possibles escenaris de futur. En el cas de l'àmbit de territori i urbanisme, entrevistem al geògraf Alfons Recio.
Com és l'Anoia a nivell d'ordenació urbanística i en què es diferencia d'altres comarques?
L'Anoia està sotmesa a la mateixa regulació legal que la resta del territori català. La diferència per tant, a part dels plans territorials i urbanístics que cada regió té, es deu a les pressions urbanes a què l'Anoia està sotmesa. De fet, dins la pròpia comarca aquestes pressions són desiguals. El sud limita amb la segona corona metropolitana i presenta característiques semblants: Urbanitzacions en baixa densitat de cases amb jardí, polígons dispersos, serveis de gran escala d'abast metropolità (com l'abocador) tot, en un poti-poti territorial on costa trobar centres vertebradors. És una part de la comarca poc sostenible territorialment ja que ocupa grans extensions d'espai i és molt dependent de l'ús del vehicle privat, de carreteres i autovies. El centre,de la comarca rep pressions més endògenes, fruit del seu propi desenvolupament industrial i residencial.
El centre es defineix per tenir un territori conurbat (és a dir, la suma dels teixits urbans de diferents pobles sense solució de continuïtat) amb un caràcter força industrial que ha portat a anar ocupant diferents perifèries amb polígons industrials. Una mala planificació en els darrers anys i les aspiracions de cada municipi a tenir al seu propi polígon ha portat a urbanitzar de manera ineficient unes quantes hectàrees: polígons industrials buits, com a Montbui o Castellolí. En la part positiva, la conurbació central de l'Anoia manté uns bons nivells de compacticitat (no hi ha un abús de les urbanitzacions, malgrat el Pla de la Massa per exemple) el que permet mantenir en general un bon nivell dels espais oberts de l'entorn. Aquest nivell de compacticitat és força excepcional, ja que l'urbanisme català del final del segle XX i principis del XXI està marcat per la proliferació d'urbanitzacions disperses de caseta amb jardí. El nord i l'oest de la comarca és la que té un caràcter més rural, amb poca pressió urbanística fet que permet mantenir l'estructura del seu poblament: la xarxa de masies i de pobles petits i compactes, tot mantenint un espai agrari de secà de molt de valor. Gràcies al seu nivell paisatgístic darrerament el turisme (rural) n'ha pogut extreure una renda.
Hi ha una nova llei d'urbanisme a nivell català. Quins efectes pot tenir a la comarca un cop s'apliqui?
Primer caldrà veure si el parlament català l'aprova. És un moment convuls políticament i això pot tenir dificultats. No obstant, d'aquesta llei destaco que consolidarà definitivament el nou model en què la Generalitat pot classificar sól per a urbanitzar directament sense necessitar el vist-i-plau dels municipis. És a dir, la nova llei crea un nou agent capaç de declarar sòl urbanitzable. Aquí ja tenim experiència en aquest fet: el PDU de can Morera que la Generalitat impulsa. Caldrà veure si amb la nova llei aquesta pràctica es torna més habitual.
Com s'imagina territorialment l'Anoia el 2028?
És un exercici predictiu difícil. Tot i que en 10 anys no crec que hi hagi gaires canvis. Possiblement la zona central, nord i oest de la comarca perdrà una mica de població ja que la demografia cada cop és més regressiva. Només l'arribada de població via migracions ho podria compensar. Per la Conca espero que alguns projectes estratègics hagin començat a caminar, com el nou POUM per a Igualada que incideixi en el Rec. I estratègicament, interessaria que aquest pla urbanístic anés acompanyat d'un pla de desenvolupament local que aprofités els recursos locals, el "saber fer" propi d'Igualada. També pel que fa a la mobilitat espero que s'hagi après a aprofitar aquesta compacticitat de la conca per a promoure una mobilitat més humana, tot i que les polítiques públiques actuals van en sentit contrari, promovent aparcaments fins i tot dins de solars. També, caldrà veure com està la situació energètica a nivell mundial. Com estarà el petroli d'aqui 10 anys? Hi haurà escassetat? Perquè aquest tema podrà tenir una incidència important en totes aquelles urbanitzacions del sud de la comarca tant exageradament dependents del vehicle privat. Es pot dir que el sud de la comarca és poc resilient enfront l'escassetat del petroli.
Es pot avançar cap a la integració a nivell de planificació de Conca o de grans unitats com Piera-Masquefa? S'harmonitzaran els plans?
Sí, de fet, un dels temes que afortunadament treballa la nova llei de territori justament és això, promoure planificacions supralocals. Però no oblidem que de fet, els POUM de tota la conca d'Òdena ja tenen un cert nivell d'integració, el PDU de la Conca d'Odena de l'any 2006 és un instrument de coordinació dels diferents POUM locals. La idea és bona, altra cosa és el contingut propostiu d'aquell PDU que potser era millorable.
Quin serà el futur del barri del rec? Com te l'imagines d'aquí a 10 anys?
Sembla que el futur del barri del Rec va encarat clarament al fet que el seu sòl deixi de tenir una qualificació urbanística exclusivament industrial, de manera que en un futur al barri hi podrien conviure els usos residencials, comercials, etc. Espero que els usos industrials que li són propis també s'hi puguin mantenir, per tal que el barri sigui el màxim de divers possible, per bé que la compatibilitat d'usos és el que hauria de primar. És a dir, ordenar-ho de manera que dos usos no es molestin entre ells. El recent concurs de projectes sobre el Rec apunta ja algunes idees per fer-ho possible tècnicament. La clau de tot és si hi haurà la valentia al llarg dels darrers anys per fer els canvis en la planificació urbanística que permeti això. Mentrestant, el temps corre i alguns edificis ja han anat desapareixent i 10 anys passen ràpidament.
Pilar Salat Agramunt
Igualada
30 de desembre 2018.11:04h
Bona entrevista. Tota la raó Alfons Recio.
Imprescindible POUM.
Afavorir mobilitat sostenible.
Polítiques coordinades.