ANOIA 2028. Enric Morist: "Tenim un repte important: necessitarem persones que cuidin persones"

Com veu el panorama actual del tercer sector a l'Anoia? Quins són els seus punts forts i els seus punts febles?

Crec que l Anoia i el país, en general, té un tercer sector històric, potent i consolidat, fruit de molts anys de treball continuat al servei de les persones en diferents aspectes: l'educació en el lleure, els serveis socials, l'atenció a les persones més vulnerables, etc. Un denominador comú de les mateixes, també a casa nostra, és la fortalesa que han demostrat al llarg d'aquests darrers anys, no només en “aguantar” la crisi econòmica, sinó que ha estat capaç, alhora, de sobreviure financierament (reinventant mols conceptes d'economia de subsistència), mentre atenia milers de persones que han anat quedant en situació d'extrema vulnerabilitat. Així, tots coneixem exemples de persones que han estat ateses en organitzacions socials del tercer sector en aspectes tan bàsics com l'alimentació, l'habitatge, el suport als infants escolaritzats, la salut , etc. Tot aquest treball no substitueix en absolut el que fa l'administració pública (bàsicament, ajuntaments i consells comarcals, al territori), ans al contrari, el complementa i permet ampliar l'abast de resposta en una emergència social. És cert que la crisi ha posat a prova les entitats i la capacitat que tenim de ser "autosufients" a nivell financer, si més no, en el millor dels casos, de poder fer activitat comptant amb molt menys finançament públic, però és veritat, també, que hem tingut una extraordinària resposta, una vegada més, de la ciutadania més propera, que malgrat la crisi, ha seguit col·laborant i, fins i tot, ampliant el suport cap a les entitats (en forma de voluntariat, més suport econòmic, etc).

És una prova més que el tercer sector té un arrelament molt intens a la nostra societat. També hem de reconèixer, des de les entitats, la gran dependència que encara tenim a nivell financer de l'administració pública; aquest és un repte que hem de superar augmentant el nostre auto-finançament (ingrés no finalista propi) i generant economia social que ens permeti poder actuar amb total independència d'acció.

Quins són els problemes principals que ha d'afrontar? 

Un dels grans reptes que tenim, no per al futur sinó per a l'ara, és el de la cronificació de la pobresa. Malgrat haver passat la part més greu de la crisi, hi ha molta gent que ha quedat molt afectada i no se'n surt. Hi ha menys extensió però més profunditat. És important que aquestes persones estiguin ateses i també és important reivindicar els drets socials per a aquestes persones. Tothom coneix algú que no acaba de sortir-se'n.

Com s'imagina el tercer sector d'aquí 10 anys?

Hi ha dos grans temes a l'agenda social per als propers anys. Per una banda, les migracions, ja sigui per conflictes armats o per desigualtats. Ja ho tenim avui però creixerà en els propers 10 anys. Hem d'aprofitar les migracions en positiu. No només hem d'estar preparats per a atendre la seva arribada sinó que hem d'aprofitar-ho en positiu per aconseguir crear riquesa. El segon gran tema és el de l'envelliment de la població. Aquest serà un tema clau. Demogràficament, d'aquí a 10 anys, un 40% de la població tindrà més de 60 anys. Per una banda, és positiu perquè s'allargua l'esperança de vida, però el que no és tan positiu, és amb quines condicions. Molta gent vulnerable, a partir dels 50 anys, no està treballant i, per tant, no està cotitzant.

Per tant, si es manté l'actual sistema de pensions, tindran una pensió molt baixa. Hi haurà una enorme vulnerabilitat de la gent gran. Aquest és un gran repte del conjunt de la societat. Tenim un repte important: necesitarem persones que cuidin persones. I això ho podem lligar amb el fet migratori. Necessitarem gent per cuidar, sobretot, la gent gran. Hi haurà, com deia, molta més gent gran, que viurà molts més anys. Això pot ajudar a incorporar persones que vénen d'altres llocs. Tot es pot resumir, tanmateix, en l'accés als drets socials. Les entitats treballem per atendre la gent, però l'ideal seria que la gent pogués accedir plenament als drets socials, i no només viure de les ajude