ANOIA 2028. Joan Vidal: "L'ofici de pagès es tecnificarà molt més que ara"

A dia d'avui quines són les principals problemàtiques de la pagesia a l'Anoia? Quins són els maldecaps del pagès?

Si parlem d'aquest any, ha estat un 2018 excepcional amb les pluges. Les precipitacions són bones per al camp, però aquest any, amb tanta persistència, fan que es retardi més la sembra. En altres exercicis, el problema que hem tingut ha estat la sequera. Han estat molts anys així, hi havia molta sequera acumulada. D'altra banda, a nivell estructural, el nostre sector pateix des de fa anys una forta crisi de preus. Els costos de producció no fan altra cosa que pujar i els preus no ho fan al mateix nivell, el preu de venda no puja. Les ajudes de la Unió Europea tampoc contrapesen aquesta tendència. És una dinàmica que s'arrossega des de fa temps i que és comuna al món de la pagesia.

Quines diferències hi ha entre la situació de la pagesia a l'Anoia i a les comarques veïnes? Les casuístiques dels pagesos són les mateixes?

Els mals estructurals no canvien tant d'un lloc a l'altre. Són pràcticament els mateixos, tot i que més al sud la producció està molt més enfocada a la vinya i altres comarques del centre-nord com Osona són més ramaderes. El sector primari té dificultats per la crisi de preus també en aquests altres territoris: si atenem a les ràtios del que és estar en crisi, es podria dir que els pagesos anoiencs estem en crisi de forma permanent.

Aquests darrers anys la pagesia ha estat al centre de molts debats i hi va haver un gran enrenou amb l'acusació a un pagès d'Òdena per, presumptament, haver provocat involuntàriament l'incendi de 2015. Ha canviat la percepció que té la societat dels pagesos? És un ofici més reconegut ara? I des de les pròpies famílies de la pagesia, com es viu?

Si mirem abans de la crisi, l'ofici de pagès és més reconegut ara. Hem estat capaços de donar-li un nou valor, ara en té més. La recessió va fer molt mal a altres sectors que aleshores estaven en un millor moment i nosaltres, en certa manera, vam quedar on érem. És a dir, no és perquè el nostre sector hagi anat a més. Quin és el canvi? Que hi ha joves que s'han mirat la pagesia d'una manera diferent, com una possibilitat. Uns joves que, a la vegada, han contrarestat l'envelliment que era un dels problemes estructurals que patíem com a sector. En certa manera, aquestes incorporacions han garantit el relleu generacional.

I d'aquí a deu anys? Les infraestructures i polígons que s'anuncien, la nova A-2, la B-40 o la superfície de Can Morera, són els principals handicaps per continuar amb l'activitat agrària que hi ha a l'Anoia?

Les noves infraestructures que es creen, siguin carreteres o polígon, estan destinades a ocupar terreny agrari: els terrenys plans que hi ha, fèrtils, que són els més aptes per al conreu. Amb el polígon de Can Morera ens hi tornem a trobar. Era una idea que va quedar aturada per la crisi i ara torna a estar sobre la taula i se'n parla.

Com serà la feina de la pagesia el 2028, per tant. Se l'imagina?

S'avança molt en la tecnificació. Per tant, d'aquí a deu anys la nostra activitat estarà molt més tecnificada, hi ha una gran cursa tecnològica i les noves eines i material són cada cop millors. En això es va a passos de gegant. El canvi d'aquí a deu anys per als que treballem el camp pot ser sideral.

Cap on s'orienta i s'orientarà la producció dels pagesos de l'Anoia?

Hem de ser la punta de llança del sector agroalimentari català. Alimentem els animals que seran aliments per a les persones. Produïm cereals, però també tenim moltes granges. .

Parlàvem de la tecnologia. Pot provocar la pèrdua de llocs de treball?

Hi ha molts factors que ens poden perjudicar. L'excés de burocràcia fa que algunes explotacions s'hagin mogut cap a Aragó. Si parlem de la tecnologia, és possible. Farà redimensionar cada una de les explotacions. Però sobretot, a part dels riscos, la tecnologia és una oportunitat de fer-nos més sostenibles